24.10.16

Els mètodes marroquins de (no) resolució de problemes, aplicats a l'aigua


Mètode monarquia espanyola


És el que gasta el nostre veí de dalt cada cop que ens inunda la casa. Sí: cada cop. Perquè, des de temps immemorials, hi ha uns senyors que diuen que són paletes (ca!), construint la Sagrada Família al pis de dalt. En l'ordre estrany que segueixen d'executar l'obra, de tant en tant posen el sòl d'un habitació. Llavors, abans de col·locar les rajoles, tiren bona cosa d'aigua. Bona cosa implica litres i litres que es filtren per les parets, avui d'una habitació, demà d'una altra. Quan vam tornar de les vacances d'estiu (per arrodonir: un diumenge a la una del matí, farts de retards) teníem una piscina a la cuina, el menjar i el moble fet malbé, i la llum havia saltat. Els desastres s'han anat succeint, i com que a la família i als amics ja els tenim avorrits amb aquest tema, no cal donar més detalls.

Cada cop parlem amb l'amo de la casa i gasta aquest mètode:
—Lo siento mucho, no volverá a ocurrir.

Anticipació als comentaris: no hi ha assegurances, i sí que hi ha hagut denúncies (no de part nostra), esbroncades (de part de tothom) i dues aturades de les obres (de part de la policia). I res, que ho sent molt.


Aquesta no és la nostra escala; és d'un amic



Mètode vendre una vaca per pagar un pollastre


L'autor d'aquesta definició és un veí marroquí i que, per tant, coneix millor que nosaltres els seus compatriotes. Diu que és el mètode més generalitzat.

És el que gasta el govern per fer front a la sequera: talla l'aigua. Millor dit: dóna l'aigua de 6 del matí a 3 de la vesprada.

Un altre veí que, entre altres faenes, neteja cotxes, és capaç de deixar-li una furgoneta lluent per dins i per fora amb un got d'aigua. Però en general, probablement la gent gasta la mateixa quantitat d'aigua, o més, perquè tothom es passa el matí omplint garrafes i safes. I fins i tot piscines, que no passa res per omplir piscines, eh? I també usen més colònia, es nota.

Anticipació als comentaris: no, no avisen mai, ni se sap l'hora exacta: mantenen el misteri.


Conclusió


El final del setembre i el que va d'octubre ha transcorregut així: mig dia plegant l'aigua que plou dins de casa, buidant el deshumidificador, netejant parets, amb les finestres obertes faça fred o calor... I l'altre mig, sense poder-nos dutxar. 

17.10.16

Abans pirata que burgès

Foto de @theviewfromfez
Les eleccions, a banda de dotze partits amb representació parlamentària, deixen molta brutícia. Més que de la política, la gent s'ha queixat d'imatges com aquesta, habituals a qualsevol ciutat, qualsevol dia de la campanya electoral. Irònicament, ara hi en marxa la campanya Zero Mica (d'eliminació de les bosses de plàstic), i la propaganda sobre la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que ha de tindre lloc a Marràqueix al novembre és omnipresent.

Foto de @theviewfromfez

També deixen altres anècdotes curioses. Per exemple, aquesta entrevista (interrogatori, diu), que va eixir al número 733 de la revista Tel Quel, en plena campanya. Li la feien al líder del parit d'extrema esquerra Via democràtica (Annahj Addimocratí, النهج الديمقراطي), que, coherentment, no ha tret representació, perquè la seua crida era a boicotejar les eleccions. A banda de les opinions polítiques, la darrera pregunta és:
—Vous portez souvent des Ray Ban. Ce n'est pas un signe d'embourgeoisement?
O siga: 'Vostè sol portar Ray Ban. Això no és un signe d'aburgesament?'. La resposta és genial:
—Ce ne sont pas vraiment des Ray Ban, elles coûtent 200 dirhams.
'No són Ray Ban de veritat, costen 200 dírhams [18.4€]'.

