2.7.18

Gràcies per vindre

"El humor francés ha dicho, en ocasiones, que el viajero que viene por primera vez a Marruecos se cree capaz, a las veinticuatro horas, de escribir un artículo, a la semana, de escribir un libro; al cabo de un mes empieza a enterarse, con claridad, de lo mucho que ignora."
Tomás G. Figueras (apud Cirilo Ruiz Manzanero, Tetuán es mi ciudad)
I al cap de sis anys, ja està plenament convençut que no sap absolutament res. Però no hi fa res, tampoc. Tal com estava previst, els membres d'Un puntal d'Hèrcules se'n van a veure passar la vida des d'una altra banda.

Sis anys que han passat molt ràpid, costa de creure. Ens hem fet grans al Marroc. Seria el moment de fer una mica de balanç... si la paperassa no ens tingués tan entretinguts. Partir costa tant com arribar-hi!

Així que, simplement: gràcies per vindre. Si ens necessiten, ja saben on trobar-nos (i si no ho saben, pregunten, pregunten).

28.6.18

Bon halal


Tant si calia com si no, al Marroc han creat una etiqueta oficial per al menjar halal ('permès', segons les lleis religioses). De moment, segons l'anunci, aquest és l'únic restaurant que la té. I se'n fa propaganda, clar!

L'eslògan és un joc de paraules. En lloc de Bon profit (شهية طيبة) diu una cosa així com Bon halal (حلالاً طيباً).

(Els pollastres halal, pel que es veu a la foto, es crien en granges... canadenques?)

25.6.18

Ibn Battuta

Aeroport de Tànger
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, àlias Ibn Battuta era un senyor de Tànger que va nàixer l’any 703 (o siga, el 1304), segons afirma ell mateix. Va eixir de casa un bon matí per pelegrinar a la Meca. La idea era viatjar durant un any i mig. Però com era marroquí la cosa es va allargar una mica i no va tornar fins vint-i-quatre anys més tard, havent viatjat per gairebé tot el món conegut aleshores, fins la Xina. Pel camí va deixar, diuen, més de quaranta fills.

Com que en aquell temps no hi havia blogs, va escriure un llibre de viatges aventures amb el títol تحفة النظار في غرائب الأمصار وعجائب الأسفار (Un regal a qui contempla les meravelles de les ciutats i dels viatges), però sovint se'n diu simplement Rihla (الرحلة), 'El viatge'.

Un dels 1517 cràters amb nom de la Lluna es diu Ibn Battuta, i també un dels primers ferris de l'estret (Tànger-Màlaga), i l'estadi de Tànger, i l'aeroport... Estranyament, aquest aeroport és un dels llocs més silenciosos del Marroc.

A l'avió es va a peu: ni passarel·la, ni autobús...

Tants honors contrasten amb l'estat de la tomba d'aquest viatger, a la medina de Tànger, en un carrer ni bonic ni especialment net. La primera vegada no la vam trobar. Ara, hi ha fins i tot indicacions per arribar-hi. En realitat, tot i la publicitat, no hi ha res a veure en aquesta caseta mal cuidada. 


Això sí: la placa de ceràmica li l'han feta seguint la idiosincràsia del país. En francès, en lloc de tombeau han escrit tambeau (Ai!).

 

21.6.18

1PDH, la pel·lícula

Camí del Marroc
We're off on the road to MoroccoThis taxi is tough on the spine (hit me with a band-aid, Dad)Where they're going, why we're going, how can we be sure [...]
(We're Off on the) Road to Morocco, cançó composada el 1942 per Jimmy Van Heusen, amb lletra de Johnny Burke, per a la pel·lícula Road to Morocco
'Anem de camí cap al Marroc
Aquest taxi té l'esquena dura (dona'm una tireta, papa)
On van? Per què hi anem? Com podem estar-ne segurs?'


18.6.18

Un país a mig fer


Una de les raons per les quals al Marroc hi ha tantes cases inacabades és, òbviament, la manca de líquid. Un comença una casa, se li acaben els diners, i a mitges es queda. Perquè previsió, pressupostos... són conceptes aliens.


Però hi ha una altra raó, i és que la casa no paga impostos fins que no està acabada. Per això és molt freqüent que famílies que fa vint anys que hi viuen encara (?) no l'hagen pintada. Si és que ho arriben a fer algun dia. Amb els bars passa una cosa semblant: registrar-los-los és car, i hi ha qui allarga els tràmits durant mesos (ja no vint anys), durant els quals funcionen en una mena de llimb dels innominats.


Hi ha una manca generalitzada d'ordenació urbanística, que a Tetuan no és tan greu com en altres ciutats... combinada amb una efervescència de la construcció que espanta. A Tànger, per exemple, cada cop que aterrem sembla que han construït un parell d'avingudes més. Molta gent ja l'anomena "la nova Casablanca".


La construcció desordenada fa que les cases no estiguen alineades, que hi haja voreres que semblen una pista americana, tants solars buits enmig dels edificis...


Com que cada dia sorgeixen lleis noves, algunes cases es deixen caure esperant una nova ordenança, o qualsevol ordenança, perquè quan les van construir no n'hi havia cap, o una expropiació, o el que siga. Tot plegat, fa una impressió de país a mig fer que pareix que s'encomane fins i tot a l'interior de les cases...

14.6.18

Ibter


Durant els darrers anys, el servei de correus marroquí ha millorat manifestament. Ara és raríssim que es perda una carta. No ja les cartes certificades (que, per definició, arriben a port), sinó les ordinàries, o les postals. Això sí, encara cal omplir un paperet com el de la foto, per certificar un enviament.

Però açò no va de si les cartes arriben o no. Va de que ja ens hem convençut: és inconcebible, impossible de tota impossibilitat, alguna vegada, ni que siga una, trobar una cosa 100% ben feta. 

