7.11.16

Habiba | Com una gallina

Iman (امان), la filla menuda de Habiba, tenia un nuvi amb qui anava a casar-se. Però quan va conèixer la família d'ell, per alguna raó, l'assumpte no va quallar, i va desfer el compromís. De compromisos matrimonials se'n desfan cada dia, cert, però encara així va ser una decisió valenta. Perquè, si més no, el caixet queda rebaixat. El nuvi va insistir, però Iman ja no va voler saber-ne res. Durant els mesos següents, va tindre un pretendent que tampoc no li va agradar.

Al cap d'un parell de mesos més, la veïna va anar a parlar amb Habiba, a veure què li semblava el fill. Habiba, sorpresa. li va preguntar a Iman si volia casar-se amb ell i aquesta, sense pensar-ho massa, va estar-hi d'acord. Va ser la segona sorpresa per a Habiba perquè, ni li constava que es conegueren molt, ni li semblava el millor marit del món per a una xica que, tanmateix, encara és molt jove. Al cap d'uns dies li ho va tornar a preguntar, amb l'esperança d'un canvi d'opinió, i Iman va tornar a dir que sí. Però si nom´s tens vint-i-un anys, filla!


La buja (بوجة) és aquesta mena de palanquí lluent que es lloga
per passejar la núvia, patint però somrient.
Abans era la manera de dur-la a casa del nuvi; en alguns pobles
encara es fa.
Abans de la boda, Iman quasi no menjava. Normalment no menja ni carn ni peix. No per vegetarianisme, que això al Marroc no existeix. De fet, si no fos perquè els trastorns alimentaris tampoc no existeixen, qualsevol podria pensar que és anorèxica. Quan Habiba feia paella (o el que ací es considera paella), apartava totes les verdures i menjava només els granets d'arròs. Com una gallina, diu Habiba. La mare es preocupava, però quan va anar a emprovar-se els vestits, la van lloar. Que hi ha núvies que no les poden ni dur entre quatre a la buja! Iman va mirar Habiba, satisfeta: Veus, mama?

9 comentaris:

  1. Es tot un detall això que li preguntin a la núvia que tal li sembla el seu possible marit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no ho he explicat bé: quan la mare li pregunta si vol casar-se, és per què la filla ja s'entén amb "el seu possible marit".

      Elimina
  2. Hahah com les gallines! Quan fa uns mesos em vaig emprovar el meu, de vestit, la dependenta també em va lloar, però no podia entendre perquè demanava el vestit més gros del compte, que si tenia pensat guanyar uns quilets abans del casament. Li va parèixer un despropòsit quan li vaig dir que ni planejo engreixar-me ni havia programat aprimar-me, però que havia passat els dos anys que he viscut als EUA i com que a Catalunya solc guanyar pes, només em basava en l'experiència. Vaig sentir les rialles de ma germana a l'altra banda de l'emprovador. A escurçar sempre hi són a temps!
    M'ha fet gràcia el secret de la filla de Habiba, també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els problems de comprar un vestit a un any vista... Ja tens contractada la buja?

      Elimina
    2. Mon pare que em porti en cotxe. :D L'he de convèncer perquè no vol garlandes lligades...

      Elimina
  3. El que sorprèn més dels llocs llunyans és la mentalitat i la manera de concebre el món i les maneres de fer. Les relacions, per exemple. De vegades sembla més un mercadeig que una altra cosa. Però bé, això per aquí dalt també passava no fa tant temps, i suposo que en menor mesura segueix passant. I pel que fa a menjar poc, la dona del meu cosí germà és també molt estranya, per nadal quan vénen sempre se li ha de fer un menjar especial, perquè no menja gairebé de res. De vegades em costa entendre que algunes persones encara visquin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercadeig? Bé, és un contracte, i moltes vegades passa com en el cas de la filla de Habiba: la mare és l'última en assabentar-se'n.

      El fet d'enviar la mare a tractar amb l'altra mare té a veure amb la tradició, i també amb el fet que ací tot ho han de fer les dones; fins i tot aparaular els matrimonis i cuidar-se'n dels detalls. Però quan les mares xarren, ja estava tot decidit, evidentment.

      Ens consta que, de moment, tots els fills de Habiba encara viuen :)

      Elimina
    2. Llarga vida a Habiba i sons fills.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.