5.11.15

MMVI


El Museu Muhàmmad VI d'Art Modern i Contemporani de Rabat, que va obrir ara fa un any, està dedicat a l'art nacional dels segles xx xxi. A l'interior hi ha un bon resum de cent anys de pintura marroquina, i d'escultura en menor mesura. Si no té ganes d'entrar-hi, almenys faça una ullada a l'edifici: val la pena. Com a mínim, hi veurà algunes enormes reproduccions d'obres d'art marroquines emblemàtiques, i grans escultures al jardí.

El més curiós del museu és que és... normal. És l'únic museu així en tot el país (potser l'MMP+ a Marràqueix, però servidors no l'han vist). O siga, el que tothom espera d'un museu, amb les seues exposicions temporals (que no se sap quan acaben), la seua llibreria (tancada, però hi és), els seus tallers d'artistes, el seu dia de visita gratuït per a marroquins (i residents), el seu cafè car (però bo) i els seus vigilants uniformats i eixuts. Clar que hi manquen alguns detallets, com ara plànols, explicacions, bancs... Ah, i col·lecció permanent. És una llàstima, però no van pensar a comprar obres abans de planificar el museu. De moment els artistes han prestat les obres (afanye's a anar, per si de cas volen recuperar-les).

Més coses curioses. Per exemple, que ningú no sap on és, tot i que duu un any obert i és al costat de la mesquita més coneguda de la ciutat. Por museo no me sale nada... Servidora, que no havia estat mai a la ciutat, va acabar indicant-li al xofer d'un taxi preturístic com arribar-hi. En fi.

La porta del garatge
Però el més estrany de tot és el recorregut de la primera planta. Hi ha dues portes; sobre una d'elles, un cartell enorme bilingüe que diu Entrada, i sobre l'altra no. O siga, sense equivocació possible... no? Un cop dins, cap més indicació que els títols de les obres, i, normalment, l'artista i l'any (no sempre en la mateixa llengua, però va, no siguen llepafils). A la primera sala hi ha els artistes del primer decenni del segle (les obres més recents són al soterrani - ?!). És una mica laberíntic, però només cal seguir les  fletxes. El criteri és cronològic, cap arrere. Això fa que es barregen escoles artístiques molt diferents, i costa centrar-s'hi.

I de sobte, al cap de cinc o sis sales... Ep! Una explicació de la sala! Però les obres no quadren. Costa una mica adonar-se que, en realitat, el cartell correspon a la sala anterior. O siga, apareix l'explicació després de les obres. Mareja una mica, però no passa res, perquè al cap d'un parell de sales, els panells desapareixen, i ací no ha passat res.

L'altra visitant del matí, una senyora francesa, va intentar fer el recorregut invers, i encara està intentant sortir-ne. Amb tantes sales, saletes i canvis de direcció és impossible. Si algun amic de les arts hi troba a falta el surrealisme... està al recorregut.

(Potser ja ho han canviat? Algú ho sap?)

6 comentaris:

  1. Reconec que no m'agraden els museus d'art, però aquest es tota una aventura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi vas, veges si pots ajudar la dona francesa...

      Elimina
  2. S'assembla una mica com qualsevol Ikea ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havíem caigut, però ara que ho dius...

      Elimina
  3. Hahahah les vostres cròniques em fan xalar de valent. Sí que pareix normal, sí, a les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et deixes enganar per les aparences!

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.