19.11.15

Un pis a Ceuta 1/3

Gran mesquita de Fes
Samir té 24 anys i un diploma en informàtica. En acabar d'estudiar no sabia si posar-se a treballar immediatament. D'un costat, se li va ocórrer que, si començava a treballar, ja no faria d'altre en la vida. Però tots els amics que estaven trobant faenes bones el van animar. Així que va penjar el currículum en una web de treball i el mateix dia va rebre dues contestacions. Ara mateix a Tànger hi ha treball a dojo; mitja Espanya hi està baixant. Va telefonar a les dues empreses i va concertar una entrevista amb la que li quedava més prop: un criteri com un altre. Era dijous. El dilluns següent va començar a treballar.

La família de Samir és d'un poble entre Tetuan i Tànger, prop de Coxiblanco, però ell ha viscut a Tànger des que tenia sis o set anys. Es va acomodar tan prompte a la vida de ciutat que, un estiu, son pare va decidir enviar-lo al poble: aprendria l'Alcorà amb un bon mestre d'allà. Tenia dotze anys, i va partir amb un cosí de més o menys la mateixa edat. L'únic que feien a la madrassa era seure en una postura incòmoda i recitar l'Alcorà. Cada cop més estona seguida, cada cop més ràpid, més alt i amb més ritme, i mantenint aquella posició del cos que al cap d'una estona era insuportable. El tercer dia van començar les bastonades (literal) d'aquell mestre excel·lent, i a Samir ja no li van veure més el pèl. Es va passar la resta de l'estiu amb un oncle que es dedica a fer de guia per a caçadors espanyols. Prop de Ceuta, aquest negoci s'estila molt. Els xiquets dels poblets també guanyen dinerets espantant les aus quan toca, i Samir s'hi va afegir. Fou el millor estiu de la seua vida.

Al setembre va acudir son pare. El mestre ni se'n recordava de Samir: així eren (o són) les coses al Marroc. El pare, per descomptat, li va endinyar una bona pallissa, mentre Samir pensava en totes les que no li havia clavat el mestre.

4 comentaris:

  1. Encara no ha arribat al Marroc la costum de no pegar a la gent? La generació d'en Samir ja no ho farà, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliçment, a les escoles normals sí que ha arribat. Però pensa que aquest mestre era molt bo...

      Elimina
  2. Ja tinc ganes de llegir-ne la segona i la tercera part!

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.