23.7.15

Negocis a la platja

Passat el ramadà, torna la gent a la platja. I els negocis com:

Vendre aigua

Llogar cadires i para-sols

Vendre dònuts

Passejar la gent en camell (o poni)

El te

Etc.

20.7.15

Maître-chien


Del senyor Mohamed T. només només coneixem el cartell que ha enganxat a la paret d'un estanc oferint-se com a maïtre-chien. Però l'admirem. El senyor Mohamed T. ha tirat pel dret: enviar currículums? Això és per als pusil·lànimes! Molt millor penjar directament el seu diploma, amb el valor afegit d'una bonica decoració d'un cusset ben retalladet.

No es pot negar que el senyor Mohamed T. és optimista de mena. Perquè continuar buscant treball 23 anys després d'haver-se titulat com a ensinistrador de gossos, en una ciutat on deu haver uns quinze gossos de companyia a tot estirar... D'això se'n diu no perdre l'esperança.

No ens negaran que el senyor Mohamed T. fa ganes de tindre un gos només per poder contractar-lo.

9.7.15

Estoretes voladores



Que no existeixen? I llavors per què n'hi ha tantes atracades als terrats en posició d'eixida ràpida, eh?




De vegades fins i tot les han de posar en línia!



I què em diu dels concessionaris d'estoretes?



I dels serveis Estoreta Wash?

6.7.15

I després... conduir un cotxe

Conduir per Europa després de fer-ho al Marroc habitualment necessita un període de readaptació. El més probable és que els primers dies mantinga una conversa semblant a la següent:

Copilot (o passatgers): Relaxa't! Però per què vas tan en tensió?
Vostè: No vaig en tensió! Vaig mirant.
Què?
Què sé jo! Si ix una cabra, un xiquet, un cotxe en direcció contrària...
Però si estem a l'autopista!
I què hi té a veure? Des de quan a l'autopista no apareixen cabres, xiquets, cotxes en direcció contrària...?











---
Comprar un cotxe
La gimcana de matricular un cotxe (1)
La gimcana de matricular un cotxe (2)

2.7.15

La gimcana de matricular un cotxe (2)

(Primera part)

Passat un altre mes, el senyor del soterrani ens envia al senyor del primer pis. L'oficina (?) és igual de segle xix, però té un avantatge evident: és més difícil d'inundar. Ens donen un número de matrícula, alhamdulil·là, ens posen un altre segell (= un altre mes) i ens expliquen (?) que ja estem a les darreres proves de la gimcana.

Ara només hem de:
-comprar unes boniques plaques amb el número 44 de Tetuan;
-tornar a l'assegurança i canviar el número de la pòlissa i de la carta verda;
-anar a la Direcció General d'Impostos i pagar la vignette (impost de circulació);
-tornar al cap de 20 dies.

Les matrícules resulten barates. L'únic és que passem més temps explicant-li al xic que no volem ni plaques grogues ni espanyoles (De veres teniu un cotxe marroquí??), que son cosí fent-les.Tenen la pinta de no durar molt, però almenys no ens les han fet amb Comic Sans.

Preciosa matrícula en Comic Sans

A l'oficina de l'assegurança han fet obres i d'entrada ens costa de reconèixer. També han canviat totes les empleades que, som sempre, tenen una activitat frenètica (mode ironia). Una cosa curiosa és que ens posen una pòlissa de 20 dírhams però ens en fan pagar 35. 15 per posar-la? En fi, ja ens ho havien dit.

L'assumpte de la vignette va ràpid: tan sols hem de trobar el lloc, fer cua i tornar al cap d'una estona perquè ens faltava una fotocòpia. Ah, i explicar-li a la dona que tenim un cotxe marroquí, sí (Un cotxe marroquí? I com és, això?).

Tornem. Algú endevina què passa? Efectivament: un altre mes de pròrroga.

I avui toca anar-hi una altra vegada. A per un altre mes de pròrroga? [Actualització 03/07: Efectivament, un altre mes. Sembla que el permís de circulació ha de vindre d'Austràlia...].