8.5.17

Habiba | Preqüela

Abans de casar-se, abans de festejar, al principi dels temps, Habiba netejava la casa d'una señorita espanyola que tenia dos xiquets. Se n'anava cada matí fins a Cabo Negro, on aleshores molts espanyols acomodats es van comprar cases, amb la seua veïna i amiga Malika, que feia una altra casa.

Les dues estaven contentíssimes amb la señorita respectiva. A Habiba, el que més li cridava l'atenció és que moltes vegades l'ama de la casa es posava a netejar amb ella. L'ajudava! I després prenien un cafè juntes i es dedicaven al xau-xau i al ca-ca-ca (='xarrar' i 'riure', en dialecte habibià). Això, amb una senyora marroquina, és senzillament impossible, diu.

Al cap d'un temps, la señorita de Malika se'n tornava a Espanya, i li va proposar d'anar-hi i seguir treballant per a ella. Aleshores era fàcil d'arreglar els papers al servei domèstic, i un bon negoci. Malika era òrfena de pare, i sa mare no va tindre cap inconvenient en col·locar la filla, que va partir més contenta que un gat amb dues rates.

Quan la señorita de Habiba va voler repetir la jugada, es va trobar amb l'oposició del pare d'aquesta. Que no. I no per por de perdre una filla, ja que li va dir que es podia endur qualsevol de les altres dues. Habiba, ni parlar-ne. Tres filles... no sona a conte de fades, una mica? Però al revés.

Tot seguit Habiba es va prometre amb Muhàmmad. La señorita va voler conèixer el nuvi i, directament, li va recriminar que la deixés sense ajuda. Perquè, després de casar-se, Habiba deixaria de treballar (per tornar-hi al cap d'uns anys, però això és un altre apunt). Encara així, els va fer un bon regal, i fins i tot van heretar-ne els mobles.

Malika es va casar a Espanya, amb un marroquí. S'hi van establir, però procuren vindre cada any al Marroc. Habiba ho espera amb candeletes perquè, segons diu, és la única amiga que té. No la millor, sinó l'única. Tan sols li sap greu que els fills de Malika només parlen espanyol, francès i anglès.

4 comentaris:

  1. La vida de Habiba ha estat difícil i plena d'entrebancs. A hores d'ara no sé si es tracta d'una persona real, o d'un personatge, però en qualsevol cas, la seva vida podria ser producte per una novel·la, o per una pel·lícula millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una persona real, res no és inventat en aquests apunts (canvien els noms, això sí).

      Elimina
  2. Llavors si em caso podré deixar de treballar? Caram! Potser que em casi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Durant uns anys deixaràs de treballar, però estaràs ocupat parint sis fills. Com ho veus?

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.