29.5.15

L'administració és una broma

De la sèrie ara no i de la sèrie ara sí però d'aquella manera... Amb tots vostès: el sobre per a votar a les eleccions del 24 de maig que ha arribat el 28 de maig:


"Exprès", diu.

25.5.15

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (12)

Thálatha - iàthlithu
'quedar-se amb el terç d'alguna cosa'


*Aquesta, del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

21.5.15

L'administració marroquina és molt eficient (bis)

(Actualització de l'apunt anterior)

Però l'espanyola és millor en treballs manuals.

Després d'enviar diverses reclamacions, la Junta Electoral respon que al Consolat disposen de paperetes. Que els ho han confirmat (?). Cames ajudeu-me, cap al Consolat i... Què han de tindre? No n'han tingut mai! Almenys, durant els darrers 25 anys, asseguren in situ.

Però el funcionari preferit no és dóna per vençut i aconsegueix que un altre (que a partir d'ara també és el funcionari preferit) es pose en contacte amb l'INE. Aquests escanegen un sobre i l'envien per correu electrònic (res de fax,eh?), de manera que serveix de model per confeccionar-ne un de color i mida pareguts i lletres exactament iguals.

Conclusió: servidora ha votat. Ha costat uns quants faxos (4), correus electrònics (4), funcionaris implicats (3), visites al Consolat (3), setmanes (7), telefonades (2) i un enviament postal. Ha costat que, definitivament, siga coneguda per tothom com La-señora-que-quiere-votar, però servidora ha votat. O no. O siga, sí, però malgrat que conste com a incidència el vot podria ser declarat nul. Esperem que no.

(Darrer capítol?)

20.5.15

L'administració marroquina és molt eficient

Comparada amb l'espanyola, volem dir. Però l'espanyola és millor en treballs manuals.

Que aquesta setmana només havia d'agafar les paperetes, els sobres i els certificats i enviar-los a les adreces de la gent que ho va demanar fa set o vuit setmanes per fax (tampoc no és res, trobar un fax el segle xxi, sap?). Molt complicat, tot plegat. Tan complicat que no n'han sigut capaços i s'han oblidat un sobre. 

Conclusió provisional: una altra vegada servidora no pot votar. (V. Actualització)



Aquesta situació no forma part de cap maniobra política. No té res a veure amb els altres milers d'expatriats que no poden votar (per simples errades administratives, probablement, com que no arriben les paperetes o no arriben les que toca); ni amb gent que vota diverses vegades (uns tant i altres tan poc!); ni amb gent que vota sense saber-ho a les ciutats (això són ganes de difamar) i als pobles; ni, de lluny, amb gent que es presenta sense saber-ho. Etc.

Ha sigut, simplement, una barreja d'inèpcia i de mala llet. Inèpcia per par del'administració i mala llet compartida entre administració i servidora. Però de mala llet encara guanyen ells. Sempre guanyen ells.

---
NB Si algú de vostès diumenge no va a votar perquè no vol, que no ens ho conte, per favor.

18.5.15

La campanya


Carrer Muhàmmad V de Tetuan. Dijous 14 de maig de 2015, a les 15.30.

Només un comentari: quan diem que a Tetuan es pot trobar qualsevol cosa,volem dir que s'hi pot trobar qualsevol cosa.

14.5.15

Una montaña indescriptible de piezas de metal


"Nunca he podido resistir la tentación de los puestos de cosas viejas, y allí había uno que me fascinaba particularmente: papeles de cocina amarillos, pintarrajeados de rameados verdes y rojos chillones, extendidos sobre el suelo. Cajas de velas inglesas y de jabón marsellés. Dos viejas lámparas de petróleo. Cartuchos de perdigones para todos los calibres imaginables, revueltos en un montón. Una cesta de huevos. Cinco gallinas atadas a un poste. Un revólver roñoso, con el gatillo roto y seis cartuchos dispares colocados alrededor de él, con las vainas cubiertas de verdín y sus balas de plomo dentadas y manchadas hasta perder la forma. Un montón de lana de oveja recién esquilada y pringosa aún de churre, y otro montón de latas de petróleo vacías. En el centro, en el sitio de honor, una montaña indescriptible de piezas de metal: trozos de espuelas, ruedas dentadas de despertadores, agujas roñosas para coser sacos, alicates con las pinzas rotas..."
Arturo Barea, La ruta

NB El llibre està escrit entre 1941 i 1945; parla dels anys vint al nord del Marroc. La foto és d'una botiga actual.

