29.1.18

Etiquetes


Entre els molts costums i fets diferencials que servidors no entenen ni entendran, hi ha el de no traure les etiquetes de les coses. Les renten mil vegades (ehem), però l'etiqueta segueix allà, fins i tot en el lavabo d'un restaurant chic. Deu ser que, mentre duu l'etiqueta, és nou. O que, en el país del copyall, un Roca original és un valor afegit. O més aviat... ja cauran soles, no?

22.1.18

Tetuan al món

A Espanya, i als Països Catalans, Tetuan dóna nom a uns quants carrers, places, i, fins i tot, un districte sencer de la capital de l'estat. L'origen d'aquests noms és la batalla de Tetuan, el 1860, que va permetre a Espanya controlar la ciutat durant dos gloriosos anys. 

A Madrid, encara hi ha qui diu (o escriu) Tetuan de las Victorias, referint-se al barri. A Barcelona, el 1874, es va fer un concurs públic per construir un monument que homenatgés els voluntaris catalans d'aquest episodi bèl·lic, però no es va arribar a construir mai. El que hi ha actualment no hi té res a veure. Curiosament, la plaça de Tetuan de Barcelona va tindre un altre nom entre 1931 i 1939.

Barcelona*




Madrid



Màlaga



València


*Fotos de Lux Lisbon.

11.1.18

Desxifrar


Les lletres àrabs, com totes les grafies diferents de la pròpia, exerceixen certa fascinació (hi ha qui fins i tot se'n tatua). Aquesta foto (ja té temps) és de la façana del taller del cal·lígraf Sadik Haddari a Asila. Les decoracions de la paret són lletres. No és que siguen fàcils de llegir: aquests estils mai no ho són, ni tan sols per als nadius que en saben molt (excepte, òbviament, quan es tracta d'alguns versets de l'Alcorà molt coneguts que es poden intuir). Vostè se n'havia adonat, que eren lletres?

Quan servidora va anar a la Alhambra de Granada per primera vegada, ni tan sols em va passar pel cap que els dibuixos de les parets eren lletres. Molt menys, que eren lemes, frases i versos (religiosos i no). En la segona visita (vint anys després), vaig recórrer el monument durant hores i hores sense amollar la guia Leer la Alhambra*, que ja duia mig estudiada.

Entremig d'aquests dos viatges, recordo perfectament la primera vegada que vaig entendre espontàniament un cartell en àrab, fora de classe. Va ser a Tunis, dalt d'un autobús: خروج ('eixida'). Instintivament, vaig buscar l'altre a l'altra porta: دخول ('entrada'). És molt difícil d'explicar. Suposo que és com el moment que un xiquet de quatre o cinc anys descobreix, que m i a fan ma, i que ma i ma fan mama, i que tot plegat, allò vol realment dir sa mare. D'adults no ens en recordem, però és realment una revelació, l'entrada en un altre món, abstracte, que fins aleshores no existia.

L'àrab ensenya molt més que àrab. Molt sobre la pròpia llengua, sobre el procés d'aprenentatge, sobre que no hi ha una direcció correcta d'obrir els quaderns... Però això seria matèria d'un altre apunt.

Encara que resulte difícil de creure, tot i viure al Marroc, ja fa temps que el tinc una mica abandonat (I com es perd, amb la manca de pràctica!). Però no llegir novel·les no vol dir no entendre els avisos i els cartells. La majoria dels estrangers que conec ací no parlen àrab, i alguns en parlen una mica, però no el llegeixen. òbviament, no tothom té el temps, o l'interès, d'estudiar àrab. De vegades pregunten què vol dir açò o allò; coses tan importants com prohibit pasar. O, amb cotxe, ho tenen una mica difícil per llegir les senyals (la majoria encara està en alfabet llatí, però la que interessa, mai). Als carrers de Tetuan, són mig analfabets i ni tan sols se n'adonen.

-----
*Per si a algú l'interessa el llibre:

4.1.18

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (16)

tàrrafa
'tenyir-se el cap dels dits'


Reconforta molt saber que al diccionari hi ha les paraules que un dia necessitarà. No se sap mai.


---
*Del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)