10.7.17

Habiba | Les vacances


Diu que no ha eixit mai de Tetuan, com no haja sigut per anar als pobles del costat. I, sobretot, que no ha tingut mai vacances.

L'altre dia va anar a la platja amb la família. Primer va preparar el dinar per a tots i el va posar en cabassos, una faenada. Van arribar, van establir el campament (parlant de famílies marroquines, s'ha de dir així), i els jóvens (fills, filla, nores) van fer cap a l'aigua tot d'una. Mama, fes-li una ullada a la xiqueta; Mama, tu que estàs asseguda, vigiles les coses, no?; Compte amb el xiquet, vols?, etc. I allà va romandre Habiba tota la vesprada, asseguda, passant una calorada, pensant què poc li agraden els granets d'arena que, inevitablement, van a parar al menjar.

Quan ja estaven al cotxe, camí de casa: Mama, no t'has banyat ni els peus! Mira que l'aigua és bona per a la pell... I Habiba: Clar, si pogués deixar-me els ulls al costat dels xiquets i dur la resta del cosa a l'aigua… Habiba parla així: és un sac de metàfores.

La pròxima vegada, diu, me n'aniré jo sola, quan ja no faça calor, amb un entrepà ben embolicat, i m'estaré a l'aigua tota l'estona que vulga. Perquè, afegeix, està clar que, mentre hi haja xiquets al món, jo no he de tindre vacances.

3 comentaris:

  1. No exagera una mica? Vols dir que els joves van estar tota la estona al aigua i no van tornar en cap moment a terra per tal que ella es pogués refrescar un moment?

    ResponElimina
  2. Doncs jo no trobo que exageri, l'abús que es fa dels avis de vegades és una mica exagerat. Potser sí que en va tenir l'oportunitat i ella diu que no, però igualment, que van arribar i la van deixar allà amb tot i tota la canallada, això m'ho crec!

    ResponElimina
  3. Jo també m'ho crec tal com ho conta!

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.