26.11.15

Un pis a Ceuta 3/3

Ceuta, des d'aquesta banda

Samir encara no sap què fer amb la seua vida.

Per un costat, son pare insisteix que ja toca casar-se, perquè ell es va casar als 26. Per a Samir casar-se no té res a veure amb l'amor, ni tan sols amb el fet de tindre núvia. La cosa funciona així: quan decidisca casar-se, buscarà la dona adequada. Per l'altra banda, li agradaria veure món: Europa. Vol viatjar durant tres mesos per Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda… L'allotjament ja el té: a casa de parents, d'amics, i de parents o amics dels amics. Pregunta quants diners li caldran. Uf… S'han d'incloure les multes de trànsit? Per si de cas, millor que vaja amb autobús, no?

Si aconsegueix estalviar, farà el viatge. Pensa que potser si viatja una mica canvia d'idea sobre casar-se. Change my mind, diu. De tota manera, les xiques marroquines no li acaben de fer el pes, i les de Fes, menys.

El suggeriment de compaginar les dues coses li fa saltar els ploms. Viatjar amb la dona? Amb una dona casada? Li ha costat cinc minuts captar una idea tan extravagant.

El que més li agradaria, però, és acabar vivint a Ceuta. Li agrada eixir-hi de nit i que la gent no estiga completament i desesperadament borratxos. Ell no beu, i s'escandalitza de la gent que fuma durant el Ramadà. Però amb tota naturalitat explica que no s'ho passa bé a les discoteques si no va de pastilles. Necessito volar. Fly. Sóc jove, és disculpa, com si ja li pesaren unes responsabilitats que no assumirà mai. Les pastilles a Tànger i a Ceuta són fàcils d'aconseguir, però a Fes no n'han sentit ni a parlar. La gent de Fes és estranya, recorda. A Tànger també és fàcil no pagar l'entrada als locals: n'hi ha prou amb donar-li una propina al porter. A Samir no li disgusta que les coses funcionen així. Ja li va bé: tot és senzill, tot està controlat, no hi ha cap problema. L'únic que voldria és estar a l'altra banda, a la banda dels que reben de sotamà.

Aquest és el seu gran petit somni: viure a Ceuta, que no està molt lluny de la família, i fer contraban amb un cotxe bo. El meu cotxe, i se li ompli la boca amb el possessiu. Ceuta-Tànger tres o quatre vegades per setmana, i a viure. Seria fantàstic, diu. Quant creus que costa llogar un pis a Ceuta?

-----
1/3
2/3

6 comentaris:

  1. Una pregunta, el contraban continua sent il·legal, no? vull dir, fins hi tot al Marroc, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El contraban és il·legal. Però ací no hi ha contraban, hi ha "comerç".

      Elimina
  2. Jo a aquest noi no el veig viatjant en autobús...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria saber què fa, al final!

      Elimina
  3. M'ha encantat...també m'ha deixat una mica tocada...una espècie de tristor.,...tinc amics marroquins com ell.....
    Per cert, quin cel més meravellós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una història alegre, perquè si parles amb ell acabes rient segur. Però trista, sí, per la petitesa del somni.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.