29.8.16

Benvinguts al Marroc

مرحبا بكم
'Benvinguts al Marroc'
(Pintada a una paret de Xauen)

La classe de converses surrealistes que deixen ben clar que, després d'unes setmanes fora, un torna a ser a casa:

1

Diàleg amb un senyor que acaba de ser pare d'una criatura.
—I què tal està, la xiqueta?
—Bé, gràcies.
—M'alegro.
—Quina xiqueta?

2

Diàleg amb la filla d'una veïna a qui veiem de tant en tant:
[...]
—Eres d'Espanya? [Com si no ho sabés...!]
—Sí. [Per simplificar]
—Ah, que bé. I de quina part d'Espanya?
—Prop de València.
—Ah, que bé.
—Ho coneixes?
—No. Només he sentit parlar de Madrid. És prop de Madrid?
—No.
—Ah, que bé.

22.8.16

Més enllà de l'horror vacui



Una altra conversa fictícia amb el paleta:

—Mira, jo què sé. Em fas una cosa senzilleta, que estiga bé i avant...

15.8.16

Instal·lació



En un altre país, açò (a la porta d'un museu, precisament) seria considerat una instal·lació artística. Ací, la gent passa i critica que s'ho hagen deixat tirat, precisament, a la porta del museu... 

8.8.16

La casa pintada d'Asila


Cada estiu (les dates varien), a Asila té lloc un festival d'arts que dura un parell de setmanes: el Moussem Assilah (موسم أصيلة). Va començar el 1978, quan un parell d'artistes locals van convidar altres pintors a crear murals a les parets malmeses de la ciutat. La de 2016 és la 38a edició.


La programació inclou totes les arts: concerts, espectacles de dansa, estrenes de pel·lícules, conferències, recitals literaris... Amb figures ben conegudes del Marroc i d'arreu del món. En cada edició, a més, hi ha un país convidat. En els darrers anys s'hi han ajuntat unes 100,000 persones; potser per això tampoc no el publiciten tant i tant. I perquè, encara que puga semblar una cita per als intel·lectuals, el festival ha volgut, des del primer moment, ser per a la gent del poble.


Per això una part molt important del festival són els tallers, especialment per als xiquets i jóvens. La part més vistosa i més esperada segueixen sent els murals, que llueixen durant mesos a les parets de les cases i, passats el temps, es van descolorint per deixar pas a noves pintures. 



Mai hem pogut assistir al festival. Però resulta molt curiós, cada cop que xafem la ciutat, poder fer la mateixa foto d'una casa i que, alhora, siga completament diferent. Els artistes defineixen la identitat canviant d'Asila.