10.9.15

Efectes col·laterals de viure a l'estranger

Tres anys i dues setmanes després d'haver arribat al Marroc, al poble ja no ens pregunten "On viviu?" sinó, amb cara d'avorriment: "Encara no heu tornat?". Doncs no. Però l'estada al Marroc, si el xaloc no ens afecta més del compte, té data de caducitat. Estem tot just a l'equador, inxal·là. Un moment com un altre per parar-se a pensar en els efectes col·laterals de viure fora.

Propaganda arribada per correu electrònic, maig 2015

Estar contínuament aprenent llengües. I desaprenent-les

Això dóna lloc a situacions estranyes. Per exemple, quan un vol comprar albercocs i la paraula correcta no arriba a la llengua. I sí que arriben, per contra, la manera de dir en dàrija pruna, melicotó, figa i tota la resta de fruites que no interessen en aquell moment.

Però hi ha una situació encara més molesta: voler dir-ho en català i que a la llengua arribe abricot, albaricoque, apricot, nix (نيش), abricó, mixmix (مشمش)... i qualsevol altra possibilitat excepte albercoc. Sembla impossible? Pot ser, però passa contínuament.

I, d'altra banda, també es desenvolupen habilitats curioses. Per exemple, ara servidors som molt bons en dividir de cap entre 1.4, 1.37, 1.72... (Perquè el canvi puja i baixa d'aquesta manera tan il·lògica? Per fer que sempre acabem pagant més pel mateix?).


Descobrir Espanya

Si més no, descobrir les actituds de gran part dels espanyols quan van pel món. Que, en fi, vaja, dallonses... La Marca España li sona, no? Res més a dir.


Afinar conceptes

El primer, el concepte d'un mateix. Viure a l'estranger vol dir trobar-se, almenys una vegada al dia, en situacions no familiars, incomprensibles o que obliguen a demanar ajuda (de vegades, a persones estranyes). Vist en positiu, això obliga a superar-se. Vist en negatiu, un s'adona una vegada i una altra que no és tan espavilat com pensava.

I altres conceptes, com el de la llengua. Ara ja sembla normal el multilingüisme sense complexos. De fet, hi ha vegades que sembla l'única opció viable.

O la mesura del temps. Els amics diuen; "quan va nàixer el xiquet" o "quan la xiqueta tenia dos anys". Servidors diem: "el primer any del Marroc" o "la segona casa de Mallorca". Sona molt més aristocràtic, on va a parar. El temps mateix que, de sobte, és elàstic: va cap arrere, va cap avant, salta...Tot plegat predisposa molt a la filosofia.


Diluir-ne d'altres

Rar? Què vol dir amb rar? En un país on hi ha gent que va pel carrer amb un tamboret al cap (no hi ha foto, però cregue'ns, si us plau)... Què és rar? Escriure de dreta a esquerra? Que els dies comencen quan cau el sol? Que hi haja cues per hòmens i dones? Que sempre siga Nadal? Que les bombones de butà no siguen de color butà? Vendre corders per Internet? Les inquietants portes que no duen enlloc? Que l'hora canvie quatre cops cada any? Que les pastilles d'Avecrem es venguen a unitat? Que...?

I què vol dir rutina? No hi ha lloc per a la rutina. O, millor dit, la rutina és una successió de petits miracles. Perquè quan alguna cosa succeeix quan i com havia de succeir (per exemple, que hi haja Internet tot el dia o necessitar només una hora per pagar dues factures)... automàticament s'inclou en la categoria de miracles. I sempre hi ha un pla B. Fins i tot per a les coses més senzilles, com cuinar, s'ha de tindre una alternativa. Perquè... qui li diu que a Tetuan trobarà els ingredients que demana aquella recepta?

Necessari? Les mudances van molt bé per desfer-se de coses que es consideraven imprescindibles. Passa el mateix amb l'equipatge. Tot i que ja feia temps que havíem decidit que, a partir de cinc dies de viatge, i siga quina siga la destinació, la motxilla és sempre la mateixa i pesa el mateix. S'amaneix en uns dotze minuts.

Però sobretot, viure fora implica haver d'aclarir constantment, fins i tot parlant entre nosaltres, a què ens referim quan diem casa. O siga...


No estar mai enlloc

Aquesta condició s'adquireix un cop superades les pràctiques del màster en aeroports, especialment en controls de seguretat. El certificat oficial s'obté en ser reconegut pel personal de duanes. Però encara tenim dos reptes pendents: a) esbrinar per què a Barajas tenen mania a les càmeres i al Prat als ordinadors (mai al contrari); i b) Què esmorzen els treballadors de l'estació de Sants per tindre sempre cara de pomes agres (Ei, ara que no s'ofenga ningú: segur que n'hi ha un molt agradable amb qui mai no hem tingut la sort de topar).

I en arribar, ací o allà, i sentir: "Com ha anat el viatge?", tindre ganes de dir: "No estic de viatge. La meua vida, de moment, és així".

9 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquest post resum d'aquests anys al Marroc, i del què ha de significar aquest temps amb una cama a cada banda del Mediterrani, amb pros, contras, confusions lingüístiques, i anècdotes surrealistes (entre les quals t'has deixat l'enigma del suavitzant de colors, les gimcanes burocràtiques a l’administració i les paraules curioses del diccionari que tant riure ens ha fet). Per cert, estic al·lucinada amb les manies dels aeroports de Madrid i Barcelona, jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'al·lucina, això dels aeroports, però és sempre així: a l'aeroport de Madrid et miren la càmera com si mai no n'hagueren vista cap, i al de Barcelona (el que usem normalment), si dus un ordinador eres sospitós de.. jo què sé.

      Gràcies pel comentari :)

      Elimina
  2. Vols dir que quan al teu cervell li fiques una llengua per fer lloc n'esborra una altra? Què malparit xD

    1.5 no ha sigut mai el canvi, oi? Massa fàcil.

    Una vida curiosa. No fa per mi aquest estil, sóc més quiet, molt més quiet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no m'he explicat bé (o és el teu cervell...): les llengües s'hi van acumulant, no desapareixen. Simplement, ixen quan els dóna la gana, que generalment és quan un no les necessita.

      Canvi a 1.5 poden fer-lo a 1.43? Vinga va, això seria per a esperits febles...!

      Elimina
  3. M'ha agradat moltíssim aquest escrit i m'hi he sentit identificada en uns quants punts :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Boston també duen un tamboret al cap? ;)

      Elimina
    2. hahah No, són més de caputxa tot l'any. Jo també aprenc i desaprenc llengües, per exemple.

      Elimina
  4. Fora del nostre habitat tots fem força riure, tant els espanyols com els catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I dins del nostre hàbitat...moltes vegades també :)

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.