29.5.17

El problema de París

Casablanca, no París.

L'altre dia una senyora avorrida, al vaixell Tarifa-Tànger, ens va contar la seua vida fil per randa. La seua, la de la filla, la dels nebots (els primers de la promoció a la universitat: un clàssic marroquí), etc.

I, sobretot, el darrer viatge a París. Darrer, perquè hi va sovint. I és que París sí que és bonic! París és una passada! I mira que ella és de Tànger, eh?, que Tànger, en fi,  tampoc no és Tetuan. Sense ànim d'ofendre, eh? (No passe pena, senyora). Però París... París és tota una altra cosa. Vostès coneixen París, no? Perquè si no hi han anat... com els ho diria?

I enmig de les lloances, de sobte, baixa la veu, s'atansa, ens fa atansar, i ens diu, com qui revela la fórmula de la pedra filosofal:

— Però París... té un problema.
— Què em diu, ara?
— No se n'han adonat? A París... tothom va molt de pressa.
— Mmm...
— I no entenc per què!

22.5.17

Dr. Ibrahim Forever

En aquest país es llegeix poc, és un fet. I quan un vol fer-ho, de vegades, és frustra. Segurament la situació lingüística hi té a veure, però deu haver-hi moltes altres causes.

El cas és que hi ha un autor que sí que triomfa al Marroc: el Dr. Ibrahim El-Fiqy* (د. إبراهيم الفقي). En qualsevol llibreria, fins i tot a Tetuan, es poden trobar desenes de llibres d'aquest senyor. I si veu algú llegint en públic, hi ha moltes possibilitats que es tracte d'un llibre del doctor.

Portades de حلَّل شَخصيتِك بَنفِسك, Analitza't la personalitat (dreta) i
قوة الثقة بالنفس, El poder de l'autoestima (esquerra)

Pels títols ja haura deduït que es tracta d'una mena de Paulo Coelho àrab. Almenys, en nombre de mems amb frases fiqyanes generats. D'aquest estil:

 / عندما تجد أن كل الظروف ضدك
 يجب أن نتذكر أن الطائر عندما يصعد لابد أن يكون ضد الريح
Si trobes totes les condicions en contra,
has de recordar que les aus pugen amb el vent en contra

En general, els llibres consisteixen en una barreja de textos curts que volen incitar a la reflexió (ehem) i tests sobre la personalitat. De vegades no apareixen les respostes dels tests, o no tenen sentit. De vegades, el mateix paràgraf apareix en dos capítols. I així tot.

Els títols són semblants, si no és que són el mateix llibre. A més dels de la foto, alguns dels èxits més sonats són:
-El poder del pensament (قوة التفكير); 
-El poder de l'amor i la tolerància (قوة الحب والتسامح); 
-Pensament negatiu i pensament positiu (التفكير السلبي والتفكير الإيجابي); 
-Canvia la teua vida en 30 dies (غير حياتك في 30 يوم), 

Però el més interessant és el personatge.

15.5.17

El calendari i el concepte



El ramadà és el novè any del mes mes de l'any lunar. O siga, que dura vint-i-vuit dies. Però una cosa és el calendari, i una altra cosa, el concepte de ramadà, que és molt més llarg.

D'una banda, hi ha els que han de recuperar alguns dies. Per resumir: si l'any passat, per algun motiu (viatge, malaltia...), va deixar de dejunar alguns dies, té fins el ramadà següent per recuperar-los. De cop, un a un, o como li vaja bé. És com si quedés el ramadà per setembre... Ah, però què passa amb les assignatures que costen? Doncs que, si no ens obliguen, no va mai bé fer-ne els exercicis. De manera que un ho va deixant, ho va deixant... I quan falta poc per al següent ramadà, encara ho té pendent.

D'altra banda, hi ha la suggestió col·lectiva. Un mes abans ja està tothom parlant del ramadà, pensant-hi, fer elucubracions sobre quan comença exactament... De manera que hi ha gent que, tres o dues setmanes abans, comença a canviar una mica els horaris. Les botigues també: obrin més tard de matí i tanquen més tard de nit. Com una reacció en cadena, la gent també ix més tard de casa. A més dels horaris, canvien els productes: al súper els sacs de farina i sucre passen de dos a cinc quilos, al carrer hi ha moltes paradetes de dàtils...

Aquest cap de setmana serà el darrer abans del ramadà. Si fa bona hora, a les platges no cabrà ni una agulla, perquè durant el ramadà no hi va gairebé ningú.

Després, els dies de ramadà hi ha qui els viu amb alegria, hi ha qui abandona Marroc a la primera que pot (molts!), hi ha qui els viu amb resignació,  i hi ha qui és queixa a tota hora. Aquests darrers ja han començat.


-----
Què és el ramadà i què s'hi fa?

8.5.17

Habiba | Preqüela

Abans de casar-se, abans de festejar, al principi dels temps, Habiba netejava la casa d'una señorita espanyola que tenia dos xiquets. Se n'anava cada matí fins a Cabo Negro, on aleshores molts espanyols acomodats es van comprar cases, amb la seua veïna i amiga Malika, que feia una altra casa.

Les dues estaven contentíssimes amb la señorita respectiva. A Habiba, el que més li cridava l'atenció és que moltes vegades l'ama de la casa es posava a netejar amb ella. L'ajudava! I després prenien un cafè juntes i es dedicaven al xau-xau i al ca-ca-ca (='xarrar' i 'riure', en dialecte habibià). Això, amb una senyora marroquina, és senzillament impossible, diu.

Al cap d'un temps, la señorita de Malika se'n tornava a Espanya, i li va proposar d'anar-hi i seguir treballant per a ella. Aleshores era fàcil d'arreglar els papers al servei domèstic, i un bon negoci. Malika era òrfena de pare, i sa mare no va tindre cap inconvenient en col·locar la filla, que va partir més contenta que un gat amb dues rates.

Quan la señorita de Habiba va voler repetir la jugada, es va trobar amb l'oposició del pare d'aquesta. Que no. I no per por de perdre una filla, ja que li va dir que es podia endur qualsevol de les altres dues. Habiba, ni parlar-ne. Tres filles... no sona a conte de fades, una mica? Però al revés.

Tot seguit Habiba es va prometre amb Muhàmmad. La señorita va voler conèixer el nuvi i, directament, li va recriminar que la deixés sense ajuda. Perquè, després de casar-se, Habiba deixaria de treballar (per tornar-hi al cap d'uns anys, però això és un altre apunt). Encara així, els va fer un bon regal, i fins i tot van heretar-ne els mobles.

Malika es va casar a Espanya, amb un marroquí. S'hi van establir, però procuren vindre cada any al Marroc. Habiba ho espera amb candeletes perquè, segons diu, és la única amiga que té. No la millor, sinó l'única. Tan sols li sap greu que els fills de Malika només parlen espanyol, francès i anglès.

1.5.17

La casa de todo?


A banda que és estrany veure cartells en espanyol a Rabat, ni que siguen de fa mil anys... La llàstima és que el vam veure en diumenge, i no vam poder comprovar si realment hi venien el que anunciaven...