20.3.17

Ni fred ni calor


Ara que la primavera arriba i no arriba, un dia sí i un dia no o, tal com funciona l'Estret, una hora sí una hora no, es passa el dia posant i traent la jaqueta... excepte a Tetuan. Açò és 100% fiable: si veu algú a Tetuan amb la jaqueta a la mà, no és de Tetuan, garantit. Probablement, ni del Marroc.

És un fenomen curiós: tan indecisa com és la gent en general, un cop han decidit posar-se la jaqueta, o la gel·laba de llana, o el que siga, ho duen posat tot el dia, tant si plou com si fa sol. De la sèrie Misteris absurds de Tetuan.

Per confirmar que no era una paranoia, ho vam preguntar a dos nadius:

— No ho havia pensat, però tens raó: a Tetuan no veuràs mai ningú amb la jaqueta a la mà.
— Ningú, ningú? Mai?
— Seria molt estrany, la veritat.
— I per què?
— Ah, això ja no ho sé, però és així.
— [?????!]

La darrera persona, però, ens va tranquil·litzar:

— No et preocupes, que si tu vols dur la jaqueta a la mà, ningú no et dirà res.


13.3.17

Habiba | Muhàmmad o Fàtima

Un dels néts de Habiba, del fill gran, es diu Muhàmmad. És el seu preferit. Però no pas pel xiquet en si, que no té res de particular, sinó pel nom. Quan havien de posar-li'l, el fill i la nora de Habiba no ho tenien clar i van demanar consell. Sense dubtar-ho, Habiba va dir: "Muhàmmad". Si hagués sigut xiqueta, sense dubtar-ho, hauria dit: "Fàtima".

I no és perquè siga especialment religiosa. Sinó perquè, per un costat, un cop mort el rebesavi del bebè, només queda un Muhàmmad: l'avi. I quina classe de família marroquina no compta amb més d'un Muhàmmad? Però aquest no és el motiu principal. El motiu principal és... A veure: quin és el primer nom que et ve a la boca quan has de renyar un xiquet? Muhàmmad! Els altres néts es diuen... espera, que ho he de pensar. Mazín, Emir... què sé jo!

Seria tan senzill, si tothom fos Muhàmmad o Fàtima...!

6.3.17