20.2.17

Els mosaics tradicionals de Tetuan

L'Escola d'Arts i Oficis Tradicionals (دار الصنع) és una de les maneres més interessants de passar un matí a Tetuan. Encara que hi vaja més d'una vegada, cada cop és diferent. De fet, és recomanable repetir, perquè mai no se sap què es podrà veure i què no.

Un dels tallers és el de mosaic tradicional (ورشة الزليج التقليدي). La penúltima vegada, però, estava parat: l'ambient era massa sec per poder treballar amb argila (ben estrany que això passe a Tetuan, amb l'humitat que tenim!). L'última, va haver-hi més sort. A més, darrerament, gràcies a un projecte d'escola taller, hi ha més alumnes.


L'argila que s'utlitza es trau d'una mina a un parell de kilòmetres del centre de la ciutat. De fet, fa tants anys que s'utilitza la mateixa, que els entesos diuen que saben de quina època és el mosaic per com queda el blanc de l'esmalt damunt de la pasta.


L'argila s'ha de treballar molt. Una diferència respecte als mosaics de més al sud,els famosos de de Fes, per exemple, és que ací les peces es retallen una a una (amb una plantilleta de plàstic) abans de coure. L'altra tècnica és fer una peça plana i retallar-lo després. El resultat, al tacte, és completament diferent.

Les peces es couen a 650º-700º, durant sis o set hores (les dades no són exactes...). Després s'hi aplica l'esmalt sobre el bescuit, i es cou a 900º. 

El mestre ens va explicar d'on es trauen els esmalts tradicionals, a base d'òxids metàl·lics.


El blau (el més espectacular?), de roques que duen d'Ouarzazate; el verd, del bronze; el marró, del manganès; el blanc, de l'estany i el plom...


Però aquests esmalts tradicionals, avui dia, serien massa cars de fabricar tal com es feia abans, i se'n fan servir d'industrials. Tot i que és difícil apreciar-ho a la pantalla...: el mosaic següent està fet pels alumnes, usant esmalts industrials. En canvi, el de la segona foto, és antic i s'hi van usar esmalts tradicionals. La diferència, un cop més, és enorme. Els colors antics presenten molts més matisos.


I, a banda de retallar, coure, esmaltar... les petites peces una a una, hi ha la composició. En tots els tallers, no només en el de mosaic, els alumnes del'escola dediquen molt de temps al dibuix i a la composició.


Tot plegat, un ofici que costa molt d'aprendre, que dóna lloc a obres fascinants i, malauradament, si no canvien les coses... amb poc de futur.

4 comentaris:

  1. Avui en dia qui vol un mosaic a casa seva?

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... podent-hi tindre alumini i metacrilat?

      Elimina
  2. Aquí aquesta pràctica te la vendrien com a extraescolar per a adults, com qui va a fer cupcakes o restauració de mobles, o qualsevol d'aquestes activitats que ara està de moda fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a adults amb molt de temps, doncs, perquè un decenni d'aprenentatge no te l'estalvia ningú.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.