4.12.17

Tetuan és cosmopolita | Els països àrabs

Aràbia
(sala de te)

Beirut
(cafeteria)

Doha
(cafè)

Emirats
(electrònica)

Emirats
(decoració)

Jerusalem
(autoescola)

Jerusalem
(mobles)
Jerusalem
(farmàcia)

El Magreb àrab
(supermercat)

El Xam
(xauarma i pizza)

27.11.17

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (14)

Mi'khar, plural: Maakhiru
'palmera que fruita a l'hivern'


La pregunta és: quantes paraules hi ha en àrab per a palmera i dàtil?


---
*Aquesta, del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

23.11.17

20.11.17

Habiba | L'apocalipsi

Es veu vindre, del terrat estant.

Dilluns passat, Habiba estava afònica. De fet, mig Tetuan estava afònic, per culpa de la festa de dissabte, que va durar tota la nit. Amb tanta gent pel carrer fent soroll, no podia ser una boda. Llavors, l'altra (única) raó per fer festa: el futbol. Resulta que el Marroc es va classificar per a la Copa Mundial de Futbol. I, més important encara: Algèria, no

Però, no: Habiba no és del futbol. 

—Això és que et va agafar l'aire —vaig dir. Perquè, ja ho sabem: l'aire té la culpa de tot
—No. És la pluja —va dir Habiba.
—La pluja? Però si fa mesos que no plou!
—Per això. Tot està malalt. Estan els arbres malalts; els corders, malalts; les muntanyes, malaltes...
—Ah.
—I les persones, malaltes també.
—...
—Espero que Nostre Senyor sàpiga quan ha de fer ploure. O ens morirem tots.

Un bonic començament de setmana.

13.11.17

Tren Ceuta-Tetuan

Estació de Castillejos, ara un centre municipal amb diversos usos

El 8 de juny de 1901 va aparèixer un article de José G. Sobral a la Gaceta de los Caminos de Hierro sobre la necessitat d'una línia de tren que unís Ceuta i Tetuan:
Hace falta, es necesario que Ceuta sea la puerta de entrada en Marruecos para España, y que se piense que esto se conseguirá haciendo cuanto antes el ferrocarril a Tetuán. [...] Un día grande para la política de España en Marruecos, será aquel que al abandonar el vagón del tren en Algeciras, sea para meterse á los pocos minutos, en el de Ceuta para Tetuán.
Estació de Cabo Negro, abandonada

Es va acabar inaugurant el 17 de març de 1918, amb l'idea d'enllaçar-la amb el ferrocarril Tànger-Fes. Però el 1958, dos anys després de independència, es va tancar. I encara avui, aquesta connexió no existeix. Des de Tetuan, si es vol agafar el tren cap al sud, cal anar amb autobús fins Asila o Tànger.

Horaris de 1927

El traçat era de 41 km, i hi havia 9 estacions. En un principi tenia un us militar, però aviat es va obrir a passatgers i a mercaderies. L'any 1927, es podia agafar el tren a Tetuan a les 8:13, i plantar-se a Ceuta a les 9:24. Avui dia, tal com (no) funciona la frontera, anar de Tetuan a Ceuta en poc més d'una hora és impossible. Si té molta, molta sort... un parell d'hores.

Túnel del tren a Rincón; ara hi passen cotxes
Les instal·lacions ferroviàries han tingut destins diversos. Moltes ja no existeixen, però d'altres s'han restaurat, o estan a l'espera d'un projecte de reutilització. L'edifici més espectacular és l'antiga estació de Tetuan. La va dissenyar Carlos Óvilo Castelo, aleshores arquitecte municipal de la ciutat, i autor de molts edificis de l'eixample o ciudad española.




Després de molts anys de deixadesa, el 2012 es va inaugurar com a Centre d'Art Modern i Contemporani de Tetuan. Amb horaris peculiars (o inexistents) i contingut discutible, però no deixa de ser una visita interessant. Darrerament sembla que s'ha espavilat una mica i hi ha més exposicions i activitats.


6.11.17

Africa is a lousy place

"Africa is a lousy place to wonder incessantly what you are doing there, though there is something about its careless, fetid, desperate cities that presses the question."
Lionel Shriver, We Need to Talk about Kevin
'Africa és un lloc terrible per preguntar-se constantment què hi fas, però hi ha alguna cosa en les seus ciutats descurades, fètides, desesperades que empeny a fer-ho.'