11.5.15

Multilingüisme sense complexos

[Panorama lingüístic - i 4]


Diglòssia pel que fa a l'àrab, desacord en les llengües que s'han d'ensenyar a les escoles, una llengua oficial amb poc de pes públic, llengües europees en peu de guerra, llengües colonials que no se n'han acabat d'anar, acadèmies d'holandès com a negoci de moda... I la gent s'entén? 

Certament, la qüestió lingüística al Marroc deu ajudar molt al fracàs escolar i al baix nombre de lectors (i d'escriptors). Llegir, al Marroc,vol dir fer-ho sempre en una llengua que no és la materna, i això ho complica. Potser pel mateix motiu, l'analfabetisme (real o funcional) segueix ben present malgrat els esforços del govern per obrir escoles i contractar mestres. Les llengües de l'escola i per tant, l'escola mateixa estan massa allunyades de la vida.

I la situació lingüística quotidiana del Marroc s'hauria de definir així: multilingüisme sense complexos (reivindiquem la paternitat del terme!). De vegades sembla que totes les converses són com aquesta o com aquesta, i que tots els cartells estan escrits més o menys així. Al principi fa molta gràcia sentir quatre llengües en una frase, des de la nostra concepció europea que no es pot parlar una llengua si no se sap. Però ací comença l'Àfrica! Que difícil és que algú diga que no entén una llengua, encara que només en conega tres paraules! Al final tothom es comunica perfectament en... no se sap què. Aquesta deu ser la part positiva de tot plegat.

Però vaja amb compte: si els deixa, acabaran corregint-li el català a partir de teories estrafolàries que els va contar un cosí que viu a Mataró.


---

8.5.15

L'oficial no i l'oficiosa sí?

[Panorama lingüístic - 3]


El 2001 es va crear l'Institut Royal de Culture Amazighe (IRCAM), i el 2003 es va iniciar l'ensenyament de l'amazic a les escoles públiques. Des de l'estiu de 2011, l'amazic és l'altra llengua oficial del Marroc:
L’arabe demeure la langue officielle de l’Etat. L’Etat Œuvre à la protection et au développement de la langue arabe, ainsi qu’à la promotion de son utilisation. De même, l’amazighe constitue une langue officielle de l’Etat, en tant que patrimoine commun à tous les Marocains sans exception.(Constitution 2011, article 5).
Sembla que aquesta oficialitat va prenent cos molt poc a poc. Però probablement la ciutat de Tetuan siga el lloc menys indicat per adonar-se'n, ja que l'amazic és molt poc present.

La Constitució, al mateix article, també diu que la llengua hassania (حسانية) és part integrant de la identitat cultural marroquina.


La segona llengua de Tetuan i voltants no és cap de les oficials, sinó l'espanyol. De la mateixa manera que el francès es considera encara una llengua colonial imposada, l'espanyol es veu com una senya d'identitat del nord del Marroc. A grans trets, hi té molt a veure que les dècades que van seguir a la independència el nord del país va estar una mica oblidat per part de l'administració marroquina. 

Però a banda de les raons històriques, hi ha el fet innegable de la proximitat física. A Tetuan el normal fins la irrupció de les parabòliques era mirar la tele espanyola, per exemple, i fins fa poc era impossible trobar una família que no tingués un fill a Espanya (ara els que emigren passen de llarg i fan cap als Països Baixos, al Regne Unit...). Sense oblidar que Ceuta està a 15 dírhams en taxi i que la gent de Tetuan no necessita visat per entrar-hi.

Per tot plegat, l'espanyol a Tetuan es parla moltíssim, i és difícil trobar algú que no l'entenga, com a mínim.

