25.6.15

Comprar un cotxe

Comprar-se un cotxe a Tetuan no és tan complicat com es podria esperar. De fet, és bastant més senzill que obrir un compte al banc o votar, l'únic requisit és tindre la targeta de residència. Però algunes qüestions resulten, si més no, curioses.




Segona mà

Al Marroc els cotxes de segona mà no abunden. És molt més fàcil trobar-los de cinquena mà cap amunt. I tenint en compte l'habilitat generalitzada en la conducció, potser comprar-lo nou és una opció millor.

L'elecció

Vostè entra al concessionari i... què és el primer que li pregunten? En quin model està interessat? El tipus de cotxe, en general? El preu que vol pagar? No, home, no. Què més dóna, tot això? La pregunta realment important és: "De quin color el vol?".

El te

Al concessionari hi ha un senyor l'únic treball del qual és oferir te als clients. Té una mena de paradeta damunt d'una catifa, amb tota la parafernàlia lluenta. Cada cop que entren clients nous, es posa content i prepara una tetera. La resta del temps està assegut en un coixí, esperant o netejant els instruments. Fa el mateix horari que la resta dels treballadors. O siga, que vaja a l'hora que vaja, li oferirà un te acabat de fer.

La gamma i els extres

El que per a nosaltres és gamma baixa, ací és gamma mitjana.
El que a ca nostra són extres, ací és imprescindible, i a l'inrevés. Per exemple: un cotxe nou sense bluetooth? Sense cendrer? Sense volant de cuir? No existeixen. Però sí que venen cotxes nous sense roda de recanvi.

El pagament

En efectiu. Els cotxes al Marroc es paguen en efectiu i al comptat. Hi ha gent rareta que duu un xec del banc. Al concessionari encara en parlen.

L'assegurança

Complicat. Molt complicat. La conclusió final: esperem que no ens passe res, inxal·là.

L'entrega

Dóna igual quan diga que anirà a buscar el cotxe: quan arriba s'ha d'esperar una hora perquè l'han de preparar. A més, no se'n pot anar un del concessionari sense que li hagen explicat com funciona el dispositiu de mans lliures per al telèfon. Això és més important que si funciona el motor. I tampoc no s'acaba d'entendre per què, si al capdavall, ningú l'utilitza: tothom parla per telèfon alegrement al volant.


Vostè té cotxe? Li van fer signar alguna cosa quan se'l va endur? Ací, no. De fet, a la guantera hi havia tres còpies del bon de livraison que suposadament ens havien de fer signar... Hi ha confiança.

8 comentaris:

  1. Amb les teves cròniques no sé mai si riure o plorar. Definitivament, sóc massa capquadrat per viure en un lloc així. Podria haver dit occidental, o alguna cosa similar, però ja em dic capquadrat abans que m'ho diguis tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim per norma no dir "capquadrat" ni res paregut als lectors del blog, només faltaria ;-)

      Elimina
  2. Molt ben documentat, amb la ironia que et caracteritzaQ

    ResponElimina
  3. Llàstima que no tingui carnet de conduir; dedueixo que això és un veritable país de meravelles pels indocumentats.

    ResponElimina
  4. Encara gràcies que et demanen la targeta de residència!

    Al final quin cotxe us heu comprar? el de la foto? Com a mínim lo important, que és que el volíeu de color blanc ho teniu, no?

    I el té què? Hi havia varis gusts per triar?

    Visa? Mastercard? Això no existeix allà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'única vegada que vam comprar un cotxe a Espanya, de fet, només ens van demanar el DNI. Però ací esperàvem haver de portar, no sé, les notes de l'EGB, un certificat de bona conducta de les mares,... coses així.

      Hem comprat un cotxe de fabricació marroquina, dels més baratets i corrents al Marroc. Al final, tanta comèdia, i no es podia triar el color (!?).

      Boníssim. No.

      La teua Visa et permet pagar un cotxe? Enhorabona. La nostra, si li demanem més de 600 en un dia, rebenta de riure.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.