26.9.16

Un far que sí i un far... que no


El far de Casablanca agafa el nom del barri on es troba: Hank (منار العنق). Amb més de 50 metres, és el més alt dels fars tradicionals del país. El va dissenyar l'arquitecte francès Albert Laprade el 1916, i va entrar en funcionament quatre anys més tard.


 

Es troba a uns dos km de la famosa mesquita de Hassan II. En teoria, no es pot entrar a la torre. Però, com en molts altres lloc, tot depèn de si el senyor que té les claus ronda per allà i li dóna accès als 256 graons per un mòdic preu. No va haver-hi sort. De tota manera, si és que tal senyor encara existeix, deu haver perdut molta clientela. Perquè... qui vol pujar a una torre si al costat en té una altra quasi quatre vegades més alta?


A banda, l'entorn, és bastant desolat, just al costat d'un barri de barraques, i l'hora no feia molt aconsellable quedar-s'hi molta estona més.

Després, seguint per la costa (dalt de Mohammedia, a la platja Mimosa) es troba un aquest semàfor i... no és el mateix!


19.9.16

"El español"


No té cap sentit, però, en general, als marroquins no els agrada tot allò marroquí i, si poden, compren productes europeus. La gent de Tetuan no necessita visat per anar a Ceuta. Això afavoreix que molta gent hi faça la compra setmanal, malgrat les cues eternes a la frontera. I també hi ha qui importa tota classe de productes (legalment, il·legalment, alegalment...) i els ven a Tetuan. 

Al Marroc, òbviament, es fabriquen molts productes de neteja. Sent benèvols, es podria dir que n'hi ha de tota classe, bons i roïns. Però, a banda de la qualitat, moltes vegades el que ocorre és que el de dins de la botella no es correspon amb l'etiqueta (sí: hi ha gent que treballa reomplint tubs de pasta de dents). També hi ha les imitacions: si s'equivoca i compra Togarto en lloc de Lagarto, per exemple, gastarà un pot sencer per escurar quatre gots! 

Tot plegat, va fer que servidors s'alegraren estúpidament la primera vegada, després de quatre anys, en trobar Fairy en una botiga. Ah, les petites sorpreses de cada dia...!


—Em donarà també un pot de Fairy.
—De què?

Clar, com que mai no en té, no sap què li estem demanant... Fins que hi cau:

—Ah, sí, el español. És molt bo, eh?

El español!? Hem comprat productes de neteja fabricats a Porriño (Pontevedra), Albudete (Murcia), Illescas (Toledo), etc.; productes d'alimentació fabricats arreu de la península Ibèrica... Però resulta que el español per antonomàsia, a Tetuan, és Fairy*

De què es preocupa el no-govern d'Espanya, llavors? Si la marca España, a l'estranger, s'associa amb la neteja i la transparència...!

---

* Nota: fabricat a Alcobendas (Madrid).

12.9.16

Habiba | Més faena per a les dones

La penúltima néta de Habiba sí que va a l'escoleta. D'ençà que ha començat, Habiba matina (és un dir) per dur-la. A l'escola ja anirà a soles, però ara encara té quatre anyets. Ara, doncs, Habiba va a treballar més prompte. Així, diu, quan acaba pot anar a comprar, posar l'olla al foc, netejar i fins i tot i gitar-se a dormir una miqueta fins l'hora de dinar. Per la vesprada fa la resta de la faena de casa.

Abans li portaven els néts contínuament, però ja no ho permet. Els diu als fills i a les nores que ella en va pujar sis sense ajuda, així que no veu perquè ells no poden fer-ho, si la meitat ni treballen. També li ho diu a son germà, que en té quatre. Amb els xiquets a casa, no hi ha calma. Els xiquets d'ara no són com els d'abans, diu Habiba. Així que només els deixa vindre una estona en dissabte i, a l'hora de sopar, cadascú a casa d'ell.

Perquè a Habiba li agrada la calma, però amb les festes es capgira tot. Per exemple, el menjar. Durant la resta de l'any, Habiba cuina un plat, i a qui no li agrade, que no en menge. No protesta ningú. Al ramadà, però, els consent més, i els ho prepara una mica a la carta. S'emprenya amb el fill que sempre es deixa el plat ple, però no el reny, perquè durant el ramadà tothom està nerviós i susceptible. Totes les festes, diu Habiba, l'únic que fan és donar-nos faena i més faena a les dones.

I la pitjor festa és el corder. Habiba no menja corder perquè té el sucre alt. Deu ser l'únic dia de l'any que es cuida. Però si la festa no li agrada no és per això, ni tan sols per la faenada, sinó perquè sa mare va morir el dia de l'aïd, fa uns anys. Van dinar, van replegar-ho tot… i en acabant es van adonar que sa mare havia faltat sense dir res. Des d'aquell any, Habiba ja no pot considerar que es reuneix tota la família, i associa la festa del corder amb la tristesa. Hi pensa en la mare, en el veí que va morir l'any passat el mateix dia, en tots els morts. Pensa que algun dia s'haurà de morir.

5.9.16

Benvinguts (2)

(Continua d'ací)

3

—I ha passat alguna cosa interessant durant l'estiu?
—No. Bé, sí: han prohibit les bosses de plàstic. Tot el país està revolucionat i emprenyat amb el govern. No es parla d'una altra cosa.
—Ah, i ja no donen bosses a les botigues? [Sembla impossible, en un lloc on compra tres pomes i li les posen dins de quatre bosses...*]
—Ah, no: tothom en dóna exactament igual.


---
*V. Les bosses de plàstic: I, II i III.