25.7.16

Cosetes tirades a la platja

El Titanic (evidentment) d'El Jadida
Vaixell amb bandera de Panamà, que duia fusta des del Congo,
 naufragat 1984 a la platja de Haouzia, a causa d'una tempesta.



L. Campo (ex City of Bristol)
Contruït el 1969. El 1998, després d'una fallada de motor,
així es va quedar prop d'Azzemur.
 


Platja de Qalat (قلات), prop d'Alhucemas

18.7.16

Habiba | Totes menys una

Els telèfons mòbils, segons Habiba, han afavorit molt les infidelitats conjugals al Marroc, que abans ja eren tan habituals. La filla gran de Habiba, quan estava embarassada, controlava encara més el telèfon de l'home, i no el deixava anar al cafè tot sol. Quan aquest arribava de treballar, dinava, feia la migdiada, i després eixien junts a fer una volta. Habiba li va preguntar per què no volia que es desemboirés una estona, si tots ho fan; a més, ella necessitava tranquil·litat… La filla li digué: Per què totes estan menys grosses que jo.

Un dia, Habiba estava a la platja amb l'altra filla, la menuda, i els nebots, i es va adonar que un home no parava de mirar la xica. Primer dissimuladament, i cada vegada amb menys vergonya. Habiba s'anava calfant. Quan el desconegut li va fer l'ullet a la filla, no es va aguantar més, es va alçar i li va preguntar si la dona que seia al costat amb un bebè i dos xiquets era la seua. L'home, sorprès que una dona se li encarara així, va dir que sí, i Habiba li va etzibar: Doncs gira't cap a ella i no cal que mires la cara de cap dona més en tota la vida. L'home es va mig disculpar: No sabia que era la seua filla. Una disculpa minsa, però ja el fet de demanar perdó és insòlit. No obstant això, Habiba no va amollar: Vergonya te n'hauries de donar, amb un bebè i tot. La dona de l'infidel —si més no de mirada i pensament— li va donar la raó a Habiba.

Costa d'imaginar Habiba emprenyada, però encara ho està quan m'assegura, seriosa, que els hòmens marroquins tenen dos problemes: que s'ho gasten tot en tabac, i que els agraden totes les dones menys la pròpia.

11.7.16

L'olor del Marroc

No cal posar exemples: no hi ha article, ni apunt d'un blog, ni conte, ni gairebé piulada sobre el Marroc que, en algun moment, no parle de l'olor del te. Especialment del te amb menta, que els turistes pensen que és l'únic que es beu al Marroc. "L'aroma del te amb menta dels carrerons de la medina m'indicava que havia arribat al Marroc"... no h ha llegit més de mil vegades? Es copien d'uns als altres, o s'ho creuen? Potser els enganyen els sentits, o potser, simplement, és que després de tres o quatre tasses de te amb un quilo de sucre cadascuna, els sentits ja no van tan fins.


L'olor que, en baixar de l'avió, a servidors ens indica que hem arribat a casa, i que ens colpeja encara amb més intensitat a l'entrada de Tetuan* és una altra: la de muntanyes de deixalles cremant-se.

Fins l'any passat, a Tànger i a Tetuan no se sentia tant. Aquest hivern passat, potser perquè ha plogut menys, o perquè la ciutat esta creixent a tota velocitat i ni ens n'adonem, ha sigut difícil de suportar. L'abocador s'encenia gairebé cada dia, i la barreja d'orgànic i plàstic cremat colant-se per baix de les portes i envaint-ho tot era continua. Com més amunt de la ciutat, més. Ara s'ha moderat una mica.

A Tetuan l'abocador està relativament fora de la ciutat (tot i que potser aviat es quede dins). A altres llocs més grans és encara pitjor. Potser no s'aprecia bé a la foto**, feta una mica de pressa i corrents: la taca grisa darrere de la paret blanca és fum d'un abocador. A l'aire lliure, en plena ciutat de Fes. A l'altra banda, ple de gent: un mercat... de queviures. No és cap cas aïllat.

-----
Aprofitem per dir adéu a tots els enamorats del Marroc que no tornaran a passar pel blog.
** Ací es veu millor.

4.7.16

El far de Rabat


El far de Rabat es troba sobre un baluard de defensa (Borj as-Sirat) construit el 1776. El far, actualment al sud del port, es va construir ja en temps del protectorat francès, el 1919, i es va inaugurar el 1920. La torre fa 24 metres, i la llum abasta 16 milles.

El far, com gairebé tots, no es pot visitar per dins. Però el passeig fins allà és molt agradable, i l'esplanada, molt aprofitable!


-----
Més fars marroquins:
- Abid
- Cabo Negro
Espartel
- Oued Laou
- Quilates
- Tres Forcas