11.1.18

Desxifrar


Les lletres àrabs, com totes les grafies diferents de la pròpia, exerceixen certa fascinació (hi ha qui fins i tot se'n tatua). Aquesta foto (ja té temps) és de la façana del taller del cal·lígraf Sadik Haddari a Asila. Les decoracions de la paret són lletres. No és que siguen fàcils de llegir: aquests estils mai no ho són, ni tan sols per als nadius que en saben molt (excepte, òbviament, quan es tracta d'alguns versets de l'Alcorà molt coneguts que es poden intuir). Vostè se n'havia adonat, que eren lletres?

Quan servidora va anar a la Alhambra de Granada per primera vegada, ni tan sols em va passar pel cap que els dibuixos de les parets eren lletres. Molt menys, que eren lemes, frases i versos (religiosos i no). En la segona visita (vint anys després), vaig recórrer el monument durant hores i hores sense amollar la guia Leer la Alhambra*, que ja duia mig estudiada.

Entremig d'aquests dos viatges, recordo perfectament la primera vegada que vaig entendre espontàniament un cartell en àrab, fora de classe. Va ser a Tunis, dalt d'un autobús: خروج ('eixida'). Instintivament, vaig buscar l'altre a l'altra porta: دخول ('entrada'). És molt difícil d'explicar. Suposo que és com el moment que un xiquet de quatre o cinc anys descobreix, que m i a fan ma, i que ma i ma fan mama, i que tot plegat, allò vol realment dir sa mare. D'adults no ens en recordem, però és realment una revelació, l'entrada en un altre món, abstracte, que fins aleshores no existia.

L'àrab ensenya molt més que àrab. Molt sobre la pròpia llengua, sobre el procés d'aprenentatge, sobre que no hi ha una direcció correcta d'obrir els quaderns... Però això seria matèria d'un altre apunt.

Encara que resulte difícil de creure, tot i viure al Marroc, ja fa temps que el tinc una mica abandonat (I com es perd, amb la manca de pràctica!). Però no llegir novel·les no vol dir no entendre els avisos i els cartells. La majoria dels estrangers que conec ací no parlen àrab, i alguns en parlen una mica, però no el llegeixen. òbviament, no tothom té el temps, o l'interès, d'estudiar àrab. De vegades pregunten què vol dir açò o allò; coses tan importants com prohibit pasar. O, amb cotxe, ho tenen una mica difícil per llegir les senyals (la majoria encara està en alfabet llatí, però la que interessa, mai). Als carrers de Tetuan, són mig analfabets i ni tan sols se n'adonen.

-----
*Per si a algú l'interessa el llibre:

PUERTA VÍLCHEZ, José Miguel. Leer la Alhambra: Guía Visual del Monumento a través de sus inscripciones. Granada: Patronato de la Alhambra y Generalife: Edilux, 2011. ISBN 978-84-95856-29-6

2 comentaris:

  1. I què hi diu a la façana del taller? Quin tipus d'encàrrecs li fan, al cal·lígraf? Bona reflexió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc llegir-ho.
      El cal·lígraf deu rebre tota classe d'encàrrecs. Per exemple, regals de casament (noms, versicles de l'Alcorà, poemes...). Són artistes molt valorats. Aquest senyor, que és famós, deu ser car. Però hi ha altres vessants, com els cartells de propaganda (Com aquests, per exemple), que de vegades encara ix més econòmic que te'ls facen a mà.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.