29.1.15

Les carrosses de Meknès

[Meknès i voltants - i 13]


Si els turistes estrangers van al graner i a l'estany en autobús o en cotxe i servidors van arribar-hi a peu, els turistes marroquins hi van en aquestes carrosses que existeixen en totes les ciutats del Marroc menys a Tetuan.

Els locals (com sempre, no?) diuen que els conductors són uns lladres, perquè el preu de les carrosses triplica el dels mateixos trajectes en taxi, i a més intenten escatimar el temps.


Si vol pujar li resultarà molt difícil decidir quina és més barroca i més Ventafocs, quina duu més color rosa, quina té més plàstic i més paper d'alumini... elements que semblen exercir una estranya fascinació sobre els visitants.

Bab Mulay Ismail

26.1.15

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (10)


Ibat
'objecte transportat sota l'aixella'



*Per exemple, el Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

22.1.15

L'estable, el graner i l'estany

[Meknès i voltants - 12]


Després d'un parell de dies a Meknès, té un la impressió que tot (portes, presons, palaus, murades...) és enorme. I llavors va a parar a Dar el-Ma (دار الماء) o casa de l'aigua. Es diu així perquè hi havia, i encara s'hi poden veure, cisternes de 40 metres de profunditat de les quals es treia l'aigua mitjançant un sistema de sènies. A banda, l'edifici eren els estables, diuen que per 12000 cavalls (pot ser?), a l'altura de la resta d'obres fastuoses de Mulay Ismail.

Per si l'edifici no fou prou impressionant, la porta de la foto dóna lloc als graners (هري السواني), la coberta dels quals va caure al segle xviii de resultes d'un terratrèmol. Però les columnes i la majoria de les arcades segueixen en peu formant un laberint inabastable...



... que té alguna cosa de màgic. Vint-i-nou naus? Semblen dues-centes! I això que només se'n visita una part. 



Com sempre, no hi ha moltes explicacions, però només la grandiositat del lloc ja mereix la visita. I també com sempre, podrien cuidar-ho millor.



Si li queda una estoneta, pegue una volta per fora del graner. L'estany del costat (صهريج السواني), construït per proveir d'aigua les cavallerisses, li donarà una idea de les dimensions.



La passejada fins l'estany, al llarg de les murades, és una de les preferides pels habitants de Meknès. Pels turistes, no. Els turistes hi vénen amb autobús, s'hi fan una foto i au. Molts, observem, ni entren als graners.



Entre setmana a mitjan matí només hi trobem adolescents de l'institut del costat (és l'hora del pati?) que aprofiten per fumar o festejar. No els volem traure a les fotos, no siga cas que els seus pares passen per ací...


19.1.15

El mausoleu de Mulay Ismail

[Meknès i voltants - 11]


Mulay Ismailsoldà del Marroc de 1672 a 1727, fou el segon de la dinastia alauita que regna actualment al Marroc. Va morir a Meknès, que ell mateix havia convertit en capital imperial. El mausoleu que hi té dedicat és un d'aquests llocs on paren els autocars de turistes. Ho sabrà perquè davant hi ha unes quantes botigues de records, i el primer que li preguntaran és si ve en autobús. Si és que no, llavors encetaran la conversa. És un dels pocs edificis religiosos del Marroc on es permet l'entrada als no musulmans.



Després de diversos patis, s'arriba al darrer, on hi la font per a les ablucions. Toca descalçar-se per accedir a l'antecambra.



.
La decoració és sumptuosa. Es va restaurar el 1960.




Aquesta mesquita es va construir el 1703, i ara alberga les tombes del soldà, d'una de les dones i dos fills. Impossible, però, saber a qui correspon cada tomba; la resposta és sempre "la família, la família". La família, al Marroc, és molt important...



L'entrada a la cambra funerària si que està reservada als musulmans, tot i que es pot veure perfectament des de l'antecambra o les finestres que donen al pati (foto). Diu la Viquipèdia que els quatre rellotges comtoises que s'hi veuen foren un regal de Lluís XIV de França, Es veu que volia fer-se perdonar per no haver accedit a casar una de les seues filles amb el soldà.

