26.4.18

Per què els mosaics (vells) són i(gual de) fascinants? (4)








Les dues primeres fotos són mosaics medievals de Xal·la. La tercera, del terra del museu Islàmic de Tetuan. La darrera, de la sinagoga Ben Gualid de Tetuan.

---
Per què els mosaics són tan fascinants? (1) (2) (3)
Els mosaics tradicionals de Tetuan

17.4.18

Es ven... o què?

Avondrd = 'À vendre' (se suposa)

A qui no li ha passat, que escriu un cartell i no encerta ni l'accent, ni la separació de paraules, ni la meitat de les lletres?

I a qui no li ha passat, que fa un cartell, veu que hi ha alguna cosa que falla i en fa un altre que l'acaba d'arreglar?

Se vinde / sivende = 'Se vende' 
Tenim un amic que vivia a Nador i, en arribar, va començar a fer fotos als cartells mal escrits en qualsevol llengua. Al cap d'un any ja estava fent fotos als cartells ben escrits.

16.4.18

Els bojos

Finestra a Essaouira

Igual que la gent gran segueix dient-li a l'autobús la valensiana, per la primera companyia que s'hi va instal·lar, a Tetuan hi ha un manicomi que, per alguna raó, es diu Mallorca. Al principi sobta una mica quan et diuen "Tal se n'ha anat a Mallorca", amb aquella cara de pena.

Amb el manicomi passa una cosa rara. No, dues. Una, que de tant en tant els bojos s'escapen, perquè es veu que no hi ha prou de personal. L'altra, que a final de mes els amollen, perquè es veu que tampoc no hi ha prou de pressupost. Així, els dies 27, 28... es comencen a veure (i sentir) molts bojos pel carrer, que el dia 1 desapareixen. Quan hi ha algun visitant il·lustre, també desapareixen els bojos i els indigents. Diu que els carreguen en una furgoneta i els duen a Laraix. I quan algun visitant il·lustre es deixa caure per Laraix (menys sovint), els tornen a Tetuan. I així anar fent. Molta gent no es creu que aquestes coses passen al Marroc.

Murades de Safi

La qüestió de les malalties mentals està mal resolta. És totalment tabú, perquè no es veu com a malaltia, sinó com a desgràcia per a tota la família. Potser fins i tot com a maledicció. Per tant, la reacció és negar-ho, amb la qual cosa el malalt no rep tractament. Que, per una altra banda, seria difícil de trobar, comptant que pogués pagar-lo. 

Molts dels bojos que deambulen pel carrer no tenen família, i a altres la família els ha abandonat. És un drama social enorme i semiocult.

Un dia, a Tetuan, servidora va ser testimoni d'una escena tristíssima. Una dona d'uns quaranta anys, que tothom té catalogada com a boja, anava nua pel centre. Completament nua. En un lloc on, quan canvien un aparador, cobreixen la botiga amb lones negres perquè no es vegen els maniquins nus, això té molt més d'impacte que al nostre país. De fet, ningú no la mirava, ningú no reia (que és el que es fa públicament davant dels bojos). Hi havia una espècie de silenci dens per on passava. Tampoc ningú no la tapava, no l'ajudava. Al cap d'una estona una ambulància anava amb la sirena a tope pentinant els carrers, segurament buscant-la.

De vegades, els llocs poden ser massa hostils.

14.4.18

És primavera...




... però no es nota gens, en la temperatura!

12.4.18

Magician of Maghreb

Magician of Maghreb
WAONE, maig 2017

Un dels darrers llenços de carrer a Rabat. La paret dona a un aparcament. A la dreta, les murades de la medina.

Més fotos i explicacions de l'artista, ací.

9.4.18

Españoles por el mundo (26)


Durant una conversa amb una parella d'espanyols, que han viscut una dotzena d'anys al Marroc, ens diuen:
Nosotros es que somos muy aventureros.

