27.6.16

Habiba | El preu de les notícies

A Habiba la tele no li agrada. Ni tan sols les sèries omnipresents durant el Ramadà que, afirma, semblen totes la mateixa. Però el que menys li agrada són les notícies, perquè no n'hi ha cap  de bona.

Els diaris marroquins tenen predilecció per notícies truculentes. De vegades són inventades, i se sap perquè mai no donen molta informació: passen a la regió de, els protagonistes tenen entre tants i tants anys, i les fotos, molt sanguinàries, ja les havien publicat fa mesos. De vegades fins i tot el text és repetit.

Fa unes setmanes, abans del Ramadà, una notícia aparentment real va impressionar el país sencer: una mare jove va matar tres dels cinc fills. Un atac de bogeria, van dir.

Habiba no té accés als diaris. Ho va sentir per casualitat al telenotícies de migdia. Va passar mitja vesprada donant-hi voltes, i al final va començar a trobar-se malament. No podia respirar. Quan va arribar el fill gran li va demanar que la dugués a l'hospital tot d'una. Tenia una mena d'atac, com una angoixa molt gran. El fill, abans d'inquietar-se, es va emprenyar i li va preguntar què havia menjat (perquè Habiba de vegades amaga dolços als armariets de la cuina), però ella només tenia ganes de plorar.

Finalment el metge li va posar una injecció no sap de què, i li va receptar unes pastilles. Com que ja s'havia calmat, no les va comprar. Valien quasi cent dírhams, i la visita al metge, amb la punxada, ja li havia costat el doble. Ací la visita al metge, encara que siga una urgència, s'ha de pagar per avançat. Per molt que hi duga un el cap obert, si no paga abans, no li'l cosiran. Hi ha molt poca gent que tinga seguretat social (siguro), que gairebé només funciona per alguns ingressos hospitalaris (i portant els llençols de casa).

En arribar a casa, el fill continuava més enfadat que preocupat. La va renyar perquè mirar la tele els havia eixit molt car.

Però Habiba, de tant en tant, encara pensa en aquella dona que ha matat els xiquets.

20.6.16

Españoles por el mundo (20)



Senyor espanyol a senyor marroquí: "Al Marroc hi ha polítics corruptes?"

Resposta del senyor marroquí: "Bé... també n'hi ha alguns que no ho són."

13.6.16

Índex de lectura (2/2)

I, com que la gent llig poc, a algú se li ha ocorregut una idea genial...

Ara gairebé ningú ja no llig diaris en paper al cafès. Però fa anys, si un venia d'Europa o d'altres països àrabs (per exemple,Tunísia), era un aspecte que cridava l'atenció del Marroc: entrar en un cafè normalet, de matí, i que absolutament ningú estigués llegint un diari.

Doncs la Federació marroquina dels editors de diaris troba que encara és massa perquè, segons un estudi que acaba de publicar, cada diari que es compra el llegeixen una mitjana de 5 persones, i, en part, és per això que no van avant. El 23 de maig, el ministre del ram va rebre'n els representants i, en les declaracions posteriors, els va donar la raó: la lectura gratuïta de diaris als llocs públics és "una amenaça existencial per a la premsa". Es va acordar que al nou Codi de la premsa que s'està preparant la llei vigent és de 1977 s'inclouran mesures al respecte. A saber, entre altres: campanyes de sensibilització contra aquesta pràctica que està dessagnant el sector i, directament, la prohibició de llegir diaris gratuïtament en llocs públics. Torne-ho a llegir.

(Esperem que ningú els explique als editors de premsa una pràctica que no han recollit a l'informe: el lloguer de diaris. Almenys a Tetuan, els diaris es poden llogar directament al quiosc, per la meitat del preu de la venda.)


-----
Font oficial / Altres fonts: 1, 2, 3...

6.6.16

Índex de lectura (1/2)


Els índexs de lectura al Marroc estan sota mínims. No com a ca nostra, que cada any per Sant Jordi, etc., hi ha plors i cruixir de dents. No. Al Marroc no llegeix ningú o gairebé ningú. L'embolic de llengües segurament és una causa i, alhora, una conseqüència. I també que llegir, com tantes altres coses al Marroc, és sospitós. Llegir ficció, doblement sospitós.

En una ciutat menuda com Tetuan, la majoria de llibreries excel·leixen en obres de contingut religiós (amb interessants descomptes ara que comença el ramadà) i, com a molt, el que es podrien considerar, amb bona voluntat, clàssics

La primera experiència d'una servidora en una llibreria de Tetuan, ja fa anys, va anar més o menys així:

— Bon dia. A quina secció tenen les novel·les? 
Mirada lenta i escrutadora per part de la venedora, de dalt a baix i de baix amunt.
— Novel·les, diu?
— (Glups) Sí.
— Aha. I... quina classe de novel·les busca? 
I quina classe de pregunta és aquesta?
— Novel·les... contemporànies?
Després de molt de dubte (??), assenyala un prestatge de tota la llibreria, que és enorme. La novel·la més contemporània era dels anys cinquanta o així.

La compra va ser minsa, aquell dia.


----
Notes

2.6.16

La flora i la fauna de Xal·la

Porta de Xal·la (باب شالة), per dins

Entrar a Xal·la és entrar en un gran oasi amb més de vuitanta espècies vegetals censades. El jardí pròpiament es va acondicionar en temps del Protectorat francès, que en deien el Jardin des Tours, de les torres.


A banda de la flora, hi ha la fauna. L'antiga sala d'ablucions de la mesquita, no se sap quan va ser envaïda pels peixos de l'aqüeducte subterrani i ha esdevingut la basa de les anguiles (حوض النون). 


La memòria popular ha convertit el lloc en sagrat i els peixos en protectors, tant de les tombes com dels marabuts que hi ha al costat.

Marabut

Ah, però les reines de Xal·la no són les anguiles, ni les que hi ha soterrades. Les reines de Xal·la són les cigonyes!


Les cigonyes blanques (اللقلاق الأبيض, Ciconia ciconia) constitueixen una colònia estable a Xal·la.


Hi ha més de setanta-cinc nius a l'interior, i vint-i-cinc a les murades, que segons informen els cartells, es renoven en un 7% cada any. Tots els nius estan a la part sud.



Segurament depèn de l'època, o de l'hora. El dia que servidors vam anar-hi, tal com baixavem, el claqueig s'anava fent més i més fort, i va arribar un punt que no permet ni parlar. Impressionant.



Cigonya, en àrab, es diu لَقْلَق, que sona, més o menys laqlaq, talment com el so que fan amb el bec.