28.9.15

La medina de Rabat


Bab El-Had (باب الحد) és una de les portes que donen accès a la medina de Rabat. Hi ha poques medines al Marroc que hagen patit tan poques modificacions com aquesta des que es van crear (la més important, la construcció d'un mercat cobert a l'estil europeu a principis del segle xx), ni que tinguen les murades tan ben conservades.

Carrer Jirari
No hi ha guia ni web que no recorde que aquesta "no és com les medines de Fes i de Marràqueix". Els turistes estrangers s'ho creuen, troben que això ha de ser negatiu, i no hi van. És un lluç que es mossega la cua: al final, la impressió de la medina és diferent, precisament, perquè no hi ha molts turistes. Tampoc marroquins, perquè els turistes marroquins, en general, prefereixen les parts noves de les ciutats.


En fi, que la medina de Rabat, evidentment, no compleix els estàndards prototípics marroquins: està molt neta, comença a funcionar molt d'hora, és tranquil·la (fins i tot silenciosa), els venedors no maregen, i no és tan fàcil perdre-s'hi. No hi vaja.

24.9.15

Españoles por el mundo (15)



Parlant de decoració:
Pues oye, el otro dia fui a casa de Fatiha y era una casa normal.

21.9.15

Portes de Tetuan | Bab Nwader

Bab Nwader (باب النوادر) o 'la porta de les eres' està situada a l'oest de les murades.

Se li ha quedat pel costum de batre el blat just al davant, quan la ciutat s'acabava a les postes. Però també apareix en alguns mapes antics com porta de Fes, perquè donava a l'antic camí d'aquesta ciutat i,en alguns mapes de l'època colonial com puerta de Regulares, per la proximitat al quarter.




Tal com un entra a la medina

Tal com un ix


Més portes de Tetuan:

Soc (tancat, a les 7 del matí) al costat de la porta

17.9.15

Main Street

Un puntal d'Hèrcules - Muhàmmad V, Tetuan

El carrer Muhàmmad V (شارع محمد الخامس) és més que el carrer principal de Tetuan. Especialment aquest tram, el principi, que va des de la plaça del palau (al fons s'hi veu una torreta) fins a la plaça Primo. Després ja es converteix en una avinguda (diu que) i l'interès va declinant, fins que un exclama: "Ah, però encara és el mateix carrer?". Perquè no és precisament dret...

Muhàmmad V és l'anima de Tetuan, el lloc que resumeix la identitat de la ciutat: l'intent de supervivència entre la tradició i la modernitat.

Aquesta foto està presa a les dotze del migdia (o siga, primera hora), quan l'activitat encara no ha començat. Prenem moltes fotografies d'aquest carrer. I ens sap greu quan no ho fem, perquè a Muhàmmad V sempre hi ha algú o alguna cosa sorprenent: un venedor de cola màgica envoltat d'incauts i d'esquers; edificis del temps del protectorat en diferents estats de conservació; petits grups de turistes espantats vestits d'Indiana Jones; un xaval amb una tortuga; dones de mitjana edat (mai no ho sabrà) esperant que algú les contracte un parell d'hores per netejar; quatre llibreries; guies falsos amb ganes de treballar; guies autoritzats sense ganes de treballar; captaires; oficinistes elegants; la policia secreta; hòmens asseguts a les terrasses bevent cafè molècula a molècula...

Un puntal d'Hèrcules - Muhàmmad V, Tetuan

14.9.15

El règim de la propietat


Com funciona el règim de la propietat al Marroc, explicat per un taxista:
  • Si vostè té un camp i algú hi troba un tresor, el tresor pertany a l'Estat.
  • Si vostè té un camp i s'hi troba petroli, el petroli i el camp pertanyen a l'Estat.
  • Si vostè té un camp i algú hi troba un mort, el mort és seu i l'Estat pressuposa que l'ha matat vostè.

10.9.15

Efectes col·laterals de viure a l'estranger

Tres anys i dues setmanes després d'haver arribat al Marroc, al poble ja no ens pregunten "On viviu?" sinó, amb cara d'avorriment: "Encara no heu tornat?". Doncs no. Però l'estada al Marroc, si el xaloc no ens afecta més del compte, té data de caducitat. Estem tot just a l'equador, inxal·là. Un moment com un altre per parar-se a pensar en els efectes col·laterals de viure fora.

Propaganda arribada per correu electrònic, maig 2015

Estar contínuament aprenent llengües. I desaprenent-les

Això dóna lloc a situacions estranyes. Per exemple, quan un vol comprar albercocs i la paraula correcta no arriba a la llengua. I sí que arriben, per contra, la manera de dir en dàrija pruna, melicotó, figa i tota la resta de fruites que no interessen en aquell moment.

