4.5.15

Les llengües àrabs

[Panorama lingüístic - 1]


L'àrab és llengua oficial al Marroc. La llengua de la legislació, de la religió i de pràcticament tots els mitjans de comunicació. I poc més.

Per entendre-ho, s'ha de tindre en compte que d'àrabs n'hi ha més d'un. Simplificant molt: 
  • hi ha l'àrab clàssic (o fusha, فصحة: 'pur') que és la llengua en la que està escrit l'Alcorà; 
  • hi ha l'àrab estàndard modern, una koiné o varietat supradialectal que és la que s'usa als mitjans de comunicació i que, en teoria, és la mateixa en tots els països àrabs. No es pot dir que l'àrab estàndard siga una varietat inventada, perquè es tracta més aviat d'una modernització i estandardització de l'àrab clàssic. Però sí que es pot dir que no és la llengua materna de ningú. Perquè el que parla la gent són
  • els dialectes de l'àrab, més o menys allunyats de l'estàndard segons els països (i molts altres factors). Els dialectes de l'àrab són llengües orals. Dàrija (الدارجة) o àrab col·loquial és com usualment s'anomena la varietat de l'àrab parlada al Marroc. 
L'àrab col·loquial és oral, no té un sistema d'escriptura. Això implica que quan algú vol escriure en dàrija, ho fa tal com sona. En general, només s'escriu en dàrija la llista de la compra, els watxaps... Els llibres, els diaris, els cartells (oficials o no), el material escolar, la documentació administrativa, els subtítols i, en definitiva, tot el que no siga estrictament col·loquial, s'escriu en àrab. Darrerament es comencen a veure alguns anuncis, sobretot de telefonia mòbil, escrits en dàrija. 

El debat de si els diferents dialectes són o no la mateixa llengua està viu, com a mínim, des del segle xiv i és una font de problemes per als estudiants d'àrab. En la pràctica, i generalitzant:


خبر بلدنا, khbar bladna
('informació del nostre país')
L'editorial de la foto, d'una fira de llibres a Tànger, és una de les poques que publica llibres (llibrets) en dialecte. Més enllà de reculls folklòrics o estudis, no hi ha res en dàrija.

Darrerament hi ha un debat sobre la introducció del dialecte a l'ensenyament. La posició del govern és just la contrària. L'argument bàsic a favor del dàrija és que l'ensenyament en llengua materna afavoriria l'èxit escolar (oblidant que l'àrab col·loquial és la llengua materna només d'una part del país; hi ha l'amazic). L'argument principal a favor de l'àrab és que això implicaria una fractura cultural respecte a la resta dels països àrabs. Els arguments religiosos també tenen un pes gran. I fins i tot els turístics i econòmics, ja que el focus ara està en la millora de l'aprenentatge de llengües estrangeres (V. apunt de demà).

A banda, ensenyar dàrija implicaria haver d'encetar una tasca de normalització immensa, i ningú no sembla disposat.

6 comentaris:

  1. Veig que als marroquins els hi falta un Pompeu Fabra que normalitizi el Darija

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fan falta uns 25 o 26...

      Elimina
  2. Un post molt il·lustratiu, Eva. Tot el que expliques ajuda a no veure tan allunyat ni el Marroc ni els marroquins, que darrerament sembla que els esdeveniments ens portin en aquesta direcció. I no és just.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Teresa. Cert que els mitjans de comunicació donen una imatge molt allunyada i negativa del Marroc. I, en general, del món àrab... :(

      Elimina
  3. Molt interessant i ben explicat. M'ha sobtat que mirin la TV en àrab estàndard però el perlin fatal. Ben mirat, però, ma germana i jo miràvem dibuixos en castellà quan érem menudes i fins que no l'has practicat pels motius que sigui, tampoc no el parles bé. Costa. Però per ser una L2 és un bon nivell. Parlants passius, vaja. Els locutors on s'entrenen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és ben bé una L2, a mi em sembla més complicat que això. Potser sí que es podria comparar amb la meua escolarització, que va ser completament en castellà. Crec que el primer llibre en català el vaig llegir als 15 o 16 anys, i aleshores ja tenia un coneixement passiu del castellà enorme.

      On s'entrenen? A la universitat,suposo. Les classes a la universitat (i,en teoria, a l'escola i a l'institut), són en àrab.

      I també es miren molts canals estrangers (entre els quals, molts d'altres països àrabs). Pensa que en cada casa hi ha una parabòlica. A Tetuan hi ha més cases amb parabòlica que amb aigua corrent, probablement.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.