27.2.15

Fotos rares (resultat)

Com que no hi havia res a perdre i molt a guanyar, molts lectors d'Un puntal d'Hèrcules s'han animat a participar al concurs. Concretament, tretze (una d'elles perquè estava a casa malalta, avorrida). Ens consta que alguns ho han fet en parella; que almenys dos volien fer-ho, però el seu sentit del ridícul els ho ha impedit; i que a una no li anava Internet. En conclusió: un èxit. Més encara: un èxit sense precedents, perquè és el primer (i el darrer?).

Respostes


1. La més difícil, sembla ser. Tot i que hi ha qui ha vist dos vehicles tot terreny al costat dret de la foto (?) no són marques de vehicles ni de carretons. Tampoc no són liquens ni jocs infantils (??) ni roques en moviment per culpa del gel (???). 

Són camins fets per cabres, vaques i cavalls. Podrien ser d'ovella, però per aqueixa zona no n'hi ha. La resposta "animalillos varios" també valia.




2.No és te. Al Marroc no se'n produeix, de te. De fet, no fa més de 150 anys que el te és popular en aquest país (això serà un altre apunt).

Això és, efectivament, herba. La classe d'herba que queda després de fer anar una estona els tabals de Ketama. Com que servidors no són gens experts en la matèria, es dóna per bona qualsevol denominació. Fins i tot la de hierba buena (julivert, no).



3. Petjades, clar. De quin animal? Ni de llop, ni de fura, ni de mans humanes, ni d'osset marronet (glup!), ni de rabosa, ni del Ieti passejant amb el seu fill (alhamdullil·là!), ni de linx, ni d'humanoide,  ni de gos... (Hi ha més possiblitats que participants, sí). Són petjades de mona (barrejades amb botes de muntanya d'humans).

Resultats


Ohhh! Ningú no ha encertat les tres! Tot i que val a dir que John, Bruno i Marti s'hi han apropat molt. Premi especial a la imaginació: Fanny.

Moltes gràcies per participar. Adrecen les seues reclamacions a Un puntal d'Hèrcules, en els comentaris o ací.

23.2.15

Top 5+1 dels tòpics sobre el Marroc

Des que vivim al Marroc hem hagut de sentir moltes xorrades. Més d'una vegada els nostres pares han rebut el condol. Allà, ací, espanyolsamericans... totes persones aparentment normals ens han repetit les mateixes preguntes tan sovint que després de dos i anys i mig ens trobem capacitats per elaborar el

Foto d'I Love Clicks

Top 5 dels tòpics sobre el Marroc*


1. Les dones 

Les dones poden anar als bars? Les dones poden eixir de casa? Les dones han de dur vel? Poden dur la mateixa roba que ací? Fins i tot: Tu allà dus vel, no?

Marroc no és Aràbia. Les dones no tan sols poden anar on volen i com volen, sinó que hi van. La gent que arriba a Tetuan troba que hi ha molts més hòmens que dones pel carrer. Però depèn de les hores i dels sectors de treball, simplement. Els hòmens i les dones, de vegades, sembla que duguen vides paral·leles. Hi ha llocs on és molt difícil trobar un home, i llocs on mai no veurà una dona.

21.2.15

Carretera tallada

Ahir, prop d'Azrou
(Foto enviada per un amic)

18.2.15

Excursió: fotos rares

1



2



3




Aquestes fotos pertanyen a la mateixa excursió que les d'ahir i d'abans d'ahir).

Premi? Mmm... Qui encerte les tres s'enduu el premi: un magnífic exemplar de la postal de la rotonda; manuscrita i signada pels autors d'Un Puntal d'Hèrcules

17.2.15

Excursió: fotos atípiques

De la sèrie: "I aquestes fotos d'on són? / Vora ca nostra. / Però no viviu al Marroc? / Sí. / I al Marroc neva??? / Depèn on, molt. / T'ho estàs inventant. / Uf."







16.2.15

Excursió: fotos típiques

Addar (الدار). El típic poblet amb les seues cases de sostre de xapa.
(La neu al Bouhachem no és tan típica, però.)


Addar, Marroc
La seua típica fonteta ben decorada.


Addar, Marroc
I els típics carrers ben arregladets.


safrà, Marroc
El safrà que vol eixir.


casa, Marroc
I la típica casa damunt de la qual cau un pal de la llum
(i no l'arregla ningú, típicament).

