30.3.15

Dubtes pasquals

Església de Nsta. Sra. de las Victorias (1919)
al centre deTetuan

Conversa entre el jove Mouhssine i la meitat d'Un puntal d'Hèrcules:

—Pasqua és molta festa a Espanya, no?
—Mmm... Sí.
—I què se celebra?
—És una festa una mica trista, perquè es mor Al·là.
—Es mor Al·là?!?
—Sí. No. Bé, es mor el seu fill.
—Es mor el fill d'Al·là?!?
—Sí. I al cap de tres dies ressuscita.
?!?

Tot és més senzill quan s'explica bé, veritat?

—I per què es mor?
—El maten.
—Maten el fill d'Al·là?!?

A aquest noi li agafarà un jamacuco, si segueix preguntant!

—I el maten tots els anys, o només enguany?

28.3.15

El festival


Avui comença el gran esdeveniment cultural de l'any: el 21è Festival Internacional de Cinema Mediterrani de Tetuan.

Com a novetats:

  • Només han fet un cartell que, com poden observar, no té res a veure amb el(s) de 2014, 2013, etc.
  • Han penjat el programa a Internet abans que acabe el festival (però no el busquen on diu programa, eh? Està ací i ací).

26.3.15

Reflexió històrica - I

Mosaic a Volúbilis

Ací, mirant fotos, xarrant de com canvien les societats al llarg de la història, i tractant d'esbrinar si avui dia, per aquests indrets, és més impossible veure passar pel carrer un senyor en pèl o un senyor duent un gos...

23.3.15

Els pobles parlen uns dels altres

Camell turístic de Smir. Li acaben de contar un acudit.
(Nota: el Google en reconeix la cara
 i intenta etiquetar-lo com a una persona - ?!?)

Hi ha qui diu que la integració en una cultura diferent és complerta quan un entén els acudits a la primera i, a més, li fan gràcia. Així que probablement servidors se n'aniran d'ací sense poder dir que s'han integrat, perquè els acudits no ens fan gràcia gairebé mai.

És que els manca el final! Li diuen que van a contar-li un acudit, li expliquen una situació (el que per a nosaltres seria el principi) i ja està tothom pixant-se de riure. I...?

Ara, hi ha una sèrie d'acudits que deuen ser més o menys universals: els que critiquen els veïns, basats en estereotips. Al Marroc també hi ha una curiosa geografia dels acudits:
  • Tot el que a Espanya es diu (o es deia en un temps) de Lepe, al Marroc es diu dels d'Oujda (els d'Oujda ho conten dels seus veïns de Berkan). 
  • Tots els acudits de bascos, ací són acudits de rifenys.
  • La gent de Tetuan, als acudits, respon a l'estereotip d'agarrats, com els catalans.
  • El gènere estrella és el dels acudits d'hòmens i dones (i sogres); normalment l'home ix malparat, com a sinagües, i normalment és de Fes.
  • En canvi, tots els protagonitzats per gais passen a Marràqueix.
  • Els acudits de madrilenys ocorren a Rabat si qui els conta és de Casablanca però a Casablanca si els conta algú de Rabat.
  • O estem molt amunt o el sud... no existeix.

19.3.15

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (11)


sabaa
'meter el dedo (a la gallina) para ver si tiene el huevo'


*En aquest cas, del Diccionario de árabe culto moderno: árabe-español de Julio Cortés (Gredos, 1996)

16.3.15

Españoles por el mundo (14a)


Aquest escut està penjat a la façana lateral del Consulat General d'Espanya a Tetuan, la que dóna al carrer del Generalísimo Mohamed V. A l'altra façana, la que dóna a la plaça Primo Mulay Mehdi, n'hi ha un similar. L'edifici és de 1949, del famós (?) arquitecte Juan Arrate Celaya.

El cas és que aquesta foto, feta ahir, no existeix, segons el Govern d'Espanya. A veure, és una mica complicat d'entendre...
  • El 29 d'abril de 2014 el Govern li va contestar que potser ho havia vist malament. Literalment: "en la actualidad, no subsiste ningún vestigio franquista en los bienes muebles e inmuebles ubicados en el exterior". Vaja, que "Los vestigios relativos a óleos, esculturas, fotografías, escudos en representaciones y diversos objetos de mesa de las representaciones de Finlandia, Francia, Bélgica, Italia, Austria, Marruecos y Kenia, se encuentran debidamente almacenados en la sede central del Ministerio" (p. 272).
  • Un parell de mesos més tard el mateix diputat, probablement perplex, va tornar a demanar per què havien ocultat l'existència dels símbols esmentats, i per què no es retiraven els escuts de la foto (p. 188).
  • I el 2 de juliol de 2014 el Govern va respondre (p. 200) "que no ocultó ni tuvo intención de ocultar la existencia de vestigios franquistas en inmuebles del Gobierno en el exterior. La contestación se formuló en términos generales". I va afegir que "existen razones arquitectónicas que en principio no aconsejan la retirada de los dos escudos fijados a la fachada del edificio en el que se ubica el Consulado General de España en Tetuán, ya que debido a su gran grosor y enorme peso, de ser destruidos, tal actuación podría afectar a la estructura del edificio". No se'n vagen, que aquesta part és la millor: "Son tan evidentes las razones que dificultan la retirada de los dos escudos, que no se ha estimado necesario realizar informe alguno." Però que no s'espante ningú: "No obstante lo anterior, el Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación está estudiando la posibilidad bien de proceder a la ocultación de los escudos o bien a su definitiva retirada, siempre y cuando exista crédito presupuestario suficiente".
Després de mig any (per no dir 40) d'estudiar-ho, sembla que hi ha pressupost per ocupar-se de coses inexistents. I amb urgència, treballant en diumenge. O potser simplement s'han adonat que a l'altra part de l'edifici, totalment simètrica, que actualment ocupa Poste Maroc, es van llevar els escuts fa la tira d'anys i no ha caigut res. Les raons són taaaaan evidents...!