13.10.16

60% de Muhàmmads

Tanca a l'entrada d'Essaouira
La setmana passada, el 7 d'octubre, es van celebrar les eleccions legislatives al Marroc. La campanya va començar el 24 de setembre. Uns dies abans, però, ja havíem començat a veure anuncis animant la gent a votar.
Contraportada d'un setmanari
En l'eslògan (صوتنا مسموع، به نفرضو اختيارنا) hi ha un joc de paraules, perquè en àrab s'utilitza la mateixa paraula per a veu i per a vot (صَوْت). Així, tant es pot llegir El nostre vot s'escolta, imposem amb ell les nostres tries com La nostra veu s'escolta.... Baix hi diu: És el nostre dret i el nostre deure, votem tots (هذا حقنا وواجبنا... نصوتو كلنا).

No sembla que tingueren un èxit aclaparant. Per votar, com a França, cal registrar-se abans. El 2011 van votar el 45.3% dels 12 milions registrats. Enguany, el 43% de 15.97 milions.

La balança: símbol del PI (1)
La campanya va ser activa, sobretot, a les xarxes socials. Al carrer, va consistir en gent passejant-se a ells mateixos o al símbol dels partits respectius, i repetint eslògans. L'altre dia, a Rabat, anaven tots tan ben coordinats que qualsevol diria que eren professionals de la consigna política.


Sobretot, la propaganda dels partits va encaminada, a dir-li a la gent com ha de votar: posa la creu al llibre (2), posa la creu a la làmpada (3), etc.


El sistema electoral és una mica complex. Es trien 395 diputats. 305 corresponen a les circumscripcions locals; el nombre de candidats per circumscripció varia segons el pes demogràfic. El llindar per obtindre representació és del 6%. Els altres 90 corresponen a dues llistes nacionals:  60 escons reservats per a les dones i 30 escons reservats per als menors de 40 anys. El llindar, en aquestes llistes, és del 3%, i no poden repetir.

Llistes nacionals del PAM (4)
Alguns partits, com el de la foto de dalt, van presentar una llista de jóvens composada només per dones (i un home a l'últim lloc, perquè la llista fos vàlida). Tot i que ha augmentat d'un 3%, el percentatge de dones al parlament serà el més baix de tots els països magribins: 20.2%, 80 dones en total.
Candidatura a Tetuan del USFP (5)
60% de Muhàmmads
-----
(1) Partit de la Independència, حزب الإستقلال
(2) Partit del progrés i del socialisme, حزب التقدم والاشتراكية (antic Partit comunista)
(3) Partit de la justícia i del desenvolupament, حزب العدالة والتنمية
(4) Partit autenticitat i modernitat, حزب الأصالة والمعاصرة
(5) Unió socialista des forces populars, الاتحاد الاشتراكي للقوات الشعبية

10.10.16

La llum de la cisterna portuguesa

La cisterna portuguesa d'El Jadida (الجديدة) és un d'aquests llocs que tothom diu que no s'ha de perdre i, per això mateix, vostè pensa que no valdrà la pena (així som els humans). Però hi baixa. Qui no hi baixaria, pel preu estàndard dels monuments marroquins (10 dírhams)? I resulta que és espectacular.


És una de les restes més importants de l'etapa colonial portuguesa a l'actual Marroc. La cisterna es va construir el segle XVI (d'estil manuelí), i està miraculosament dempeus.

L'aigua s'evapora amb la calor del sol...

Potser, com ací, es podria pensar que a dins només hi ha llum. Bé, també hi ha una mica d'aigua a sòl, que permet observar el que en molts edificis passa sovint desapercebut: el sostre. 


Diu que la millor hora és al migdia. Però no és així: el millor es anar veient com canvia la llum al llarg de les hores. Serà també per la llum que, al cap d'una estona, ja no se sap què és dalt ni baix.


Durant la visita, segurament molt llarga, van passant diversos grups. Hi ha un guia que els explica alguna cosa: uns dos minuts en total, foto, au. A servidors, el guia no ens n'ha fet ni cas.

3.10.16