6.5.15

La lluita perduda del francès

[Panorama lingüístic - 2]


Contràriament al que pensen molts estrangers, el francès no és oficial al Marroc. Ho és de facto, però. Del butlletí oficial, per exemple, se segueix publicant una traducció oficial en francès (en cas de discrepància, preval l'àrab). 

O millor dit, ho era de facto. Fins fa poc el francès ha sigut la segona llengua a l'ensenyament, i fins i tot la llengua de la literatura marroquina. Tot i que encara hi ha una elit cultural, econòmica i política de predomini francès, aquesta llengua està reculant molt ràpidament, igual que ocorre en altres països africans.

McDonald's de Tetuan

El 29 de març de l'any passat el ministre d'educació ja va fer unes declaracions contundents: "El francès ja no és útil. L'anglès és la solució". Des del govern es considera que s'ha de fer un gir cap a l'anglès. El mateix cap del govern expressava fa un parell de mesos que "hem d'aconseguir que els nostres estudiants siguen excel·lents tant en anglès com en francès. Però si hem de triar, triarem l'anglès" (vídeo). També el sector turístic (el futur econòmic del Marroc?) opina que el francès és obsolet

Cal afegir que la llengua francesa, a Tetuan, no és que siga obsoleta: és que no s'usa (V. apunt següent).

L'anglès, en canvi, es veu al Marroc com la llengua de la ciència i la tecnologia, i per tant del futur. Aquesta idea ha agafat força. Per exemple, tothom que pot ja no envia els fills a estudiar a França, sinó als Estats Units i a Canadà (tot i que Mont-real, considerada bilingüe, encara s'enduu la palma). 

El nivell de coneixement d'anglès al Marroc és baix, però s'estan començant a prendre mesures, començant per les universitats. Per exemple, des de gener d'enguanyals nous professors universitaris se'ls exigeix el domini de l'anglès i la idea és que aviat ningú es doctore sense saber anglès. El govern acaba de crear un comitè per estudiar el canvi de segona llengua en l'ensenyament.


Cartell a Beliones (بليونش)

---
Panorama lingüístic - 1: Les llengües àrabs

4.5.15

Les llengües àrabs

[Panorama lingüístic - 1]


L'àrab és llengua oficial al Marroc. La llengua de la legislació, de la religió i de pràcticament tots els mitjans de comunicació. I poc més.

Per entendre-ho, s'ha de tindre en compte que d'àrabs n'hi ha més d'un. Simplificant molt: 
  • hi ha l'àrab clàssic (o fusha, فصحة: 'pur') que és la llengua en la que està escrit l'Alcorà; 
  • hi ha l'àrab estàndard modern, una koiné o varietat supradialectal que és la que s'usa als mitjans de comunicació i que, en teoria, és la mateixa en tots els països àrabs. No es pot dir que l'àrab estàndard siga una varietat inventada, perquè es tracta més aviat d'una modernització i estandardització de l'àrab clàssic. Però sí que es pot dir que no és la llengua materna de ningú. Perquè el que parla la gent són
  • els dialectes de l'àrab, més o menys allunyats de l'estàndard segons els països (i molts altres factors). Els dialectes de l'àrab són llengües orals. Dàrija (الدارجة) o àrab col·loquial és com usualment s'anomena la varietat de l'àrab parlada al Marroc. 
L'àrab col·loquial és oral, no té un sistema d'escriptura. Això implica que quan algú vol escriure en dàrija, ho fa tal com sona. En general, només s'escriu en dàrija la llista de la compra, els watxaps... Els llibres, els diaris, els cartells (oficials o no), el material escolar, la documentació administrativa, els subtítols i, en definitiva, tot el que no siga estrictament col·loquial, s'escriu en àrab. Darrerament es comencen a veure alguns anuncis, sobretot de telefonia mòbil, escrits en dàrija. 

El debat de si els diferents dialectes són o no la mateixa llengua està viu, com a mínim, des del segle xiv i és una font de problemes per als estudiants d'àrab. En la pràctica, i generalitzant:
  • Els parlants de dialectes diferents s'entenen entre ells? En general, sí, però depèn de molts factors (com el nivell d'instrucció, el lloc d'origen, etc.). 
  • Què parlen els marroquins? Dàrija o amazic.