15.1.15

La presó dels cristians

[Meknès i voltants - 10]

L'entrada al pavelló dels ambaixadors dóna dret a visitar la presó dels cristians, És un edifici de principis del xviii, un soterrani enorme. Només els pilars fan 1,40 per 3,46 m!

La major part de la presó va ser derruïda pel gran terratrèmol del 1755.


Som els primers visitants. Els nostres passos i les nostres veus ressonen. De fet, no ens atrevim a parlar en veu molt alta. No costa gens de creure que fa tres segles era una presó; en algun lloc diu que per a més de 40.000 presoners. Bé, tampoc no filarien prim amb les ràtios...


Tot el que en la visita anterior era llum ací és foscor, excepte pels forats del sostre. Inquietants.

Canvia tant veure els mateixos forats des de l'exterior...!


Alguns ben aprofitats...

13.1.15

Assegwas Ameggaz!

Viatjar, canviar de lloc... implica no només aprendre coses, sinó desaprendre'n algunes. Per exemple, si fa un parell d'anys ens hagueren preguntat quin era el color butà no hauríem tingut cap dubte. Ara ja no està tan clar.

I si fa un parell d'anys ens hagueren preguntat quin any és, no hauríem tingut cap dubte. I ara? Doncs depèn. 2015 segons el calendari solar gregorià. 1436 segons el calendari lunar musulmà. 2965, tot just estrenat, segons el calendari amazic, combinació de solar i lunar, 5775 dels jueus, etc.

El calendari berber o del camp (فلاحي) s'ha seguit utilitzant sempre al nord d'Àfrica per a les tasques agrícoles. Als vuitanta algunes associacions culturals molt actives, sobretot algerianes, van voler recuperar-lo i amb ell algunes festes tradicionals com la de cap d'any o Iennaier (del llatí ianuarius, 'gener'), que quasi havia desaparegut. Per un probable error, en gran part d'Algèria avui es considera que l'inici de l'any és el 12, mentre d'altres diuen que és el 14. Al Marroc, però, cap festa se celebra mai el mateix dia que al país veí, i Iennaier és el 13.

A Algèria es fan, actualment, moltes celebracions, i hi ha moltes tradicions associades. Al Marroc són més modestes (a Tetuan sembla que no n'hi ha), tot i que hi ha certa reivindicació que aquest dia siga festiu, com els altres caps d'any (1r de Moharram i 1r de gener).

Les famílies s'hi reuneixen i fan un àpat especial els ingredients del qual varien segons les regions. Però sempre és copiós, per augurar un bon any i abundant.

Assegwas Ameggaz! Bon Any!

12.1.15

Españoles por el mundo (13)

Perruqueria Xahrazad (شهرزاد)

A ver si pillo a alguien que me explique cómo funciona aquí lo de los hombres y las mujeres...

10.1.15

El pavelló de la llum

[Meknès i voltants - 9]




Aquesta és l'entrada al pavelló dels ambaixadors (قبة السفراء) fet construir pel soldà Mulay Ismaïl al segle xvii, se suposa que per rebre els ambaixadors estrangers. També es coneix, o es coneixia, amb el nom menys aristocràtic de pavelló dels sastres (قبة الخياطين), que se solien instal·lar als voltants.

És una visita una mica estranya, que molts turistes no fan. Perquè dins, literalment, només hi ha llum.





Però el que paga la pena és la llum.

8.1.15

El millor suc del món

[Meknès i voltants - 8]



1. S'ha de fer amb la màquina de la foto, cosina germana d'R2-D2.



2. Aquesta és la part difícil: ha de tallar un tros de canya de sucre de la mida adequada (més grossa la canya, més curta; i a l'inrevés), fer-li un tall a una punta i clavar-li una rodanxa petita de llima. Tot plegat, ho ha d'introduir pel forat de la rentadora d'alumini que havia adquirit en el pas 1.



3. Espere que caiga el suc més deliciós del món i begue-se'l immediatament.

NB Si ho troba molt complicat, pot anar al soc de Meknès i, per 5 dírhams (= 0,45 €), aquest senyor li'n farà una gerra. No se'n penedirà!

5.1.15

Que els Reis li duguen coses bones...


... O com a mínim cent dírhams per gastar en el que desitge.