16.4.18

Els bojos

Finestra a Essaouira

Igual que la gent gran segueix dient-li a l'autobús la valensiana, per la primera companyia que s'hi va instal·lar, a Tetuan hi ha un manicomi que, per alguna raó, es diu Mallorca. Al principi sobta una mica quan et diuen "Tal se n'ha anat a Mallorca", amb aquella cara de pena.

Amb el manicomi passa una cosa rara. No, dues. Una, que de tant en tant els bojos s'escapen, perquè es veu que no hi ha prou de personal. L'altra, que a final de mes els amollen, perquè es veu que tampoc no hi ha prou de pressupost. Així, els dies 27, 28... es comencen a veure (i sentir) molts bojos pel carrer, que el dia 1 desapareixen. Quan hi ha algun visitant il·lustre, també desapareixen els bojos i els indigents. Diu que els carreguen en una furgoneta i els duen a Laraix. I quan algun visitant il·lustre es deixa caure per Laraix (menys sovint), els tornen a Tetuan. I així anar fent. Molta gent no es creu que aquestes coses passen al Marroc.

Murades de Safi

La qüestió de les malalties mentals està mal resolta. És totalment tabú, perquè no es veu com a malaltia, sinó com a desgràcia per a tota la família. Potser fins i tot com a maledicció. Per tant, la reacció és negar-ho, amb la qual cosa el malalt no rep tractament. Que, per una altra banda, seria difícil de trobar, comptant que pogués pagar-lo. 

Molts dels bojos que deambulen pel carrer no tenen família, i a altres la família els ha abandonat. És un drama social enorme i semiocult.

Un dia, a Tetuan, servidora va ser testimoni d'una escena tristíssima. Una dona d'uns quaranta anys, que tothom té catalogada com a boja, anava nua pel centre. Completament nua. En un lloc on, quan canvien un aparador, cobreixen la botiga amb lones negres perquè no es vegen els maniquins nus, això té molt més d'impacte que al nostre país. De fet, ningú no la mirava, ningú no reia (que és el que es fa públicament davant dels bojos). Hi havia una espècie de silenci dens per on passava. Tampoc ningú no la tapava, no l'ajudava. Al cap d'una estona una ambulància anava amb la sirena a tope pentinant els carrers, segurament buscant-la.

De vegades, els llocs poden ser massa hostils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.