28.3.16

Nous nínxols de negoci?

سوق ممتاز ابيريا
Supermercat Iberia
(a Tànger)

De què parlàvem?

21.3.16

Habiba | "Sí és sí"

Abans de casar-se, Habiba netejava cases d'espanyols. No li faltava faena i la tractaven molt bé, diu. Fins i tot va aprendre'n la llengua. Ara ja no la parla llevat d'algunes paraules que fan gràcia: sintao na casa (='estar'), novio (='marit'), ninio (='fill'), buena (='bé`)… Té un dialecte molt particular i molt metafòric, com és sempre el dàrija. De vegades per entendre-la s'ha d'apuntalar un.

Es va quedar embarassada tot d'una perquè, segons ella, Venga venga; i tampoc no sabia que existien les aspirina de ninio (i. e., 'anticonceptius'). Va parir sis vegades i durant tot aquest temps no treballava fora de casa. Però amb els anys Muhàmmad (محمّد) va emmalaltir dels qlaui, ronyons. Des de llavors passa tot el dia assegut, fumant i queixant-se, i Habiba ha hagut de tornar al carrer a guanyar-se les garrofes. Les seues i les de mitja família.

Ara ja no fa cases, sinó escales. De tant en tant va a una casa, però només d'estrangers (espaniola buena, buena). Amb els espanyols, diu, sempre se sep l'hora d'acabar. Donen les instruccions el primer dia, s'han de seguir fil per randa, i ja està. També donen les claus, i al final de la setmana deixen els diners damunt la taula. Poden passar setmanes i sense veure els amos de la casa. En canvi, els marroquins no saben què volen, més enllà de tindre una criada. Un dia diuen una cosa, ensendemà el contrari i, sobretot, sempre se'ls acut alguna faena extra a punt de plegar. Per si fos poc, n'hi ha que encara li deuen mesos sencers.

Diu Habiba que si no tingués home i fills se n'aniria a Espanya. Diu que, a Espanya, vol dir , i no vol dir no.

17.3.16

Al alba y con fuerte viento de levante

A 200 metres de la costa marroquina, els 0,15 km2 de l'illa Perejil han donat, històricament, per posar-li nom, i poca cosa més. Això sí, un nom en cada llengua: Perejil en espanyol, ليلى ('Leila') en àrab, ⵜⴰⵡⵔⴻⵜ ('Tura') en amazic... I si en el nom no hi ha acord, tampoc no s'acaba de saber ben bé a qui pertany.

Però tot això ho sabia molt poca gent fins que, el 2002, va esclatar la crisi: l'11 de juliol 6 gendarmes marroquins van envair (?) la roca. Una setmana més tard, la contundent operació militar espanyola Romeo-Sierra (i la mediació de Colin Powell, poca broma) va permetre capturar-los. Tampoc és que els marroquins oferiren molta resistència davant dels espanyols, que total hi van enviar 28 unitats dels Boinas Verdes, la Legió, l'Armada, l'Exèrcit del'Aire, la Guàrdia Civil... (Ei, però és que pensaven que n'eren 12, no sis!).

S'en recorden? D'Espanya estant, l'afer va recordar una mica les guerres de Gila, que llàstima, havia mort un any abans. Berlanga tampoc no va ser a temps de fer-ne una pel·lícula. A l'altra banda de l'estret, però, el director marroquí Ahmed Boulane acaba d'estrenar La isla de Perejil


    La isla s'afanya a presentar-se com una "història fictícia inspirada en els fets" de 2002, no siga cas que provoqués un (altre) conflicte diplomàtic. Potser la mateixa prudència fa que els polítics espanyols hi apareguen molt més que els de l'altra banda de l'Estret. Tot plegat, però, ningú no ix ni molt ben parat, ni molt malament: és una comèdia.

    Al Cinema Espaól de Tetuan, el públic marroquí no s'hi veia gens indignat. Clar que servidors anem a l'hora que menys gent hi ha... unes 10 persones. Que van rebre, en conjunt, unes 15 telefonades i 200 wàtxaps durant la pel·lícula. Tot en ordre

    El que passa és que, tot i que se suposa que són caricatures, se surt del cinema una mica amb la idea que le recreació de Boulane potser no està tan i tan lluny del que va passar fa 14 anys.

    14.3.16

    Tetuan cosmopolita | Amsterdam

    Amsterdam
    (boutique)

    Amsterdam
    (cafè)

    Amsterdam
    (shop de roba d'hòmens)

    Amsterdam
    (snack)

    Amsterdam
    (cafè a Rincón)

    7.3.16

    Habiba | Milions de Habibes

    Habiba no sap llegir ni escriure. Son pare mai no va voler que anés a escola, com tants pares d'aleshores, sobretot a la muntanya. Diu aleshores com parlant de fa cent anys, però és més jove del que sembla.

    Com s'aclareix amb el mòbil? En fi, en aquest país no hi ha ningú, per analfabet que siga, que no controle el mòbil. Pregunta com és que sé tantes llengües (perquè pensa que en parlo dues), i li responc que vaig estudiar a la universitat. La paraula universitat no li diu res.

    Alguns néts de Habiba tampoc no van a escola. Diu que no tenen diners per als llibres. Quan vostè sent això li agarren unes ganes boges de pagar-los-els. Però seria inútil.

    Primer, perquè segurament no és cert. O sí: no tenen diners per als llibres perquè se'ls han gastat en el mòbil, o en unes sabatilles que semblen de marca. 

    Segon, perquè segurament tampoc no tenen cap interès en anar-hi. Probablement van acabar la primària, però la secundària… per a què? Si reberen diners per als llibres, es canviarien el mòbil o les sabatilles. Potser les nétes grans de Habiba sí que voldrien anar a escola, però no hi aniran si no ho fan els germans. 

    Tercer: perquè Habiba té milions de néts al Marroc, i encara més nétes.