29.2.16

Trencaclosques


A veure... tampoc no era tan complicat col·locar les darreres peces, no?

22.2.16

Friendship with Morocco

1777 - El Marroc és la primera nació que reconeix públicament els Estats Units d'Amèrica com a estat independent.

1786 - Muhàmmad III, Thomas Jefferson i John Adams signen el Tractat d'Amistat Marroquina Americana (text en anglès) a Marràqueix. Aquest Tractat segueix vigent avui dia; és l'acord internacional signat pels EUA que més dura. Avui dia hi ha lliure comerç, per exemple, i el Marroc és un dels pocs països africans que no exigeix visat als estatunidencs (Per això hi vénen tant?).

1787 - El Congrés de la Confederació aprova el Tractat.

المغرب والولايات المتحدة ـ صداقة مستمرة
'El Marroc i els Estats Units - Amistat ininterrompuda'

1987 - Per marcar el 200è aniversari del Tractat, s'editen dos segells de correus i es presenten simultàniament a Rabat i a Washington (Segur que a Rabat l'acte va començar tard...).
El disseny dels dos segells, amb un motiu central agafat d'una porta de Dar Batha a Fes, és gairebé el mateix. Encara que al marroquí, òbviament, hi caben més coses: colors, llengües, un marge... 


2016, febrer - El segell ha aparegut en una postal a la bústia de servidors.

16.2.16

La mateixa foto


Ací la gent està contínuament fent-se fotos. De vegades sembla com si no hi hagués ningú sense telèfon de darrera generació (siga quina siga la darrera).

Però en realitat és sempre la mateixa foto: amb la mateixa roba, en la mateixa posa, davant dels mateixos llocs o, com a molt, als mateixos gats. Si el veuen fotografiar, per exemple, la natura, un mosaic, aquestes repeticions que vostè troba tan estètiques... sempre hi ha algú que s'estranya. Fins i tot que fa el signe que vostè està boig, segurament pensant que no l'entén.

Hi ha dies que sembla que tothom és immune a la bellesa.

15.2.16

Vostè no fa això, quan li sobra una pica?




—Què vols dir que no està bé? Tu em vas dir que et tragués el lavabo i el vàter del davant, no?
—A veure com t'ho explico...



Nota: conversa fictícia, fotos reals.

8.2.16

Habiba | "Aleshores no sabíem res"

Habiba té sis fills: quatre xics i dues xiques. Tres fills són casats, però un no hi té cap interès (ni diners, diu ell). La filla gran es va casar fa tres anys amb un policia de la vora de Casablanca, que de moment està destinat a Tetuan, però no se sap quan durarà. Qualsevol dia l'envien a Fes, o a Marràqueix, o fins i tot ben lluny. I Habiba no veure els fills ho duu de meravella, però no veure les filles... La menuda, encara és fadrina. Pareix que Habiba no hi veu el moment, perquè els fills sense casar són un maldecap gros.

La gran, per exemple, sempre li estava demanant diners per a roba, i damunt la volia de marca (de marca falsificada, s'entén). El dia després de casar-la, Habiba em va dir: Ara aquest problema de la roba cara és de l'home, i es va espolsar les mans, gràficament. Però segueix patint per la filla, perquè està embarassada i es passa el dia mirant la tele, sense eixir de casa. Així que Habiba, de tant en tant, envia la filla menuda a veure què hi ha. Aquesta no en té moltes ganes. Però Habiba l'amenaça: Si no hi vas, quan et cases ja no em preocuparé mai més per tu. Sembla que té efecte, o aixó em diu.

Quan els haja casat a tots dirà: Missió complida, i s'espolsarà les mans per darrera vegada. En té moltes ganes perquè els fills, i sobretot les filles, són una font de preocupacions. Habiba opina que en va tindre massa. Sempre diu que se n'han de tindre dos. Si pot ser un fill (perquè el pare estiga content) i una filla (perquè els fills, de grans, s'obliden de sa mare). A la nora que viu amb ella, la dona d'Abdelwahid (عبد الواحد), la té amenaçada: si es queda embarassada per tercera vegada, se'n van de casa. I què faríem?, s'espanta Sàmia (سامية), que no ha treballat mai. Habiba és ferma: Pagar un lloguer, com tothom. Perquè troba que més de dos són massa, i sis, una exageració. Però… què havia de fer? Aleshores no sabíem que hi havien pastilles. Aleshores no sabíem res.

1.2.16

Habiba | "Cadascú és com és"

El nom de Habiba (حَبيبة) vol dir 'estimada'. Li va. A primera vista, ja és difícil que et caiga malament. Perquè en veure-la et ve al cap Lisa, la muller de David el Gnom. Només que Lisa té 399 anys, i Habiba no se sap. Ací l'edat de les dones casades és impenetrable, i en general no li interessa a ningú.

Com Lisa, Habiba no és alta, però sí que és grossa. Massa, diu ella, perquè menja massa. Però... què he de fer? Cadascú és com és. Amb aquestes dues frases, Habiba ignora que està representant la majoria dels súbdits del seu país.

L'home de Habiba, en canvi, és prim com un pal, perquè en lloc de menjar es passa el dia fumant kif. Si fas així, el tombes, diu bufant el pal de fregar, que cau a terra estrepitosament. I segueix una rialla com de xiqueta entremaliada. Habiba, això sí que ho té, és de rialla fàcil.