9.5.16

Sobre els medicaments


Fet diferencial: medicaments que, si els compres en un país són mascle, i en un altre femella. Un altre fet diferencial: al Marroc vénen, com a mínim, en dues llengües.


Les tres ratlles a la caixa te les fa la farmacèutica per indicar-te que te'ls has de prendre tres vegades al dia (Després de menjar, en aquest cas). Ja ho posava a la recepta, però ella te les fa igual. De fet, si cal contradir la recepta, la contradiu... que per a alguna cosa ha estudiat, caram!

La majoria de la gent, però, no duu recepta. Els medicaments són molt cars; així que si damunt s'ha d'afegir el preu de la consulta... La majoria de la gent, si pot, compra els medicaments a Ceuta, perquè resulten molt més barats. A les farmàcies de Tetuan, sense recepta, venen qualsevol cosa*. A les farmàcies de Ceuta, amb una recepta d'un metge marroquí, venen qualsevol cosa. Hi ha gent que es guanya la vida anant-hi cada dia a comprar medicaments, per una petita comissió.

Les aspirines i coses així es poden comprar d'una en una (com tantes altres coses) i prendre-les allà mateix. En el cas dels tractaments llargs, també hi ha gent que no es vol endur la caixa sencera. Ho deuen trobar massa responsabilitat, així que van cada dia a la farmàcia a prendre el que toca.

Total, que entre la gent prenent medicaments, farmacèutiques**, ajudants, caixers, la gent que es cola amb una colzada, la que es planta al seu costat per veure què demana (intimitat = zero), etc., les farmàcies de vegades semblen un mercat.

-----
* Val a dir que moltes vegades a la farmàcia hi ha un metge. I si no hi és i la cosa es complica, el criden per telèfon.

** També hi ha farmacèutics, però la majoria són dones.

13 comentaris:

  1. Com m'ha agradat aquesta entrada!!!
    Efectivament, anar a la farmàcia al Marroc és tot un fet sociològic, segurament hi ha sessions de cinema amb menys gent...
    Com que acostumo a viatjar amb la canalla he hagut d'utilitzar les farmàcies marroquines en diverses ocasions i, realment, sempre m'han donat un servei excel·lent, sobretot per la presència d'un metge. També m'ha fet gràcia el tema de les tres ratlles (o dues, o una) a la caixa perquè ens hi hem trobat diverses vegades i, efectivament, pot contradir el prospecte o la pròpia recepta. En la nostra darrera visita, amb el nen amb bronquitis, la prescripció era "una cullerada" tres cops al dia... El cas és que no teníem ni idea del tamany de la cullera ni si calia prendre-ho abans o després... En fi... alhamdulillah! El nen es va recuperar ràpid, això si!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Bertika. Les poques vegades que he hagut de menester una farmàcia, ha funcionat molt bé. L'únic problema és que els medicaments són molt, molt cars, i la gent acaba anant-hi directament, perquè no pot pagar metge + farmàcia.

      I respecte a la cullera, sense comentaris.

      Elimina
    2. Podria dir que vaig utilitzar una cullera de fusta com les que utilitzen per la harira... Però no, vaig buscar la composició a internet i vaig dosificar tal com Déu mana...

      Respecte del preu, he observat que valen exactament igual que aquí, és a dir, caríssim. I més per als sous de l'altra riba de la mediterrània...

      Elimina
    3. Ups! Error de login...

      Elimina
    4. Igual preu? No, que va: hi ha pastilles que costen fins quatre vegades més!

      Elimina
    5. Carai! Doncs el que jo he comprat fins ara no... clar que tot eren coses per nens... El que sí que vaig observar és que el preu de la sacarina a la farmàcia era exhorbitant.

      Cuideu-vos molt i millor que no us poseu gaire malalts, aleshores!

      Elimina
    6. El paracetamol i l'ibuprofè crec que costen igual. O siga, que zcí són molt més cars tenint en compte el nivell de vida. Però els medicaments que, en teoria (ai!) s'haurien de vendre amb recepta, són molt més cars.

      No passes pena: no sé què passa que només anem a la farmàcia quan tenim visites ;-)

      Elimina
  2. Ho sigui que hi ha tràfic de medicaments espanyols cap a Marroc. Ara entenc perquè la seguretat social gasta tan! ;P
    Anar a la farmàcia cada dia a prendre la pastilla denota molt de temps lliure, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tràfic no sé. El que hi és que, a primera vista, sembla que les farmàcies de Ceuta deuen tindre una facturació increïble.

      El temps, al Marroc, es mesura d'una altra manera, ja ho saps ;-)

      Elimina
  3. Poden ser un lloc per establir relacions, per socialitzar. Què hi ha de més íntim que saber quines drogues pren el teu veí? De seguida deuen agafar confiança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si les drogues afavoreixen la socialització, evidentment una farmàcia és millor lloc que un bar. Ací, als bars, no venen drogues, tret del cafè i el sucre.

      Elimina
  4. Interessantíssim el que expliques. I, vulguis que no, convida a la reflexió.

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.