Ara només falta saber si serà una ocultació com a Panamà, una retirada (definitiva?) o simplement una maneta de pintura.

12.3.15

La vida de l'immigrant


A banda de l'ajuntamentel consolat i l'oficina de correus encara hi ha un quart lloc on s'està com a casa. Exacte: la comissaria de policia. I no és que hi anem tan sovint per l'amabilitat i el savoir-faire, sinó pel que tothom sap: la manera que tenen els països de disminuir la immigració és augmentar la burocràcia. I per això servidors han de sol·licitar la targeta de residència contínuament, per a la qual cosa calen entre quatre i deu visites. 


Així que després de tots els tràmits pertinents, totes les fotocòpies, totes les legalitzacions... i amb els dos camions de paperassa (aquests i aquests papers que, tot siga dit, no són res en comparació amb el que els nostres governs els demanen als marroquins) vam agafar un taxi sota la pluja perquè a Tetuan, quan es necessita un taxi, plou−, i a veure les autoritats. 


Moments de tensió:
  1. El senyor policia informa que els certificats de penals estan caducats, perquè al Marroc només tenen una validesa de tres mesos. L'any passat valien per sis mesos, i l'any que ve Al·là dirà. Tot i això, els accepta, perquè al capdavall estan caducats per dos dies. I sobretot perquè no intentem convèncer-lo.
  2. En teoria la targeta ara ja ha de ser per dos anys. En preguntar si pot ser per més temps es posa molt seriós i afirma que és impossible de tota impossibilitat, perquè la residència no pot durar més que el contracte de treball. Té lògica.
  3. Quan ja ho ha revisat tot i ho ha organitzat en sis dossiers, diu que cal esperar i se'n va a l'oficina del costat. En aquests moments passa de tot pel cap, perquè normalment de la comissaria se surt culpable d'alguna cosa. Però és... per donar-nos un rebut del que hem pagat!! Alhamdulil·là! (La sorpresa s'entén més si es té en compte que les altres vegades es treia la seua cartera allà mateix i es guardava els diners directament).
Una setmana més tard agafem un taxi (plovent) i anem a buscar el resguard.

Set setmanes més tard agafem un taxi (plovent) i anem a buscar la targeta que havia de caducar al mateix temps que el contracte. Caduca dos mesos i tres dies més tard. Té tota la lògica.

8.3.15

Bon dia a totes!

packaging, dones, Marroc, Aïcha
Bon dia, Aïcha!
Tan jove i ja saps fer salsa i melmelada!


packaging, dones, Marroc, Mary Trini
Bon dia, Mary Trini!
I molt bones, les magdalenes!


packaging, dones, Marroc, Rosana
Bon dia, Rosana!
Per cert, no la veiem molt en directe.


Bon dia, Maruja!
Vostè sí que és la reina del mercat. Està per tot arreu!


packaging, dones jblies, Marroc
Bon dia, senyores que fan el formatge
 i que segur que es diuen Fatiha i Fauzia!

Bon dia de la dona a totes! I a veure si, per variar una mica, el poden passar lluny de la cuina...

5.3.15

Disseny de cartell(s)

I per cert... a Tetuan algú s'està fent d'or venent contínuament el mateix disseny de cartell!





Tot i que alguns matins s'aixeca inspirat i introdueix alguna variació...


... de vegades trencadora!

2.3.15

Copyright

Ja n'hem parlat: el copyright és un concepte que no existeix, al Marroc. O sí que existeix, però amb un altre significat: el dret de copiar, com indica el nom. Qualsevol cosa que es puga reproduir serà reproduïda, qualsevol cosa que es puga imitar serà imitada. Sense cap mena de culpa o remordiment.

Perquè els drets d'autor, en una societat on la individualitat està tan poc valorada, simplement no es consideren. Drets d'autor? Però l'autor no està content que el copies? Si això vol dir que t'ha agradat, no? I d'altra banda... per què molestar-se a crear una cosa si aquesta cosa ja existeix i té èxit? És com quan en un carrer s'obri una pizzeria i, quan comença a tindre clients, n'apareixen tres més en la mateixa vorera.

Hi ha milers d'exemples...

Galetes El Princio.
A qui no li agradaven, de menut?


Messitos
Que evidentement paguen drets al Barça...


Una gelateria que també paga drets a Disney.
(Si només les escoletes de Tetuan pagaren royalties a Disney
podrien deixar de fer pel·lícules)


Bar Lucky Luke o Lucky Luck
(Si hi ha dos cartells en un lloc
és preceptiu que cadascun estiga escrit d'una manera)


Pull & Bear a Laraix