Però hi ha una situació encara més molesta: voler dir-ho en català i que a la llengua arribe abricot, albaricoque, apricot, nix (نيش), abricó, mixmix (مشمش)... i qualsevol altra possibilitat excepte albercoc. Sembla impossible? Pot ser, però passa contínuament.

I, d'altra banda, també es desenvolupen habilitats curioses. Per exemple, ara servidors som molt bons en dividir de cap entre 1.4, 1.37, 1.72... (Perquè el canvi puja i baixa d'aquesta manera tan il·lògica? Per fer que sempre acabem pagant més pel mateix?).


Descobrir Espanya

Si més no, descobrir les actituds de gran part dels espanyols quan van pel món. Que, en fi, vaja, dallonses... La Marca España li sona, no? Res més a dir.


Afinar conceptes

El primer, el concepte d'un mateix. Viure a l'estranger vol dir trobar-se, almenys una vegada al dia, en situacions no familiars, incomprensibles o que obliguen a demanar ajuda (de vegades, a persones estranyes). Vist en positiu, això obliga a superar-se. Vist en negatiu, un s'adona una vegada i una altra que no és tan espavilat com pensava.

I altres conceptes, com el de la llengua. Ara ja sembla normal el multilingüisme sense complexos. De fet, hi ha vegades que sembla l'única opció viable.

7.9.15

Tetuan és cosmopolita | París


París
(cafè)


París
(hotel)


París
(Fashion Wear - ?!)


Le Parisien
(cafè, forn, menjar preparat...)

3.9.15

El zoo dels símbols

Ací també hi ha un gran nombre de partits polítics. Els noms són molt diferents del que es duu ara per Europa. A banda dels partits no reconeguts, n'hi ha que tenen molt poca (o cap) representació: els hizbicules (de hizb, حزب = 'partit' + minuscule). Una llei de maig d'enguany autoritza, per primera vegada, que dos o més partits es puguen presentar en coalició, amb la qual cosa encara és més complicat saber qui és qui.




La majoria de la gent coneix els partits pel símbol, no pel nom. Aquests símbols, definits per llei (V. ací, p. 2386), apareixen ben grans a les paperetes, per la gent que no sap llegir. En la llista de símbols predominen els animals. Però n'hi ha d'altres més curiosos que, de vegades, no tenen res a veure amb el nom de la força política: una aixeta, una tetera, un rellotge, un minibús...

Per si encara ha de decidir el vot, ací estan (gairebé) tots els que són ordenats, més o menys, alfabèticament:

2.9.15

Una campanya trepidant i uns cartells espectaculars


D'ací un parell de dies hi haurà eleccions municipals i regionals al Marroc. No és estrany que la majoria de vostès no se n'hagen assabentat. Però sí que ho és una mica que gran part dels suposats votants tampoc no ho hagen fet, malgrat els esforços del poder perquè s'hi inscriguen.

I és que, si les retransmissions de futbol marroquí per la ràdio són soporíferament dessaborides, imagine l'emoció que desperten les eleccions. Si no fos perquè el director de la campanya electoral del PJD a Tetuan ha rebut una pedrada d'un simpatitzant del RNI i altres petites anècdotes com posar tots els candidats d'un cartell amb el mateix vestit o ocultar candidates... no hi hauria res a comentar. Com gairebé tot el que passa ací, la major part no és en directe, sinó a Casablanca, a Rabat i, sobretot, a Facebook.

La campanya electoral va començar el 22 d'agost. Dissabte es van penjar alguns cartells a Tetuan, però va ploure tota la nit i va donar temps ni de fer fotos. No els han repenjat, i els llocs destinats a l'efecte segueixen buits. En alguns establiments i taxis sí que n'hi ha (en cada lloc, d'un partit només), i també en alguns cotxes particulars. És curiós veure tot terrenys i mercedes luxosos, d'aquells que ací només es poden permetre els molt rics, empaperats amb cares de polítics pretesament d'esquerres.


La propaganda de quasi tots els partits està dissenyada per la mateixa persona: petites orles en DIN A4, formades per fotos de carnet mal retallades, faltes d'ortografia i un 30%... de dones? No: d'homes que es diuen Muhàmmad.

Hi ha qui diu que els programes polítics, almenys els dels partits més grans i que ja tenen quota de poder, també han estat redactats per la mateixa persona, que són vagues i massa generals per convèncer ningú. Servidors només n'hem llegit fragments (prou que ens costa votar a les nostres eleccions!). Tot plegat, sembla que el més difícil és convèncer la gent d'anar a votar.