30.10.17

Habiba | Sorpresa?

Hi ha coses que estan cantades, com el matrimoni d'Iman: no va ni cara a l'aire. I mira que sa mare li ho va advertir...

Immediatament després de la boda, l'home va desaparèixer tres dies, mentre Iman, sense entendre res, tractava d'acostumar-se a la casa i a la família noves. Ací és prou normal que els matrimonis joves s'instal·len al mateix edifici que viuen els pares d'ell. Moltes vegades ja estava previst: quan s'obren les cases es fa un pis per a cada fill (mascle).

I també com la majoria de parelles, no es veuen molt. En aquest cas, ni per fer xiquets. A qui Iman veu sovint és a la sogra que, per acabar-ho d'adobar, no és la mare de l'home, sinó la madrastra. A la madrastra li agrada manar, i en Iman, que és ben creguda, va trobar un filó: ajuda'm a açò, neteja allò, no vages a ca ta mare, pasta el pa per a tota la família... L'home, després, li diu que pot fer el que vulga, faltaria més. Però el cas és que tothom acaba fent el que diu aquesta senyora que, segons Habiba, sempre està alterada. Té la tensió al cirerer, diu.

Ara estan separats de facto, perquè Iman no suporta els maltractaments de la sogra, i l'home és incapaç de fugir-ne. L'home d'Iman és un beneit en grau suprem. Però... per què et vas casar? Perquè m'ho va manar la madrastra (vint-i-tres anys, eh?). Les famílies no es parlen. El divorci costa massa diners. Iman està molt prima, fa mala cara. A Habiba, tot plegat, li provoca ruido al cap.

23.10.17

Tatuant-se per damunt de les possiblitats

Entre els europeus que visiten el Marroc, i alguns dels que no el visiten, sembla que durant un temps tatuar-se coses en àrab va estar de moda. Segurament ha deixar de ser tan cool (aquesta és la paraula; pronuncie-la a la catalana); però és el que tenen els tatuatges, que arriben per quedar-s'hi.

És molt habitual veure gent que es tatua el nom en lletres àrabs, però escrit malament. Per exemple, escrit de dreta a esquerra. Amb la qual cosa, per exemple, Sara (1) acaba duent un bonic Aras (2) tatuat.



Un altre clàssic és escriure les lletres deslligades, com en (3). Ací, en àrab, senzillament no hi diu res. També es poden combinar les dues errades: lletres deslligades i direcció errònia (4). Ací un àrab llegeix... eehh?


I mire que era facilet, eh? Quatre lletres, una repetida, un nom que existeix en àrab... Quan algú tracta de tatuar-se Raquel Gutiérrez, per exemple, el món tremola.

Però segurament el més, diguem-ne, interessant és quan algú es tatua una suposada frase en àrab. Pot trobar un munt d'exemples (ací, ací...). N'ha de graciosos (és un dir), com gent a qui li han tatuat el número de telèfon i potser pensa que duu una frase d'Einstein. La majoria, però, no tenen cap sentit, són només lletres.

El de la següent foto* es un tatuatge molt corrent, és possible que l'haja vist:

انا مُعَفَّن
ana muáffan
L'única explicació que hi trobem és que, en algun moment, algú va penjar a Internet que aquesta és la traducció de la frase anglesa Appreciate life ('Aprecia la vida'), que vaja a saber per què moltíssima gent troba imprescindible de tatuar-se. Aquest moment és llunyà, perquè la cosa fa anys que va, i aquest era algú era tan famós/conegut/seguit que milers de persones van córrer a tatuar-se el que, ai las!, aquesta vegada sí que té sentit. Concretament, vol dir: 'estic podrit/florit'.

-----
*No l'hem feta servidors.

16.10.17

Españoles por el mundo (24)



Nosotros fuimos al desierto hace un montón de años. Después de Rissani ya era horroroso: aquellas pistas, com el polvo que no veías nada...
— Això ara està tot asfaltat.
¿Ah, sí? Pues que pena, ¿no?

