30.5.16

Xal·la

Porta de Xal·la (باب شالة)

Xal·la (شالة en àrab, Chellah en francès), prop de Rabat, avui en ruïnes, és l'assentament més antic a la vora del riu Bu Regreg. No és difícil de trobar, però no espere moltes indicacions per Rabat. No està molt publicitat, tot i que pertany conjunt monumental de Rabat inscrit a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2012. Tampoc hi havia molts turistes, o potser era fora de temporada, o massa prompte. Com en quasi tots els monuments nacionals, l'entrada costa 10 dírhams, i la visita val la pena.



Es va començar a excavar l'any 1933, i des dels seixanta no s'han aturat els treballs arqueològics.

Carrer de la ciutat romana i (el que queda) d'un arc
Tot i que hi han evidències d'ocupacions anteriors (troballes des del VII aC), el més evident és l'estructura de la ciutat romana: Sala Colonia.

Restes de l'època romana. Murades del segle II.

Els romans van abandonar el lloc el segle IV. Va passar per diverses mans, però no va tornar a adquirir importància fins el segle XII, quan els marínides, van decidir establir-hi la necròpolis reial. De fet, aquesta etapa és la que trobarà més destacada en moltes guies, que solen parlar de la necròpolis de Xal·la.

Mausoleu d'Abu-l-Hàssan Alí (أبو الحسن علي بن عثمان),
mort el 1351, qui va fer la necròpolis monumental.

La necròpolis ocupava la part baixa de l'antiga ciutat, i constituïa un complex que comprenia diversos edificis: un oratori, diverses cúpules (قباب) i una mesquita A mitjan segle XIV s'hi van afegir una madrassa, un hammam i una hostatgeria (نزالة).

La madrassa

Paret de la madrassa

Tant a la madrassa com a la mesquita, encara es poden apreciar alguns mosaics i inscripcions.

La mesquita es va construir el 1284

El minaret

23.5.16

El daixonses més dallonses de

La notícia més repetida la setmana passada als mitjans de comunicació marroquins va ser la de la pròxima inauguració del pont de tirants de la circumval·lació de Rabat. Normal, perquè és una obra colossal (tots els diaris en destaquen el cost), i perquè feia anys que era imminent. Totes les informacions han destacat que es tracta del primer pont de tirants al Marroc i d'Àfricael pont més gran d'Àfrica i del món àrab, que duu el cable en tensió més llarg del món (261 m), etc.

Font
Les altres notícies que hi apareixen gairebé cada dia són les relacionades amb el TGV del Marroc. La línia ferroviària d'alta velocitat que lligarà Tànger i Casablanca en poc més de dues hores obrirà d'ací un parell d'anys. És també l'obra ferroviària més gran d'Àfrica, amb el viaducte més llarg del món (El Hachef, 3500 m)... Perquè el Marroc té la millor xarxa ferroviària d'Àfrica, etc.

Darrerament, aquest tipus de notes de premsa, amb aquesta classe de titulars, s'han fet més freqüents. Dóna la impressió que tot plegat respon a una estratègia concreta: que se'n parle al carrer (si es parla d'un assumpte no se'n parla d'un altre); insuflar optimisme als súbdits (Marruecos va bien) i, en un moment que a Europa van mal dades, recordar que el Marroc és africà (i, dins d'Àfrica, capdavanter en molts aspectes econòmics i socials).

Així, no només a Casablanca hi ha el minaret més alt del món i el centre comercial més gran d'Àfrica. En unes setmanes hem sabut que Rabat tindrà el gratacels més alt del continent, s'ha inaugurat la central solar més gran del món a Ouarzazate, el Marroc és el segon país d'Àfrica més atractiu per als inversors, té més llocs classificats com a patrimoni de la UNESCO que els altres països africans... fins l'infinit i més enllà.

Els marroquins tenen el cabal de paciència més gran del món.

16.5.16

El tron sobre les aigües


La mesquita Hassan II de Casablanca (مسجد الحسن الثاني) es veu quasi des de qualsevol racó de la ciutat. I en una urbs de la mida de Casablanca, és dir molt.


És imponent. Qualsevol xifra sobre aquest edifici és desmesurada, i qualsevol intent d'immortalitzar-lo complet en una foto, abocat al fracàs. Des de l'altura del minaret, que el converteix en el temple més alt, fins als 50 milions d'hores de treball que van caldre per acabar-lo, les 65,000 tones de marbre que s'hi van emprar, les 10,5000 persones que hi poden resar al mateix temps, les 18 portes de titani que no s'imagina com són de grans, un sostre que es pot obrir, l'exhibició de la millor artesania del país en tots els camps... Cal continuar? (Ací pot trobar-ne les dades oficials.)



Contràriament a la majoria d'edificis religiosos del Marroc, se'n pot fer una visita guiada (si un hi va de matí, que no va ser el nostre cas), i fins i tot es pot pujar dalt de tot del minaret, en un ascensor que fa els 60 pisos en menys d'un minut (poca broma!).


A més de l'espai pròpiament dedicat a l'oració, el complex de la mesquita inclou un museu, un centre cultural, una madrassa, una mediateca, l'Acadèmia de les Arts Tradicionals, sales d'ablucions, hammams, diversos aparcaments subterranis... Tot el que pot encabir-se en 9 hectàrees!


9.5.16

Sobre els medicaments


Fet diferencial: medicaments que, si els compres en un país són mascle, i en un altre femella. Un altre fet diferencial: al Marroc vénen, com a mínim, en dues llengües.


Les tres ratlles a la caixa te les fa la farmacèutica per indicar-te que te'ls has de prendre tres vegades al dia (Després de menjar, en aquest cas). Ja ho posava a la recepta, però ella te les fa igual. De fet, si cal contradir la recepta, la contradiu... que per a alguna cosa ha estudiat, caram!

La majoria de la gent, però, no duu recepta. Els medicaments són molt cars; així que si damunt s'ha d'afegir el preu de la consulta... La majoria de la gent, si pot, compra els medicaments a Ceuta, perquè resulten molt més barats. A les farmàcies de Tetuan, sense recepta, venen qualsevol cosa*. A les farmàcies de Ceuta, amb una recepta d'un metge marroquí, venen qualsevol cosa. Hi ha gent que es guanya la vida anant-hi cada dia a comprar medicaments, per una petita comissió.

Les aspirines i coses així es poden comprar d'una en una (com tantes altres coses) i prendre-les allà mateix. En el cas dels tractaments llargs, també hi ha gent que no es vol endur la caixa sencera. Ho deuen trobar massa responsabilitat, així que van cada dia a la farmàcia a prendre el que toca.

Total, que entre la gent prenent medicaments, farmacèutiques**, ajudants, caixers, la gent que es cola amb una colzada, la que es planta al seu costat per veure què demana (intimitat = zero), etc., les farmàcies de vegades semblen un mercat.

-----
* Val a dir que moltes vegades a la farmàcia hi ha un metge. I si no hi és i la cosa es complica, el criden per telèfon.

** També hi ha farmacèutics, però la majoria són dones.

2.5.16

Españoles por el mundo (19)



Pues la verdad es que me ha decepcionado. Pensaba que esto sería mucho más pobre.

No deixe que la realitat li espatlle un bon prejudici.