12.2.15

Tetuan és cosmopolita | Àsia

Ankara*
(jwerly -que deu voler dir jewelry, 'joieria'-,

moda i complements; en la pràctica: gel·labes)


Esmirna*
(roba d'home)


Manila
(cafè)


Nipon
(cafè)


Ho Chi Minh**
(cafè)


Tòquio
(reparació de mòbils)


* Turquia és Europa o Àsia?!?
**Cartell d'abans de 1975

9.2.15

Guies turístics

L'assumpte dels guies turístics falsos a Tetuan no és especialment preocupant. N'hi ha, exactament, quatre. Tothom els coneix i no són molt pesats. Excepte un d'ells, que té molt mala memòria i li oferirà els seus serveis cada dia del món. Fins i tot quan fa tres anys que el veu cada dia (?!). Aquests suposats serveis consisteixen en acompanyar-lo a un parell de botigues turístiques a canvi d'un mòdic preu que no sabem quin és.

Llista de guies turístiques del Marroc

De fet, a Tetuan no fa falta cap guia, perquè la medina és molt menuda (vaja, s'ha de ser molt de capital, per extraviar-s'hi). Tot i això, potser li abelleix que algú l'acompanye en la visita i li explique quatre coses (que vostè és molt lliure de creure's). Llavors l'opció bona és anar a l'oficina d'informació i turisme i contractar un dels quatre o cinc guies oficials.

Al govern sí que li preocupa, però, la qüestió dels falsos guies, que en altres ciutats com Marràqueix o Fes és més alarmant. I per això ha posat en marxa algunes mesures. La primera és que una llei de 2012, per fi aplicada, regula les condicions per acreditar-se com a guia oficial. L'altra és la publicació a Internet, des de fa un parell de setmanes, d'un anuari d'agències de viatge i empreses turístiques reconegudes i un altre de guies turístics (2764 en total).

La llista dels guies, però, presenta alguns petits problemes:
  • Només hi apareixen els noms, no les dades de contacte. Així que, en la pràctica, només serveix per comprovar si el seu guia, un cop l'ha trobat/contractat hi és a la llista (sempre que li haja dit el seu nom de veritat, que és el que, evidentment, farà qualsevol guia estafador).
  • El nom... i el cognom perquè, per exemple, el 13% es diuen محمد (escrit Mhamed, M'hamed, M'Hamed, M'Hammed, Moha, Mohamad, Mohamed o Mohammed).
  • També indica la llengua de treball, amb totes les combinacions possibles: hi ha qui treballa en neer(landès), hi ha qui treballa en hol(andès), hi ha qui treballa en all que no vol dir que ho parla tot, sinó alemany... Fins i tot n'hi ha un que diu que parla Tanger (?!). Dels 64 de Tétouan només en coneixem un, que realment sí que parla les llengües que diu, i més.
  • I el més important: contràriament a la guia d'empreses turístiques, que especifica la data d'inclusió, la dels guies conté tots els que s'han acreditat des de... 1972, estiguen o no en actiu (estiguen o no vius). Ei, però diu que van a actualitzar-la un dia d'aquests, inxal·là

5.2.15

Postal



I parlant de correus... Aquesta és la nostra postal preferida. Tot i que en realitat és l'entrada de Rincón, a Tetuan és un best-seller. De fet, és de les que més enviem. Perquè, siguen sincers... a qui no li agrada rebre una postal d'una magnífica rotonda ben il·luminada?

2.2.15

Més historietes de correus

Si enviem les cartes des de l'oficina en lloc de tirar-les a la bústia, no només hi arriben abans, sinó que a més hi arriben. I cal afegir les visites a Poste Maroc proporcionen moments infinits de diversió i surrealisme.

La moto del carter

1. Les tarifes, que són variables. Si és una carta fins a 20 g, tot va bé: 8,4 MAD. A partir d'ací, l'assumpte es complica. La mateixa carta (fins 50 g) pot costar de 18 a 20 dírhams. No és que regategen, sinó que fan compte de redó; i hi ha dies que és més redó que uns altres. Hem d'elaborar un estudi seriós, però en general diríem que enviar correus en dilluns de matí surt molt més barat.

El servei de correus d'ací té una cosa bona: les tarifes no pugen tan sovint. I una de roïna: en tenen moltes. Hi ha una tarifa per al correu nacional, una per a Europa, una per als països àrabs (?), una per als països civilitzats però llunyans (Canadà, Japó...) i una per a la resta del món. I també hi ha casos especials, com Rússia i Turquia, que poden ser europeus o civilitzats, segons el dia.

Després cal tindre en compte el pes. Per això no és estrany que els empleats s'emboliquen amb la geografia:
Mouhssine, Portugal quina tarifa és?
Portugal està al costat d'Espanya.
Ah, waha. I llavors quina tarifa és?


2. La duana. Qualsevol paquet enviat a l'estranger ha de passar per la duana, perquè és sospitós. De fet tots els que anem a l'oficina de correus som sospitosos. Vostè, per llegir aquest apunt, també és sospitós.