Desistim.


(O potser és que açò funciona com les catifes perses, que, deien, sempre han de tenir com a mínim una equivocació. Els teixidors feien un punt fals intencionadament...perquè només Déu és perfecte.)

11.6.18

El far de Melilla


El 1859, el Ministeri de la Guerra va proposar que es construís a Melilla un far de 3r ordre, sobre la torre que ja s'utilitzada com a senyal. Però els tràmits burocràtics anaven molt poc a poc i els militars, farts d'esperar, van col·locar una llum al capdamunt de la torre. Amb el temps, es va bastir una casa annexa.

Quan ja estava a punt d'arribar la torre, només 50 anys després... ja no calia (gràcies al far de Tres Forcas). De manera que, simplement, es va remodelar la torre i va continuar sent un far de 6è ordre. Un èxit de planificació i estalvi (exceptuant els naufragis entre mig, clar).


És un dels pocs fars espanyols dins d'un casc urbà (del que s'anomena Melilla la Vieja). Actualment alberga la Fundación Melilla Ciudad Monumental.


Són molt més impressionants les fotos des de l'altra banda (per exemple).

7.6.18

Asila Street Art

Se'n recorden d'aquesta casa d'Asila? La decoració, durant el darrer festival, va tornar a canviar.

Les mûselées, de Mustapha Belkadi

I de la casa del cal·lígraf? No sembla la mateixa!

En qualsevol raconet del poble apareix la mà dels artistes...

Mural blau de saramohani@gmail.com
El groc no està signat


Sembla que els visitants s'ho passen la mar de bé...


I que els artistes locals hi contribueixen...

31.5.18

Persuasió


ممنوع البول هنا
Prohibit pixar ací

يا حمار
Oh, ruc

يا حيوان
Oh, animal

28.5.18

Cosetes que passen en ramadà

L'amplària i el silenci

Els primers dies de ramadà, ix un al carrer i li sembla que, de sobte, els carrers són més amples. I tarda una mica en adonar-se que, simplement, és que no hi ha terrasses, ni cartells enmig del carrer... a certes hores, ni gent, hi ha. El silenci, de matí, també és molt estrany. Fa traure el cap per la finestra, i preguntar-se què passa. Perquè no passa res!

El menú infantil

El McDonald's és un dels pocs establiments, si no l'únic, que obri a Tetuan durant el dia. Coneixem un individu que li diu a la família que dejuna. Però hi ha dies que no pot aguantar la gana, així que hi va i compra un menú infantil: diu que és per al xiquet (que no té). Òbviament, els xiquets no dejunen. Segur que al McDonald's hi ha un pic de vendes de menús infantils durant aquest mes.

Però a aquest mentider se li presenta un altre problema: a l'hora de l'iftar (trencament el dejuni), ha de fartar-se com tothom, perquè no s'adonen de l'estratagema. Total, que acaba cada ramadà amb uns quants kilos més.

La força de voluntat

El punt anterior no acaba de ser exacte, perquè hi ha establiments que sí que obrin... i no serveixen. La gent, més aviat hòmens, seuen als cafès com la resta de l'any, però davant de taules buides. No parlen molt, però això no és exclusiu del ramadà. Alguns hi van pel wi-fi, o per algun canal de tele: això, almenys, té algun sentit. Però d'altres hi van, simplement, per costum. Perquè no hi ha res més, i a casa no saben estar.

Deu, cinc minuts abans de l'iftar, alguns ja demanen. I tenen el cafè davant (al costat d'una cigarreta, sovint), esperant que sone el canó, sense tocar-lo. Demostrant públicament la seua ramadanitat.

La supervivència

Hi ha famílies que dejunen (segurament són majoria), n'hi ha que no, i n'hi ha, com la d'una amiga nostra, que no es posen d'acord.

— Enguany a ma mare li ha pegat per fer el ramadà, i vol que hi siga.
— I tu què fas?
— Què he de fer?
— Dejunar?
— Distribuir galetetes estratègicament per tots els armaris de la casa!

Altres sistemes d'(auto)engany

  • Viatjar per no haver de dejunar.
  • Donar-li vacances a la criada per no tindre testimonis de qui menja i qui no.
  • Posar-se malalt, o dir que s'ha posat malalt, o creure's un mateix que està malalt.
  • Tindre la regla durant tot el mes.
  • Mètode contrari (una mica més radical): quedar-se embarassada / parir / alletar.
  • ...

17.5.18

Holy

Mesquita As-Sounna a Rabat
(c. 1785)
En el moment d'escriure aquest apunt, encara no se sap quan començarà el ramadà. Els càlculs astronòmics ja estan fets, però els agrada d'envoltar-ho d'una mica de misteri, i l'anunci oficial es fa a darrera hora. Però, en el cap de la gent, va començar fa, com a mínim, un parell de setmanes. I és que el ramadà, al capdavall, és més que un mes.

Les converses sobre el ramadà són tot un gènere:

Foraster: Ja ho tens tot preparat per al ramadà?
Marroquí: Tot. Sobretot, la nevera ben buida!
F.: Els que pitjor s'ho passen són els fumadors. Sobretot de kif.
M.: Ah, no, però aquests no fan el ramadà. Es passen el dia dormint i s'aixequen de nit per fumar.

I si hi ha una cosa típica del ramadà, és queixar-se'n:

La gent no sap fer el ramadà. No es controla, i passa el que passa, que acaben el ramadà malalts. En lloc d'una sopeta i unes verdures... no: que si corder, que si dolços, que si dàtils, que si l'hòstia bendita*!

-----
*Sorprenent frase literal d'un senyor marroquí que va passar uns anys al País Valencià, i hi va aprendre moltes coses.