Tres minuts més tard, la mateixa gent:
— Ah, pero... ¿vosotros bebéis agua del grifo?


Bonus
No és que, simplement, compren aigua embotellada. És que cada dissabte fan la cua de la frontera i van a comprar-la... a Ceuta.

2.4.18

La sinagoga vella


Molta gent de Tetuan no sap ni on es troba la sinagoga del rabí Isaac Bengualid (بيعة إسحاق بنوليد) es va construir al començament del segle XIX, en el moment que Tetuan era el centre del sefardisme marroquí.

Retrat d'Isaac Bengualíd (1777-1870)

A mitjan segle XIX hi havia 170 cases al barri jueu, on hi vivien 4200 persones. Llavors, el que ara es coneix com la sinagoga (vella), era només una de les set de la medina, que n'havia arribat a tindre setze. 


Té l'estructura típica de les cases de la medina, amb pati central i les habitacions disposades al voltant, en dos nivells.



Tot i que petita, complia moltes funcions: era la seu del tribunal jurídic, disposava de biblioteca, de forn, bany per a la purificació de les dones, i un espai par a la producció del vi.


Es va restaurar el 2005 (en part, amb fons de la Junta de Andalucía).


Durant el segle XX, en diverses onades, els jueus van anar abandonant Tetuan. Algunes de les famílies encara viuen a Ceuta. A Tetuan, només n'hi ha una; unes sis persones que tothom coneix, de manera que la sinagoga té un ús molt limitat.

No té cap horari ni programa de visita, però sempre estan disposats a ensenyar-la a qui hi tinga interès.

26.3.18

Rumb a...

مكان على بالي
'Un lloc dins el meu cap/la meua ment'

22.3.18

Habiba | El món capgirat

El món, segons Habiba, s'acaba de capgirar. I la conseqüència és que tothom, i sobretot els policies, tenen el cap ple de ruido.

D'un costat, des que es va prohibir la venda al carrer a Tetuan (ací va començar tot), s'han de passar el dia enviant a casa a dones velles que continuen venent-hi els seus productes. Els diuen que se'n vagen a descansar, que ja treballaran els fills. I elles, tretze són tretze: que no, que volen treballar. Perquè resulta que els jóvens, els fills i les filles... no volen treballar! No volen aconseguir una botiga, sinó, simplement, no fer res o, pitjor, robar. El món a l'inrevés!

Això també duu de cap els policies: que ha augmentat el nombre de lladres, tant hòmens com dones. Ja no es pot anar pel carrer tranquil·lament, s'ha d'anar amb quatre ulls. L'altre dia, Habiba va veure com un adolescent li posava la mà a la butxaca d'una dona. No cal dir que va armar tal canyaret que el lladre se'n va anar cames ajudeu-me. Però és que un altre lladre d'aquests de secà se li va encarar, i la va amenaçar: "Senyora, vostè parla massa!". On s'ha vist, això? No hi ha vergonya, no hi ha hxuma!

I per si no fos prou, els preus encara els han apujat més. Abans, et podies comprar un pijama al carrer per uns 50 dírhams (4,5€), diu Habiba. Ara, no en trobes per menys de 100 o fins i tot 150 dírhams. (Un pijama és, clarament, un producte de primera necessitat, al Marroc). A banda que has d'anar a molts llocs, quan abans podies comprar-ho tot al mateix carrer: pijames, tomates i peix. Habiba ja no té ganes ni d'anar a comprar, amb tant d'embolic.

Amb tot el que està passant, diu, l'única opció intel·ligent és quedar-se al sofà, tapar-se amb una manta i dormir. Esperant que... el món sencer torne a donar la volta?

19.3.18

Espècies

A Tetuan hi ha una sèrie de carrers, diguem-ne temàtics. Perquè la cosa va així: si un negoci funciona, o sembla que funciona, immediatament se n'obri un idèntic al costat, i un altre, i un altre... (fins que deixen de funcionar per saturació, probablement).


