25.1.16

La passivitat activa


Hi ha una ferreteria (és un dir) prop de casa on comprar és un poema. Vostè arriba i demana, per exemple, un tornavís. L'homenet (l'amo!), després d'un moment de dubte, li diu que no en té. Però vostè està veient la caixa dels tornavisos darrere el taulell. Amablement, l'assenyala:
—I això...?
L'home gira el cap amb una velocitat que, de lenta, sembla impossible i, al cap d'un segle respon:
—Són tornavisos.  
Però no agafa la caixa, ni li demana quin vol, ni res. És vostè, qui ha d'insistir. Al capdavall, qui el necessita, el tornavís, eh?

Situació número dos: bac al carrer. Vostè (o qui siga: estranger, nacional, vella, jove...) cau al bell mig del carrer. La gent passa pel costat i ningú, absolutament ningú, s'atura a plegar-lo. De fet, ningú el veu, poden xafar-lo i tot.

Etc.

Com descriuria aquestes situacions, i altres de semblants, on sembla més difícil no prendre la iniciativa que prendre-la? Després de tres anys buscant la paraula, servidors l'han trobada gràcies a l'autora del blog La sorra de Nouakchott: propassivitat

La propassivitat va una mica més enllà de la mera passivitat. Una persona propassiva ho és, valga l'oxímoron, activament. O siga, que s'esforça per ser passiva en situacions on qualsevol altra persona (que tingués sang a les venes, s'entén) seria activaI si la paraula propassivitat encara no ha entrat als diccionaris és, simplement, perquè la flor i nata de la lexicografia no ha passat un parell de setmanes al Marroc (ni a Mauritània).

18.1.16

Mesures de seguretat

  1. No apileu més de dues bombones de butà.
  2. Manteniu-les sempre en posició vertical.
  3. Subjecteu les bombones adequadament per a transportar-les.
  4. No feu servir bombones, camions ni senyals de material inflamable de més de trenta anys.
  5. Si sou policies (V. dreta), deteniu els vehicles que no garantisquen les mesures de seguretat 1-4, per l'amor de Déu.



11.1.16

Tetuan és cosmopolita | Roma



Roma
(boutique de roba per a dones)


Roma
(pizzeria vinguda a menys)


Roma
(tintoreria)

4.1.16

Por nada del mundo


Un eminent professor espanyol va vindre a fer una conferència i, casualitats, servidors vam acabar sopant amb ell. Havia xafat el Marroc per primera vegada deu anys enrere. Però només durant unes hores, en una d'aquestes excursions totinclòs Tarifa-Tànger. No li va agradar. (I com li havia d'agradar?)

Aquest era el segon cop. Va arribar cap al migdia, va voltar una mica per la medina (amb una persona que viu ací fa temps amb dos fills menuts), i allà a les vuit de la vesprada la dilatada experiència ja li havia permès de fer una anàlisi sociològica profunda. No ens va estalviar el dictamen: "Tengo una hija de ocho años y por nada del mundo me gustaría que creciese aquí". Allà vas, cabàs. D'on on va traure?

Segurament no valia la pena saber-ne més. Però com que l'educació i la gana de vegades impedeixen abandonar un àpat a mitges, vam seguir amb la conversa. Inútilment, perquè no vam aclarir el dubte: què havia vist aquest senyor en set o vuit hores que li va fer considerar Tetuan amb l'últim lloc de la Terra on voldria veure la filla, que s'entén que és un ésser estimat?

I, en el cas de tindre un fill de vuit anys, o una filla de vint, pensaria el mateix? És difícil d'assegurar, però ens va oferir una pista: hi ha molts hòmens pel carrer. Hòmens que... són un perill per a la filla? Per què? I sobretot: quants en són moltsMolts vol dir massaMassa per a què? Comparat amb quin lloc? No és la primera vegada que un turista ocasional afirma, categòric, que a Tetuan hi ha molts hòmens.



Si seu al carrer (en una terrassa, en una parada de taxis...) i va comptant, veurà que les proporcions canvien segons el dia i l'hora, i també la classe social. I al final s'equilibren. Com, amb bona lògica, passa arreu. Per exemple, al cafè Central, de matí, hi ha 97 hòmens per 3 dones, mentre que al Rahmuni, per la vesprada, és exactament al contrari. Als llocs chics com el Manhattan s'apropen al 50-50. Pel que fa a l'oci, els sexes estan molt separats. En els llocs de treball, en canvi, la situació no és molt diferent de ca nostra: hi ha sectors amb més persones d'un sexe, i sectors on passa al contrari. I hi ha incongruències: a Tetuan condueixen tant hòmens com dones, però mai no hem vist una dona taxista. Conductores d'autobús, no moltes, però n'hi ha. Etc.

Els prejudicis viatgen en totes les direccions. Segurament aquest personatge, més superficial que una fulla de nenúfar, tampoc no els faria gràcia a moltes dones de Tetuan. A ell li és igual. Ell, l'endemà, se'n va anar més que satisfet d'haver vist, justament, el que havia vingut a veure.