14.5.15

Una montaña indescriptible de piezas de metal


"Nunca he podido resistir la tentación de los puestos de cosas viejas, y allí había uno que me fascinaba particularmente: papeles de cocina amarillos, pintarrajeados de rameados verdes y rojos chillones, extendidos sobre el suelo. Cajas de velas inglesas y de jabón marsellés. Dos viejas lámparas de petróleo. Cartuchos de perdigones para todos los calibres imaginables, revueltos en un montón. Una cesta de huevos. Cinco gallinas atadas a un poste. Un revólver roñoso, con el gatillo roto y seis cartuchos dispares colocados alrededor de él, con las vainas cubiertas de verdín y sus balas de plomo dentadas y manchadas hasta perder la forma. Un montón de lana de oveja recién esquilada y pringosa aún de churre, y otro montón de latas de petróleo vacías. En el centro, en el sitio de honor, una montaña indescriptible de piezas de metal: trozos de espuelas, ruedas dentadas de despertadores, agujas roñosas para coser sacos, alicates con las pinzas rotas..."
Arturo Barea, La ruta

NB El llibre està escrit entre 1941 i 1945; parla dels anys vint al nord del Marroc. La foto és d'una botiga actual.

9 comentaris:

  1. botiga o abocador?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una botiga normal i corrent. A veure si seràs dels que van al Cortinglès a comprar una làmpada...!

      Elimina
  2. Home, en llegir el títol en castellà ja m'imaginava una entrada humorística de les de por el mundo! :D enganyós, era poètic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, he estat treballant, treballant i m'adono del molt que has publicat!

      Elimina
    2. Gairebé sempre publiquem al mateix ritme: dos cops per setmana (tres, com a excepció). No donem per a més!

      Elimina
  3. Aquesta mena de botigues també me les vaig trobar a Atenes a principi d'any. En alguns punts d'Europa també s'estila això... La veritat és que la nostra cultura entén poc aquesta manera de fer les coses, a Marroc i a altres països deu ser d'allò més normal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al Marroc em sembla que és molt més exagerat. La llàstima és que la majoria de les vegades no s'hi poden fer fotos.

      Elimina
  4. Jo sé qui xalaria ahí..

    ResponElimina
  5. Jo he vist qui hi xala!

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.