12.9.16

Habiba | Més faena per a les dones

La penúltima néta de Habiba sí que va a l'escoleta. D'ençà que ha començat, Habiba matina (és un dir) per dur-la. A l'escola ja anirà a soles, però ara encara té quatre anyets. Ara, doncs, Habiba va a treballar més prompte. Així, diu, quan acaba pot anar a comprar, posar l'olla al foc, netejar i fins i tot i gitar-se a dormir una miqueta fins l'hora de dinar. Per la vesprada fa la resta de la faena de casa.

Abans li portaven els néts contínuament, però ja no ho permet. Els diu als fills i a les nores que ella en va pujar sis sense ajuda, així que no veu perquè ells no poden fer-ho, si la meitat ni treballen. També li ho diu a son germà, que en té quatre. Amb els xiquets a casa, no hi ha calma. Els xiquets d'ara no són com els d'abans, diu Habiba. Així que només els deixa vindre una estona en dissabte i, a l'hora de sopar, cadascú a casa d'ell.

Perquè a Habiba li agrada la calma, però amb les festes es capgira tot. Per exemple, el menjar. Durant la resta de l'any, Habiba cuina un plat, i a qui no li agrade, que no en menge. No protesta ningú. Al ramadà, però, els consent més, i els ho prepara una mica a la carta. S'emprenya amb el fill que sempre es deixa el plat ple, però no el reny, perquè durant el ramadà tothom està nerviós i susceptible. Totes les festes, diu Habiba, l'únic que fan és donar-nos faena i més faena a les dones.

I la pitjor festa és el corder. Habiba no menja corder perquè té el sucre alt. Deu ser l'únic dia de l'any que es cuida. Però si la festa no li agrada no és per això, ni tan sols per la faenada, sinó perquè sa mare va morir el dia de l'aïd, fa uns anys. Van dinar, van replegar-ho tot… i en acabant es van adonar que sa mare havia faltat sense dir res. Des d'aquell any, Habiba ja no pot considerar que es reuneix tota la família, i associa la festa del corder amb la tristesa. Hi pensa en la mare, en el veí que va morir l'any passat el mateix dia, en tots els morts. Pensa que algun dia s'haurà de morir.

4 comentaris:

  1. Com coi cuinen el corder allà? Amb sucre?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement; ací ho fan tot amb sucre.
      Però no: Habiba ho diu perquè ací hi ha la creença que la carn de corder no és bona per als diabètics.

      Elimina
  2. Quina festa, celebració, o trobada a casa no suposa un augment de la feina que li pertoca a la dona...? Per això no cal anar a Marroc, em temo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius seriosament? No sé en altres països però als nostres crec que no és tan així, que depèn més de l'organització de cada família. Vaja, que no hi ha una pressió social perquè les dones fem els canelons de Sant Esteve mentre els nostre marits estan al bar...

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.