13.2.17

Packaging rereciclat


La qüestió de les bosses de plàstic, sí, encara segueix vigent. Fins i tot, sembla que s'ha desenvolupat un mercat negre de bosses de plàstic (?!).

En els supermercats (pocs, a Tetuan) i les botigues grans ja no en donen. Les botigues menudes, en general, intenten no fer-ho. Més per estalviar-se-les que per consciència ecològica, evidentment (ecoquè?). De vegades, però, no tenen més remei, sota el perill de perdre els clients. D'altres, utilitzen sistemes alternatius, com el paper. Al forn, per exemple. Els primers dies sense bossa era curiós veure tanta gent pel carrer amb el pa a les mans.

El paper que s'usa per al pa sembla nou (sembla: al Marroc mai no pots estar-ne segur). En canvi, per a altres coses, com el peix, es recicla. Ací es recicla tot. Sardines embolicades amb exercicis de matemàtiques? Per què no? 

O es rerecicla, com quan un full de calendari serveix per fer els comptes a la botiga, i després per embolicar-te els alls, i després... qui sap?



4 comentaris:

  1. Sigui pel motiu que sigui, al final acaben sent més sostenibles que nosaltres. El millor residu és el que no es genera, i si un residu es va reutilitzant una vegada rere una altra, tot això que t'estalvies. Això sí, les condicions higièniques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però que quede clar que no hi ha cap mena de consciència ecològica; al contrari.

      Elimina
  2. Sigui la raó que sigui lo important es que es generin les mínimes deixalles possibles, es important que quedi un planeta habitable, com a mínim mentre jo estigui viu, després ja em dona bastant igual...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pensament molt marroquí, sobretot la darrera part:"em dona bastant igual".

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.