4.1.16

Por nada del mundo


Un eminent professor espanyol va vindre a fer una conferència i, casualitats, servidors vam acabar sopant amb ell. Havia xafat el Marroc per primera vegada deu anys enrere. Però només durant unes hores, en una d'aquestes excursions totinclòs Tarifa-Tànger. No li va agradar. (I com li havia d'agradar?)

Aquest era el segon cop. Va arribar cap al migdia, va voltar una mica per la medina (amb una persona que viu ací fa temps amb dos fills menuts), i allà a les vuit de la vesprada la dilatada experiència ja li havia permès de fer una anàlisi sociològica profunda. No ens va estalviar el dictamen: "Tengo una hija de ocho años y por nada del mundo me gustaría que creciese aquí". Allà vas, cabàs. D'on on va traure?

Segurament no valia la pena saber-ne més. Però com que l'educació i la gana de vegades impedeixen abandonar un àpat a mitges, vam seguir amb la conversa. Inútilment, perquè no vam aclarir el dubte: què havia vist aquest senyor en set o vuit hores que li va fer considerar Tetuan amb l'últim lloc de la Terra on voldria veure la filla, que s'entén que és un ésser estimat?

I, en el cas de tindre un fill de vuit anys, o una filla de vint, pensaria el mateix? És difícil d'assegurar, però ens va oferir una pista: hi ha molts hòmens pel carrer. Hòmens que... són un perill per a la filla? Per què? I sobretot: quants en són moltsMolts vol dir massaMassa per a què? Comparat amb quin lloc? No és la primera vegada que un turista ocasional afirma, categòric, que a Tetuan hi ha molts hòmens.



Si seu al carrer (en una terrassa, en una parada de taxis...) i va comptant, veurà que les proporcions canvien segons el dia i l'hora, i també la classe social. I al final s'equilibren. Com, amb bona lògica, passa arreu. Per exemple, al cafè Central, de matí, hi ha 97 hòmens per 3 dones, mentre que al Rahmuni, per la vesprada, és exactament al contrari. Als llocs chics com el Manhattan s'apropen al 50-50. Pel que fa a l'oci, els sexes estan molt separats. En els llocs de treball, en canvi, la situació no és molt diferent de ca nostra: hi ha sectors amb més persones d'un sexe, i sectors on passa al contrari. I hi ha incongruències: a Tetuan condueixen tant hòmens com dones, però mai no hem vist una dona taxista. Conductores d'autobús, no moltes, però n'hi ha. Etc.

Els prejudicis viatgen en totes les direccions. Segurament aquest personatge, més superficial que una fulla de nenúfar, tampoc no els faria gràcia a moltes dones de Tetuan. A ell li és igual. Ell, l'endemà, se'n va anar més que satisfet d'haver vist, justament, el que havia vingut a veure.

10 comentaris:

  1. Coi de marroquins que ni tan sols saben respectar els tòpics estereotips!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que els catedràtics d'economia s'esforcen en mantindre'ls. Si no, on aniríem a parar?

      Elimina
  2. Crec que tirava pel "hi ha molt de marroquí al Marroc", però no us ho va dir perquè n'era ben conscient de que era una imbecil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs de dir-ne la resta no va estar-se'n! ;-)

      Elimina
  3. Que curiós tot plegat... I pensar que al Marroc hi ha gent que s'atreveix a tenir-hi fills i que hi creixin... quina temeritat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tanta irresponsabilitat pel món...! :P

      Elimina
  4. Va venir a confirmar els seus prejudicis, malaguanyat viatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pagava la pena el viatge.

      Elimina
  5. Per ell sí pagava la pena... reconfirmar el que ja intuïa... molts homes i coses pitjors... sort que Marroc ja se l'ha tret de sobre, aquest individu... ara que critiqui les rastes dels de Podemos o a en Puigdemont, ara el tindrem ben entretingut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que de coses per criticar no li'n falten mai ;-)
      (Pobra filla!)

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.