9.10.17

2.10.17

Cafè innocu

Més que el te, el cafè és la passió dels marroquins. Almenys, dels d'aquesta ciutat. Se'l beuen amb quantitats indecents de sucre. Servidors hem vist afegir-li a un caferet cinc, sis i fins a set culleradetes de sucre, com aquell qui no. Marroc és el paradís dels dentistes, i l'infern dels diabètics.


Beure cafè sense sucre? Què diu, ara? Si un marroquí fa això li lleven la nacionalitat! Llavors el metges acaben prohibint el cafè, per causa del sucre. El que passa és que la gent és pensa que li'l prohibeixen per causa del cafè en si, i decideix que el beurà descafeïnat. 

Als bars normalment l'únic cafè descafeïnat que hi ha és el nescafi, o siga, soluble. Però a les cases, un sempre es pot comprar el cafè del metge. O siga, cafè descafeïnat... al qual li acabarà afegint només tres o quatre carrossos de sucre. 

25.9.17

Españoles por el mundo (23)



— Se lo he dicho al chaval aquel, el africano...
— A ver, Pepe... que aquí quien más, quien menos es africano.
— Tú ya me entiendes.

(Però encara no ho hem entès!)

18.9.17

Habiba | "No sap"

Un fill de Habiba i la dona, Sàmia, viuen casa d'ella: no hi ha manera de tirar-los (i on estarien millor?).

Diu Habiba que Sàmia no sap fer res. Cada vegada que escura trenca un got. Si agrana es deixa tots els racons. Quan renta les camises a mà, les deixa més brutes que estaven. No té ni idea de cuinar. Quan Habiba intenta dir-li-ho, Sàmia contesta: És que jo no sé. Habiba li diu: I tu, què saps fer?. I la nora: No ho sé. Habiba s'emprenya: I per què no vas dir que no sabies fer res, quan vas signar el contracte de matrimoni?. Tampoc no ho sap. Al final, li diu que no faça res a la casa.

Quan arriba el fill de treballar, li pregunta a la mare (??) per què està ella fent faena i la jove asseguda mirant la tele. No sap, respon Habiba.

Alguns dies, el fill diu que s'hi vol divorciar. Habiba li diu que no ho faça. Que total, amb l'ullet que té, segur que es casa amb una altra que tampoc no sap.

11.9.17

Més sobre la responsabilitat

منزل اابيع = 'Casa en venda'

El nivell de vida a Tetuan és molt més baix que al nostre país. Per això, amb ulls estrangers, el rebut de la llum és ridícul. A més, els comptadors no filen molt prim. Tothom acaba per no revisar la factura amb molt de detall.

Tot i això, fa uns mesos, un amic nostre, trobava que pagava massa. Se'n va adonar perquè la factura no baixava quan ell era fora dues setmanes al mes. Va anar preguntant i, un dia, va fer la comprovació òbvia: va baixar el diferencial, va accedir a la caseta dels comptadors, i va veure que seguia rodant (i ell, pagant!). El treball detectivesc (de pel·lícula B, quan ell ho conta...) el va dur fins el culpable: el mateix arrendador del pis li estava robant la llum! 

Què va passar? No res. Perquè ací mai ningú no té la culpa de res. Mètode monarquia espanyola: lo siento mucho, i avant. El nostre amic va calcular la llum que li havia robat l'amo, ho va descomptar dels rebuts de lloguer, i se'n va anar a un altre pis. Encara va perdre diners.

L'anècdota fa molta gràcia... fins que descobreix que algú li roba l'aigua a vostè.


4.9.17

El ritme subtil

Carnisseria tradicional

Omnívors: les carnisseries marroquines fan vacances just després de l'aïd. Lògic: si tothom té un corder penjat a casa, qui ha de comprar carn? És la típica qüestió que als visitants els passa per malla. S'ha de viure en un lloc per copsar-ne aquest ritme gairebé imperceptible, ni que siga una mica.

Oficialment, el calendari marroquí és el mateix d'Europa. Però després hi ha un altre ritme, que depèn en gran mesura de les festes religioses. O siga, oficialment, el diumenge és festa: tanquen els bancs, tanquen les òptiques, tanquen els esmoladors (!), l'ajuntament, hi ha farmàcia de guàrdia… En canvi, les botigues de roba, les ferreteries, els mercats, els forns, les cafeteries… obrin cada dia. Excepte, en alguns casos, el divendres de vesprada. N'hi ha que tanquen només durant l'oració de migdia. Fa set anys, no es notava quan era divendres. Ara, al centre de Tetuan, divendres a migdia, està tot mort.

