25.1.16

La passivitat activa


Hi ha una ferreteria (és un dir) prop de casa on comprar és un poema. Vostè arriba i demana, per exemple, un tornavís. L'homenet (l'amo!), després d'un moment de dubte, li diu que no en té. Però vostè està veient la caixa dels tornavisos darrere el taulell. Amablement, l'assenyala:
—I això...?
L'home gira el cap amb una velocitat que, de lenta, sembla impossible i, al cap d'un segle respon:
—Són tornavisos.  
Però no agafa la caixa, ni li demana quin vol, ni res. És vostè, qui ha d'insistir. Al capdavall, qui el necessita, el tornavís, eh?

Situació número dos: bac al carrer. Vostè (o qui siga: estranger, nacional, vella, jove...) cau al bell mig del carrer. La gent passa pel costat i ningú, absolutament ningú, s'atura a plegar-lo. De fet, ningú el veu, poden xafar-lo i tot.

Etc.

Com descriuria aquestes situacions, i altres de semblants, on sembla més difícil no prendre la iniciativa que prendre-la? Després de tres anys buscant la paraula, servidors l'han trobada gràcies a l'autora del blog La sorra de Nouakchott: propassivitat

La propassivitat va una mica més enllà de la mera passivitat. Una persona propassiva ho és, valga l'oxímoron, activament. O siga, que s'esforça per ser passiva en situacions on qualsevol altra persona (que tingués sang a les venes, s'entén) seria activaI si la paraula propassivitat encara no ha entrat als diccionaris és, simplement, perquè la flor i nata de la lexicografia no ha passat un parell de setmanes al Marroc (ni a Mauritània).

16 comentaris:

  1. Probablement és una qüestió de matís, però no veig tanta diferència entre aquest concepte i ser un dropo rematat. Un dropo amb moltes penques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vist des de fora ho pot semblar, però la propassivitat va més enllà de la droperia. Implica gastar més esforços en ser dropo que en fer la faena que implicaria no ser-ho.

      Elimina
    2. Trobo que ho has definit molt bé i que ho podem aplicar en més situacions de les que pareix!

      Elimina
  2. M’agrada el concepte de propassivitat. Em sembla que el problema es que ets massa proactiva, per això t’estranya aquesta filosofia de vida tan calmada, a qui se li acut complicar-li la vida a un pobre ferreter?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, això era abans. Ara la vida va taaaaaan poooooc a poooooc...

      Elimina
  3. jajajaja, l'experiència del tornavís és un clàssic...a l'altura de la gent que es cola sense pietat i el venedor fent de còmplice (no et veu ni et mira mai als ulls)....però el pitjor és: canvia el tornavís per un paquet de compreses...assenyalar insistentment al paquet de darrera del senyor de la tenda i acabar cridant-li menstruation...mai m'havia fet posar tant vermella (no se si de vergonya o de còlera!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort no tots els venedors són iguals!

      Truc: Les compreses, almenys a Tetuan, es diuen "olweis", per la marca "Always", que va ser la primera en vendre's, fa mil anys. (Que, si ho penses bé, és un nom absurd per a compreses...).

      Elimina
    2. Total....a sobre, "per sempre"? quin turment!

      Elimina
  4. Propassivitat... aquí n'hi ha molt d'això, no és exclusiu del Marroc. Exemple recent: estava a urgències amb la meva filla (té dos anys i té atacs d'asma), que dormia als meus braços. El meu home marxa un moment a queixar-se perquè portàvem més d'una hora esperant, i evidentment, és el moment en que em criden. Nena en braços, dues jaquetes, el bolso... que si agafava el bolso em queien les jaquetes, que si no al revés, fent malabarismes perquè no em caigués la nena... i 10 persones que estaven a la sala d'espera passant de mi. Fins que una s'adona, s'aixeca i em recull les jaquetes del terra, i molt amable em diu de portar-me-les dins els boxes. Al donar-me-les aconsegueixo agafar-ho tot i li dic que no cal, i crido, amb sentiment: MOLTES GRÀCIES!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament de propassius n'hi ha arreu, però la densitat ací supera qualsevol expectativa.

      Una hora esperant? Ací una hora no és espera ni res ;-)

      Gràcies per vindre.

      Elimina
    2. Ja m'ho imagino que una hora no és res! En altres situacions també ens hem passat hores esperant, et resignes. Però la situació de la meva filla sol requerir una mica d'urgència, si no passa el que va passar: més de tres hores per fer-li pujar la saturació d'oxigen, a base de cortisona i salbutamol a sac (el que provoca que vagi com una moto), fins a un nivell minímament acceptable per no tenir que ingressar-la. Al CAP del meu poble i a l'hospital de Palamós són molt diligents en aquest tema, però en aquest cas estàvem de vacances i l'hospital comarcal on vam anar... bé, no ho van ser.

      Elimina
  5. Vaja...em quedo amb la parauleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que coneixes algun "propassiu"...

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.