11.5.15

Multilingüisme sense complexos

[Panorama lingüístic - i 4]


Diglòssia pel que fa a l'àrab, desacord en les llengües que s'han d'ensenyar a les escoles, una llengua oficial amb poc de pes públic, llengües europees en peu de guerra, llengües colonials que no se n'han acabat d'anar, acadèmies d'holandès com a negoci de moda... I la gent s'entén? 

Certament, la qüestió lingüística al Marroc deu ajudar molt al fracàs escolar i al baix nombre de lectors (i d'escriptors). Llegir, al Marroc,vol dir fer-ho sempre en una llengua que no és la materna, i això ho complica. Potser pel mateix motiu, l'analfabetisme (real o funcional) segueix ben present malgrat els esforços del govern per obrir escoles i contractar mestres. Les llengües de l'escola i per tant, l'escola mateixa estan massa allunyades de la vida.

I la situació lingüística quotidiana del Marroc s'hauria de definir així: multilingüisme sense complexos (reivindiquem la paternitat del terme!). De vegades sembla que totes les converses són com aquesta o com aquesta, i que tots els cartells estan escrits més o menys així. Al principi fa molta gràcia sentir quatre llengües en una frase, des de la nostra concepció europea que no es pot parlar una llengua si no se sap. Però ací comença l'Àfrica! Que difícil és que algú diga que no entén una llengua, encara que només en conega tres paraules! Al final tothom es comunica perfectament en... no se sap què. Aquesta deu ser la part positiva de tot plegat.

Però vaja amb compte: si els deixa, acabaran corregint-li el català a partir de teories estrafolàries que els va contar un cosí que viu a Mataró.


---

10 comentaris:

  1. Molt interessant aquest recorregut per la llengua i el Marroc. No ho hagués imaginat mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Què és el que no imaginaves?

      Elimina
  2. Si el país és caòtic el seu lingüisme no podria ser menys

    ResponElimina
    Respostes
    1. I això que ho hem simplificat molt!

      Elimina
  3. Al principi d'arribar al Marroc moltes vegades sabia de què parlaven, fos en tamazight o en àrab, per la quantitat de paraules en francès que diuen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Tetuan és més espanyol. Però bé, és una barreja de tot plegat, fins i tot anglès.

      Elimina
  4. Però si són tetralíngües, què més poden demanar? Què més dóna que no en parlin cap de veritat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barrejar diverses llengües en una frase és ser multilingüe? No caldria també saber què estàs parlant? ;)

      Elimina
  5. S'assembla als pidgins? Recordo quan vam estudiar aquest concepte a primer de carrera amb Carme Junyent. Em costava molt d'imaginar. Com pot ser que ningú no t'ho hagi preguntat: què et van corregir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no exactament. Sí en el sentit que l'estructura sintàctica és més o menys la de l'àrab i el lèxic s'agafa de diverses llengües. Però no en el sentit que no és cap mena de"lingua franca", sinó la llengua materna d'un grup, i a més majoritari. El darija em seguix semblant això: http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2013/02/false-friends.html

      L'especialitazció lèxica és molt divertida. Exemple: Lliga es diu normalment لِيݣا (liga); tot i que es diferencia entre butula (la marroquina) i liga (les europees).
      http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2014/02/les-llengues-del-futbol.html

      Què et corregeixen? Contínuament: tot! Els hómens marroquins ho saben tot, tot i tot millor que qualsevol! ;-)

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.