11.4.16

Damunt de la catedral que no ho és


De l'església del Sagrat Cor de Casablanca en diuen sovint la catedral, tot i que mai no ho ha sigut. L'arquitecte fou el francès Paul Tournon. Es va començar a construir el 1930, i es va acabar el 1953. Tres anys després Marroc va assolir la independència i el nombre de catòlics a Casablanca va baixar considerablement; el bisbat catòlic es va traslladar a Tànger, on hi continua (finançat, en part, per vostè).


La vida com a església d'aquest edifici imponent de formigó fou molt curta. Després s'ha anat utilitzant com a sala d'exposicions, de concerts, etc. El dia que servidors la van visitar hi havia una exposició de pintura que no va merèixer ni una foto. L'artista, que era també el porter (?), ens va vendre el tiquet per pujar al terrat. O siga, és un dir: en aquest cas no hi havia ni tiquet.


Pujar-hi no va ser mala idea, perquè ens va permetre adonar-nos de la magnitud de la decadència de l'edifici. [Avís als lectors sensibles: passen de llarg de la merda de colom de la foto següent!]



I de les condicions de seguretat (es pot dir condicions d'inseguretat?), que seguien fil per randa els estàndards del país. Com a exemple, el buit de l'escala en el segon pis:


Inconvenients mínims per al premi de poder apreciar de prop l'estructura de l'edifici, i gaudir d'unes vistes impressionants:


De fet, l'estructura es pot contemplar tan de prop com a un li abelleix, perquè no hi ha cap restricció a l'hora de passejar per damunt de la teulada, ni cap barana tampoc.


Si hi hagués un fullet informatiu, probablement anunciaria la visita com vistes de vertigen:



De fet, sí que hi ha dos o tres guàrdies (?), que miren els intrèpids visitants sense cap mena de curiositat mentre posen cara de: "Ja t'ho faràs. Si caus, no esperes que anem a plegar-te...". Fins i tot han escrit el seu lema a la paret d'una de les torres:

We don't care! / Tant ens fot!
Però bé, si han arribat fins ací, voldran conèixer la bona notícia: avui mateix tanquen l'edifici per restaurar-lo i condicionar-lo. La mala és que no podran accedir-hi durant els pròxims dos anys. I que segur que a algun pusil·lànime se li acudeix de netejar i posar baranes, i li trau tota l'emoció a la catedral...


10 comentaris:

  1. El preu 20 MAD és semblant al que pagues per pujar al terrat de la Seu de Barcelona però allà tenen baranes, altres proteccions i no hi ha brutícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja... que poca emoció, amb les baranes i la neteja, no? ;-)

      Elimina
  2. Dona de poca fe, no pateixis per la seguretat, estàs a la casa del senyor, Deu et protegeix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No has llegit l'apunt? L'únic senyor que viu ara allà és el pintor-venedor de'entrades!

      Elimina
  3. Mai he pensat que sóc un fanàtic de l'ordre, però em sembla que em seria impossible acostumar-me a viure en un lloc on les coses funcionen així. Crec que el meu cor no ho resistiria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No exageres! Pensa que quan es van inventar els trens es deia que el cor humà no suportaria els 6 km/h, i ja veus.

      No ser jo qui vulga convèncer algú que vinga a viure al Marroc, però s'ha de reconèixer que,com tot en la vida, hi ha avantatges i desavantatges. Per exemple, que tot el que es perd en organització es guanya en flexibilitat. De vegades això va molt bé, d'altres no tant i d'altres... és igual. El que està clar és que la perspectiva canvia.

      Elimina
  4. Hahah Uau! Segur que no m'ho perdria. M'agraden massa les vistes aèries. El del lema m'ha fet pixar de riure i no ha estat l'únic. Això sí, de cabrioles no en faria, per allà dalt. M'alegro que ho restaurin, eh.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era una llàstima no aprofitar-ho. L'edifici s'ho val, encara que s'hi haja d'afegir una mica d'imaginació. De vegades sem'ocorre que a alguns amics europeus i americans els saltaria la xapa, si vingueren...

      Estan restaurant moltes coses del segle XX. Però queda tan de patrimoni deixat...!

      Elimina
  5. Ostres, tantes vegades passant-hi pel costat i mai se m'havia acudit d'apropar-m'hi i menys, d'entrar-hi!! Això sí, el mes passat ens vam fer una pila de fotos als arcs dels voltants, que han pintat de coloraines... I això d'arreglar les coses, ja saps, shouia shouia... :D

    ResponElimina
  6. Doncs ara t'haurà d'esperar, com a mínim, un parell d'anys!

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.