11.7.16

L'olor del Marroc

No cal posar exemples: no hi ha article, ni apunt d'un blog, ni conte, ni gairebé piulada sobre el Marroc que, en algun moment, no parle de l'olor del te. Especialment del te amb menta, que els turistes pensen que és l'únic que es beu al Marroc. "L'aroma del te amb menta dels carrerons de la medina m'indicava que havia arribat al Marroc"... no ho ha llegit més de mil vegades? Es copien d'uns als altres, o s'ho creuen? Potser els enganyen els sentits, o potser, simplement, és que després de tres o quatre tasses de te amb un quilo de sucre cadascuna, els sentits ja no van tan fins.


L'olor que, en baixar de l'avió, a servidors ens indica que hem arribat a casa, i que ens colpeja encara amb més intensitat a l'entrada de Tetuan* és una altra: la de muntanyes de deixalles cremant-se.

Fins l'any passat, a Tànger i a Tetuan no se sentia tant. Aquest hivern passat, potser perquè ha plogut menys, o perquè la ciutat esta creixent a tota velocitat i ni ens n'adonem, ha sigut difícil de suportar. L'abocador s'encenia gairebé cada dia, i la barreja d'orgànic i plàstic cremat colant-se per baix de les portes i envaint-ho tot era continua. Com més amunt de la ciutat, més. Ara s'ha moderat una mica.

A Tetuan l'abocador està relativament fora de la ciutat (tot i que potser aviat es quede dins). A altres llocs més grans és encara pitjor. Potser no s'aprecia bé a la foto**, feta una mica de pressa i corrents: la taca grisa darrere de la paret blanca és fum d'un abocador. A l'aire lliure, en plena ciutat de Fes. A l'altra banda, ple de gent: un mercat... de queviures. No és cap cas aïllat.

-----
Aprofitem per dir adéu a tots els enamorats del Marroc que no tornaran a passar pel blog.
** Ací es veu millor.

10 comentaris:

  1. Enfonsaràs el turisme del Marroc amb la olorosa realitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que té el món real.

      Elimina
  2. Em pensava que com a olor n'anaves a dir una altra... que també es crema... però per ús recreatiu XD

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia pensat... :)

      Elimina
  3. Uf, recordo quan vam anar a Londres per primera vegada i tenia deu anys. Ma germans i jo no podíem respirar i ma mare ens va haver de fer avançar per Hyde Park perquè era l'única manera de suportar-ho. No cal dir que, en dos dies, a part del Big Ben, ma mare, ma germana (més menuda) i les baldufetes de mes cosines (molt més menudes) no ens vam moure de Hyde Park (ma padrina sí que es va allargar a Harrods). Anys més tard, quan hi vaig anar a viure, em preguntava si jo m'havia habituat a ls pol·lució (a Barcelona?) o si Londres s'havia descontaminat. (Als deu vivíem al poble). Suposo que una mica de cada. Dit això, l'olor sí que m'afecta molt, ho noto de seguida, així que se'm faria duret. Dues setmanes i torno a Catalunya: com deu estar la qualitat de l'aire?

    ResponElimina
  4. Ben cert.
    M'encanta el Marroc, però si penso en les seves olors, quan ho faig en positiu, recordo les espècies i els tajines coent-se pel carrer. Però en baixar de l'avió la primera "olor" que hom caça és a fum, ben veritat.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no ho diu ningú!

      Elimina
  5. Jo seguiré passat per aquí a comentar, amb la condició que no m'obliguis a anar a Marroc de manera presencial. La llista d'inconvenients que ens presentes és tan llarga... si el teu objectiu és dissuadir-nos d'anar cap allà, l'estàs aconseguint amb escreix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al puntal no hi ha obligacions. Ja tenim clar que no ens contractaran com a promotors turístics...

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.