29.6.15

La gimcana de matricular un cotxe (1)

(Primer s'ha de comprar el cotxe)

Ací cal fer un incís. La majoria dels expatriats (tots els que coneixem) compren el cotxe a l'estranger i l'importen. Això té un gran avantatge: no s'ha de pagar l'IVA. En arribar al Marroc, cal matricular-lo i pagar una sèrie d'impostos. Amb els cotxes de gamma alta, el negoci pot eixir bé. Amb els baratets (el d'uns servidors), no.

En primer lloc, perquè si el model que vol comprar també es fabrica al Marroc, no es descompta l'IVA. I en segon lloc, perquè la matriculació, a més de ser cara... és una pista americana, viatges a Rabat inclosos.

Alguns cotxes importats, depenent del tipus de targeta de residència, circulen amb una matrícula groga en lloc de blanca. Hi ha qui diu que amb la matrícula groga mai no t'aturen a la frontera (fals), ni et posen multes (refals). El cert és que amb matrícula groga t'acaben demanant sempre més diners per aparcar (comprovat).

Els cotxes marroquins com el de servidors ixen del concessionari amb una matrícula provisional que comença per WW, i un permís de circulació vàlid per a un mes.

Després del mes de patir perquè la matrícula provisional és un vinil que amenaça amb fugir, va vostè tot content al concessionari i es queda de pasta de moniato quan li diuen que... ara ja tenen feta la sol·licitud de la carte grise, i que durant un (altre) mes ha de circular amb el resguard de la sol·licitud i l'assegurança.

Feia falta un mes, efectivament, per trobar l'oficina de trànsit, de camuflada que està. És el lloc més segle xix que hem vist a Tetuan, i això és dir molt. Baixem unes escaletes sinistres i arribem a un semisoterrani altament inundable. Sense dir ni una paraula un senyor ens posa un segell en el resguard i crida el següent. Li demanem explicacions i ens diu que no té cartes grises, i la provisionalitat s'allarga un altre mes.

25.6.15

Comprar un cotxe

Comprar-se un cotxe a Tetuan no és tan complicat com es podria esperar. De fet, és bastant més senzill que obrir un compte al banc o votar, l'únic requisit és tindre la targeta de residència. Però algunes qüestions resulten, si més no, curioses.




Segona mà

Al Marroc els cotxes de segona mà no abunden. És molt més fàcil trobar-los de cinquena mà cap amunt. I tenint en compte l'habilitat generalitzada en la conducció, potser comprar-lo nou és una opció millor.

L'elecció

Vostè entra al concessionari i... què és el primer que li pregunten? En quin model està interessat? El tipus de cotxe, en general? El preu que vol pagar? No, home, no. Què més dóna, tot això? La pregunta realment important és: "De quin color el vol?".

El te

Al concessionari hi ha un senyor l'únic treball del qual és oferir te als clients. Té una mena de paradeta damunt d'una catifa, amb tota la parafernàlia lluenta. Cada cop que entren clients nous, es posa content i prepara una tetera. La resta del temps està assegut en un coixí, esperant o netejant els instruments. Fa el mateix horari que la resta dels treballadors. O siga, que vaja a l'hora que vaja, li oferirà un te acabat de fer.

La gamma i els extres

El que per a nosaltres és gamma baixa, ací és gamma mitjana.
El que a ca nostra són extres, ací és imprescindible, i a l'inrevés. Per exemple: un cotxe nou sense bluetooth? Sense cendrer? Sense volant de cuir? No existeixen. Però sí que venen cotxes nous sense roda de recanvi.

El pagament

En efectiu. Els cotxes al Marroc es paguen en efectiu i al comptat. Hi ha gent rareta que duu un xec del banc. Al concessionari encara en parlen.

L'assegurança

Complicat. Molt complicat. La conclusió final: esperem que no ens passe res, inxal·là.

L'entrega

Dóna igual quan diga que anirà a buscar el cotxe: quan arriba s'ha d'esperar una hora perquè l'han de preparar. A més, no se'n pot anar un del concessionari sense que li hagen explicat com funciona el dispositiu de mans lliures per al telèfon. Això és més important que si funciona el motor. I tampoc no s'acaba d'entendre per què, si al capdavall, ningú l'utilitza: tothom parla per telèfon alegrement al volant.


Vostè té cotxe? Li van fer signar alguna cosa quan se'l va endur? Ací, no. De fet, a la guantera hi havia tres còpies del bon de livraison que suposadament ens havien de fer signar... Hi ha confiança.

22.6.15

Fet diferencial número n

El raticida al Marroc es ven a les farmàcies.