Així, hi ha carrers comercials on quasi només hi ha sabateries, o botigues de bosses, o de fruita seca... I hi ha un carreró a la medina que deu ser el preferit de servidors per la bona olor que fa (i això no és tan freqüent...).

Hi ha alguna botiga d'espècies, però, sobretot, el que hi venen són herbes i altres productes tradicionals d'higiene i cosmètica: corfes d'arbres i fruits, llavors, argiles, henna, aigua de roses i de gessamí. oli d'ametlla... i d'altres que no comprem mai perquè no sabríem com utilitzar-los.

De botigues d'aquestes cada cop n'hi ha menys, perquè la majoria de la gent tampoc no sap com utilitzar-los, o ho fan molt puntualment. Ací, si algú té poder adquisitiu per comprar xampú d'una marca comercial, no en comprarà de bldí, perquè fa pobre. Igual que les dones només van al hammam com a cosa folklòrica, per als casaments, perquè, "Què s'ha pensat? Tenim dutxa a casa!" (I no van als tradicionals, tampoc, sinó als spas moderns... i cars.)



De botigues d'espècies i de productes a l'engròs també n'hi ha menys cada vegada. Excepte als llocs turístics, on pareix que es multipliquen. Però eixes muntanyes d'espècies altíssimes són falses, clar, de cartró. Ho venen tot envasat i a preu d'or ( i més passat que...!).

En les botigues normals d'espècies sí que ho venen a l'engròs, però ho tenen en bosses més o menys tancades. Excepte el que té molt de servei, clar. Amb els quilos de comí que deuen despatxar cada dia, no ha de dindre temps d'agafar molta pols...

12.3.18

La qualitat

El que s'espera
Al poc temps d'arribar a Tetuan, vam xarrar casualment amb una dona basca que treballava en un projecte de cooperació País Basc-Marroc, destinat a millorar la producció i la distribució dels ferrers d'aquesta zona. 

En una de tantes reunions del programa, els van demanar, als marroquins, quines eren les fortaleses que veien ells en el seu treball. El concepte pluja d'idees els sonava a xinès, però al final van oferir una resposta: "La qualitat". Amb la qual cosa la basca, que ja duia un temps pel Marroc, se'n feia creus, i no va poder estar-se de dir: "Però si abans d'eixir del taller ja està rovellat perquè no dediqueu ni tres minuts a protegir-ho!".

Es va quedar curta. Ho vam poder comprovar de primera mà setmanes després, quan vam encarregar una reixa. 

El que s'obté*

*Ficció fotogràfica. La nostra reixa no és tan xunga. No tant.

8.3.18

Españoles por el mundo (25)

Un dimarts per la vesprada, d'Espanya cap al Marroc, la frontera està estranyament buida i silenciosa. El jove espanyol, mentre li segellen el passaport, pregunta:

¿Ha pasado algo?
Aquí siempre pasan cosas — respon el policia marroquí.

26.2.18

Portes de Tetuan | Bab Tut

Fotògraf: محسن البقالي
14 anys

Bab Tut (باب التوت) o 'la porta de les moreres' està situada a l'oest de la medina. També se'n deia 'porta de Tànger', perquè antigament donava accès al camí de Tànger. Durant l'ocupació espanyola de 1860 se la coneixia com 'porta del Cid'.

Al segle XIX es construir una porta nova que va reemplaçar l'antiga, del XVI. Però també aquesta es va demolir el 1913, quan els espanyols van desfer les murades. La que veiem avui és una segona reconstrucció, una mica més al nord de l'original. En realitat, no la veiem, de tanta gent com hi ha sempre, a qualsevol hora del dia i de la nit. Des de que han llevat el mercat, però, és més fàcil.

La postal, tot i que sembla antiga, és una foto de 2012; forma part d'un programa d'ajuda a xiquets en risc d'exclusió social.