Hi ha qüestions menys subtils. Per exemple, el ramadà. És (gairebé*) impossible que algú, fins i tot acabat d'aterrar per primera vegada, no s'adone quan és ramadà: els bars i restaurants estan tancats, la majoria de la gent està una mica ensopida, i tot plegat va com al ralentí... si és que va. A l'hora de trencar el dejú hi ha un silenci de neu, i després comença la vida. En canvi, algú que hi ha viscut, encara que vinga despistat, de seguida sabrà que el ramadà va acabar fa només uns dies. No perquè les coses funcionen a la velocitat normal, ni de bon tros: costa setmanes tornar a invertir la nit i el dia! S'adonarà perquè, en entrar en un bar, veurà que l'acaben de pintar; en entrar en un altre, hauran comprat cadires noves; gots nous, una làmpada nova; el següent, ha canviat d'amo… Durant el ramadà estaven tancats, però no quiets.

Banderes al mig del no-res, entre Tetuan i Tànger

En totes aquestes ocasions: festes religioses, festes civils (les independències, la Marxa verda, la Festa del tro, etc.), quan s'inaugura un pantà, quan ve algun personatge important, etc., es col·loquen banderes marroquines arreu de la ciutat, i fins i tot a les rotondes i al llarg de segons quines carreteres. Funcionaris de banderes és un ofici, sí. Però l'indicador que algú realment, realment important és a la ciutat és que Internet no tira ni avant ni arrere. (El darrer fenomen també es produeix en cas de clàssicu.)

---
*Hay gente pa'tó.

28.8.17

Coses prohibides a la platja

Les pilotes, en general (ehhh?)

Gossos i camells lligats, cavalls solts

Fumar xixa


Quasi tot, vaja
(Al fons hi ha un senyor jugant a futbol, oh!)

31.7.17

24.7.17

Cuina Fusió


Mèxic? Això no és la torre Hassan i la fortalesa dels Udaia?


Es tracta dels primers tacos mexicans a Rabat! Per què mig cartell està en anglès, s'escapa de la nostra comprensió. Moda, una petita confusió geogràfica... qui ho sap?

I qui diu tacos diu hamburgueses, sandvitxos, paninis... 


... amb una àmplia selecció de salses, que es paguen de banda, com indica el cartell... en francès, òbviament. 


I el cas és que el menú infantil ens recorda alguna cosa...

17.7.17

"Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes" (13)


Bled, en francès, deriva de بلاد, balad (plural بِلاَد, bilad(2), que vol dir "poble; localitat; ciutat; regió; país" (1). La paraula va passar al francès i el sentit va anar evolucionant fins que va prendre una càrrega afectiva . Ara bled és el terrer, el país natal. O, per a immigrants de segona i tercera generació, aquell país que s'enyora, de vegades, sense conèixer-lo.

El bled sempre té connotacions positives, i s'associa a la identitat. Un exemple: un producte bancari destinat específicament a "marroquins del món de la primera generació" que s'anomena Bladi ('local, nadiu...'(1)) Assil ('autèntic, original, genuí, arrelat...'(1)).


Per això, de moltes coses hi ha dues versions. Poden ser bldí ('marroquines'), o bé rumí (3) urubbí, és a dir, europees. Per exemple, quan ens compràvem el sofà, tothom ens preguntava si volíem un saló bldí o rumí. Molta gent a casa té dos salons (o un gran saló dividit en dues parts): un de cada estil. Un saló rumí és on vostè seu ara mateix. Un saló bldí és, per exemple, aquest:


N'hi ha de molt millors, eh? Aquest és vell i, a més, en una terrassa, així que no van a posar-hi el millor sofà que tenen. Però és altament idiosincràtic: han pintat el terra sense moure el sofà!

La diferència entre bldí i rumí s'aplica a tot: la roba, el menjar... fins i tot hi ha gent gran que dels euros en diu flus rumí, 'diners europeus'. Rumí ha esdevingut despectiu, i moltes vegades les coses rumí són, senzillament... xungues.

Alguns exemples: