9.1.17

Habiba | Els hòmens d'altres llocs

En qualsevol conversa, els hòmens marroquins no tarden gens en dir que les dones marroquines no els agraden. Diuen que no saben res de sexe (on se suposa que ho haurien d'haver après?). A banda, no els entra al cap que a elles els hòmens marroquins tampoc no els agraden, però ho tenen més difícil per triar un foraster: per religió, per costum, per repressió, perquè viatgen menys…

Habiba no ha eixit mai de Tetuan, però afirma obertament que els hòmens de Rabat i Casablanca, i no diguem d'Europa, no són tan dropos. Li consta, per sentir dir a la família, que n'hi ha que fins i tot col·laboren en criar els fills. Els de Tetuan, en canvi, no fan res del món, diu.

Quan es van casar, Muhàmmad treballava de paleta. Era bo, tenia molts encàrrecs. Al cap d'un temps, amb els xiquets ja grans, va deixar de treballar perquè, segons ell, està dolent. Segons Habiba, és mentida.

Amb el sou de Habiba és poc, i l'home es queixa. Quan prepara llegums, que és molt sovint, l'home posa cara de fàstic i reclama carn. Llavors Habiba li etziba: Que tens falta de vitamines, després de treballar tot el matí al cafè? O directament li diu: Has dut diners per a la carn? Si dus diners compro el que tu vulgues, amor meu. La nora, quan sent açò, s'escandalitza i s'amaga darrere de la porta. Després li diu a Habiba que com pot parlar-li així a l'home, a un home. Habiba li respon que es nota que encara és massa jove i no coneix els hòmens.

Potser algun dia li va agradar, però Muhàmmad ja no li agrada. Els fills li diuen que tinga paciència: És un vell, Mama; qualsevol dia es mor i et deixa tranquil·la. Així són les relacions entre pares i fills. Com entre marits i mullers, l'amor no és fonamental. Almenys no com nosaltres l'entenem.

Habiba, al cap dels anys, mira aquest home prim, vell (si més no, bastant més que ella), sense dents de tant de fumar kif, cap ni una, improductiu, que dorm al seu costat amb la boca oberta… i es pregunta per què li ha tocat això. Quasi es disculpa per contar-ho, però diu que, si no parla, un dia rebentarà.

6 comentaris:

  1. Em sembla que no cal anar tan lluny com al Marroc per trobar casos així. Suposo que moltes relacions acaben així, si no de fet, almenys sí de sentiment. Però el costum pot més que l'amor propi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, clar que no. Com ja he escrit moltes vegades en els comentaris, Habiba no és cap prototip o representant del Marroc, sinó una dona real. Ací, i allà, n'hi ha com ella i n'hi ha amb experiències familiars completament diferents.

      Però, en general, les relacions entre parelles i entre pares i fills són molt diferents de com les entenem nosaltres (un altre cop, en general).

      Elimina
  2. Si els homes marroquins no els hi agraden les dones marroquines i viceversa com coi funciona el Marroc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui no pot segar, espigola.

      Elimina
  3. Un cabró més, el de Habiba. El món està ple de gent que aguanta relacions que van ser...

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.