Gràcies per no preguntar com ho hem esbrinat.

18.6.15

No deixeu els camells solts


thiq bil·lah wa lakin urbut jamalik
'Confia en Déu però trava el camell'
(o 'A més de pregar cal treballar')


L'origen d'aquest refrany és un hadit recollit per At-Tirmidhi que diu més o menys així (versió Viquipèdia):
Un dia el Profeta es va adonar que un beduí deixava el camell sense travar-lo. Li va preguntar: "Per què no el traves?". El beduí va respondre: "Confio en Déu". Llavors el Profeta va dir: "Trava el camell i confia en Déu".




íquilha wa tawàcal
'Trava'l i confia'

Segons una altra versió:
Un home li va demanar al Profeta: "He de travar-lo i confiar (en Déu) o deixar-lo anar i confiar?". El Profeta respongué: "Trava'l i confia".

15.6.15

Les bosses de plàstic - III

I el premi especial de les bosses de plàstic és per a aquesta. Per si s'ho pregunta: sí, ens la van donar amb nuc inclòs.



I què diu dins del cor daurat? 

مرحبا بكم
'Benvinguts'

I baix?

شكرا على زياتكي
'Gràcies per la visita'

Però atenció, perquè aquest benvinguts, en el país on no existeix el copyright és...

'Marca registrada'

11.6.15

Les bosses de plàstic - II

La bossa que més s'estila aquesta setmana, però, és aquesta. Ens l'han donat al mateix supermercat que les altres (entre altres llocs). La qüestió de la identitat corporativa no la tenen resolta, la canvien cada dia.


Un amic que va vindre de visita ens va fer notar que hi veia moltes coses del Barça sense la creu de Sant Jordi. Cert, però també n'hi ha moltes amb la creu. No li tenen cap mania especial: fan falsificacions amb creu, sense creu, amb els colors que toca, amb els que no... Pel que fa a aquestes coses, no hi ha sentiments.

8.6.15

Les bosses de plàstic - I


No és que la vida a Tetuan siga tan avorrida que s'acaba escrivint sobre bosses de plàstic. Res més lluny de la realitat. El que passa és que les bosses de plàstic són una institució. 

Si va a comprar ja pot dir que no en vol, que té un cabàs, que son pare és ministre de Medi Ambient... És igual. Se n'anirà a casa amb un parell de bosses de plàstic com a mínim. Si és client habitual, el doble, perquè la deferència s'expressa en bosses de plàstic. Si viu al Marroc uns mesos reunirà prou bosses de plàstic per a la resta de la seua vida.

I, a banda de l'omnipresència, hi ha els dissenys. Les més típiques són les negres que semblen de fems. Però en el camp de les bosses darrerament s'innova molt.


L'horror vacui

Bosses amb disseny seriós perquè són de llibreria

Bosses que per sort fan només 31 x 16,5 cm
(si no hi cabrien més coses).

I la combinació de colors... què?


La modernitat

La nostra preferida.
Disseny modern, qualitat, però...


4.6.15

Extreme Recycling


Ja hem comentat de vegades que anar al cinema a Tetuan és una experiència no apta per a cors sensibles. A més d'una aventura pel que fa a la llengua de la projecció, clar.

L'única manera de veure una pel·lícula amb una mica de calma és anar a les primeres sessions i entre setmana. L'altre dia, a l'Avenida (la foto és de l'altre cinema, l'Español), hi havia més treballadors que espectadors. Literal: una xica venent les entrades, dos porters, una senyora al bany, una venent snacks, dos tècnics, un agranador, un espontani (?) i segurament algú més que no vam veure.

Vam comprar dues entrades de butaca (hi ha club, butaca i principal), i ens va semblar que estaven una mica rebregades. Li les vam mostrar al primer porter. Vam passar. Li les vam donar al segon porter i aquest, acte seguit, va eixir amb les entrades a la mà i les va tornar a la taquilla. A la següent persona li ven vendre les mateixes entrades. Es va repetir l'operació. Llavors ja vam entrar a la sala. Però qui li diu que les set persones del públic no van utilitzar les mateixes entrades? Algú havia parlat de l'art del reciclatge?

1.6.15

Tot és mentida


"En África, y sobre todo en lo que se refiere al amor y a las mujeres, es donde mayor desproporción existe entre la realidad y la fantasía. Todo es mentira; desde la belleza de las hembras hasta los celos de los varones; he descubierto que por no ser nada, ni siquiera son polígamos."
Manuel Chaves Nogales, "Guerra y amor en Ifni. Las bellas mujeres de Tiliuin", 13-5-1934
(Dins Ifni, la última aventura colonial española)