25.9.17

Españoles por el mundo (23)



— Se lo he dicho al chaval aquel, el africano...
— A ver, Pepe... que aquí quien más, quien menos es africano.
— Tú ya me entiendes.

(Però encara no ho hem entès!)

18.9.17

Habiba | "No sap"

Un fill de Habiba i la dona, Sàmia, viuen casa d'ella: no hi ha manera de tirar-los (i on estarien millor?).

Diu Habiba que Sàmia no sap fer res. Cada vegada que escura trenca un got. Si agrana es deixa tots els racons. Quan renta les camises a mà, les deixa més brutes que estaven. No té ni idea de cuinar. Quan Habiba intenta dir-li-ho, Sàmia contesta: És que jo no sé. Habiba li diu: I tu, què saps fer?. I la nora: No ho sé. Habiba s'emprenya: I per què no vas dir que no sabies fer res, quan vas signar el contracte de matrimoni?. Tampoc no ho sap. Al final, li diu que no faça res a la casa.

Quan arriba el fill de treballar, li pregunta a la mare (??) per què està ella fent faena i la jove asseguda mirant la tele. No sap, respon Habiba.

Alguns dies, el fill diu que s'hi vol divorciar. Habiba li diu que no ho faça. Que total, amb l'ullet que té, segur que es casa amb una altra que tampoc no sap.

11.9.17

Més sobre la responsabilitat

منزل اابيع = 'Casa en venda'

El nivell de vida a Tetuan és molt més baix que al nostre país. Per això, amb ulls estrangers, el rebut de la llum és ridícul. A més, els comptadors no filen molt prim. Tothom acaba per no revisar la factura amb molt de detall.

Tot i això, fa uns mesos, un amic nostre, trobava que pagava massa. Se'n va adonar perquè la factura no baixava quan ell era fora dues setmanes al mes. Va anar preguntant i, un dia, va fer la comprovació òbvia: va baixar el diferencial, va accedir a la caseta dels comptadors, i va veure que seguia rodant (i ell, pagant!). El treball detectivesc (de pel·lícula B, quan ell ho conta...) el va dur fins el culpable: el mateix arrendador del pis li estava robant la llum! 

Què va passar? No res. Perquè ací mai ningú no té la culpa de res. Mètode monarquia espanyola: lo siento mucho, i avant. El nostre amic va calcular la llum que li havia robat l'amo, ho va descomptar dels rebuts de lloguer, i se'n va anar a un altre pis. Encara va perdre diners.

L'anècdota fa molta gràcia... fins que descobreix que algú li roba l'aigua a vostè.


4.9.17

El ritme subtil

Carnisseria tradicional

Omnívors: les carnisseries marroquines fan vacances just després de l'aïd. Lògic: si tothom té un corder penjat a casa, qui ha de comprar carn? És la típica qüestió que als visitants els passa per malla. S'ha de viure en un lloc per copsar-ne aquest ritme gairebé imperceptible, ni que siga una mica.

Oficialment, el calendari marroquí és el mateix d'Europa. Però després hi ha un altre ritme, que depèn en gran mesura de les festes religioses. O siga, oficialment, el diumenge és festa: tanquen els bancs, tanquen les òptiques, tanquen els esmoladors (!), l'ajuntament, hi ha farmàcia de guàrdia… En canvi, les botigues de roba, les ferreteries, els mercats, els forns, les cafeteries… obrin cada dia. Excepte, en alguns casos, el divendres de vesprada. N'hi ha que tanquen només durant l'oració de migdia. Fa set anys, no es notava quan era divendres. Ara, al centre de Tetuan, divendres a migdia, està tot mort.

Hi ha qüestions menys subtils. Per exemple, el ramadà. És (gairebé*) impossible que algú, fins i tot acabat d'aterrar per primera vegada, no s'adone quan és ramadà: els bars i restaurants estan tancats, la majoria de la gent està una mica ensopida, i tot plegat va com al ralentí... si és que va. A l'hora de trencar el dejú hi ha un silenci de neu, i després comença la vida. En canvi, algú que hi ha viscut, encara que vinga despistat, de seguida sabrà que el ramadà va acabar fa només uns dies. No perquè les coses funcionen a la velocitat normal, ni de bon tros: costa setmanes tornar a invertir la nit i el dia! S'adonarà perquè, en entrar en un bar, veurà que l'acaben de pintar; en entrar en un altre, hauran comprat cadires noves; gots nous, una làmpada nova; el següent, ha canviat d'amo… Durant el ramadà estaven tancats, però no quiets.

Banderes al mig del no-res, entre Tetuan i Tànger

En totes aquestes ocasions: festes religioses, festes civils (les independències, la Marxa verda, la Festa del tro, etc.), quan s'inaugura un pantà, quan ve algun personatge important, etc., es col·loquen banderes marroquines arreu de la ciutat, i fins i tot a les rotondes i al llarg de segons quines carreteres. Funcionaris de banderes és un ofici, sí. Però l'indicador que algú realment, realment important és a la ciutat és que Internet no tira ni avant ni arrere. (El darrer fenomen també es produeix en cas de clàssicu.)

---
*Hay gente pa'tó.