26.3.18

Rumb a...

مكان على بالي
'Un lloc dins el meu cap/la meua ment'

22.3.18

Habiba | El món capgirat

El món, segons Habiba, s'acaba de capgirar. I la conseqüència és que tothom, i sobretot els policies, tenen el cap ple de ruido.

D'un costat, des que es va prohibir la venda al carrer a Tetuan (ací va començar tot), s'han de passar el dia enviant a casa a dones velles que continuen venent-hi els seus productes. Els diuen que se'n vagen a descansar, que ja treballaran els fills. I elles, tretze són tretze: que no, que volen treballar. Perquè resulta que els jóvens, els fills i les filles... no volen treballar! No volen aconseguir una botiga, sinó, simplement, no fer res o, pitjor, robar. El món a l'inrevés!

Això també duu de cap els policies: que ha augmentat el nombre de lladres, tant hòmens com dones. Ja no es pot anar pel carrer tranquil·lament, s'ha d'anar amb quatre ulls. L'altre dia, Habiba va veure com un adolescent li posava la mà a la butxaca d'una dona. No cal dir que va armar tal canyaret que el lladre se'n va anar cames ajudeu-me. Però és que un altre lladre d'aquests de secà se li va encarar, i la va amenaçar: "Senyora, vostè parla massa!". On s'ha vist, això? No hi ha vergonya, no hi ha hxuma!

I per si no fos prou, els preus encara els han apujat més. Abans, et podies comprar un pijama al carrer per uns 50 dírhams (4,5€), diu Habiba. Ara, no en trobes per menys de 100 o fins i tot 150 dírhams. (Un pijama és, clarament, un producte de primera necessitat, al Marroc). A banda que has d'anar a molts llocs, quan abans podies comprar-ho tot al mateix carrer: pijames, tomates i peix. Habiba ja no té ganes ni d'anar a comprar, amb tant d'embolic.

Amb tot el que està passant, diu, l'única opció intel·ligent és quedar-se al sofà, tapar-se amb una manta i dormir. Esperant que... el món sencer torne a donar la volta?

19.3.18

Espècies

A Tetuan hi ha una sèrie de carrers, diguem-ne temàtics. Perquè la cosa va així: si un negoci funciona, o sembla que funciona, immediatament se n'obri un idèntic al costat, i un altre, i un altre... (fins que deixen de funcionar per saturació, probablement).


Així, hi ha carrers comercials on quasi només hi ha sabateries, o botigues de bosses, o de fruita seca... I hi ha un carreró a la medina que deu ser el preferit de servidors per la bona olor que fa (i això no és tan freqüent...).

Hi ha alguna botiga d'espècies, però, sobretot, el que hi venen són herbes i altres productes tradicionals d'higiene i cosmètica: corfes d'arbres i fruits, llavors, argiles, henna, aigua de roses i de gessamí. oli d'ametlla... i d'altres que no comprem mai perquè no sabríem com utilitzar-los.

De botigues d'aquestes cada cop n'hi ha menys, perquè la majoria de la gent tampoc no sap com utilitzar-los, o ho fan molt puntualment. Ací, si algú té poder adquisitiu per comprar xampú d'una marca comercial, no en comprarà de bldí, perquè fa pobre. Igual que les dones només van al hammam com a cosa folklòrica, per als casaments, perquè, "Què s'ha pensat? Tenim dutxa a casa!" (I no van als tradicionals, tampoc, sinó als spas moderns... i cars.)



De botigues d'espècies i de productes a l'engròs també n'hi ha menys cada vegada. Excepte als llocs turístics, on pareix que es multipliquen. Però eixes muntanyes d'espècies altíssimes són falses, clar, de cartró. Ho venen tot envasat i a preu d'or ( i més passat que...!).

En les botigues normals d'espècies sí que ho venen a l'engròs, però ho tenen en bosses més o menys tancades. Excepte el que té molt de servei, clar. Amb els quilos de comí que deuen despatxar cada dia, no ha de dindre temps d'agafar molta pols...

12.3.18

La qualitat

El que s'espera
Al poc temps d'arribar a Tetuan, vam xarrar casualment amb una dona basca que treballava en un projecte de cooperació País Basc-Marroc, destinat a millorar la producció i la distribució dels ferrers d'aquesta zona. 

En una de tantes reunions del programa, els van demanar, als marroquins, quines eren les fortaleses que veien ells en el seu treball. El concepte pluja d'idees els sonava a xinès, però al final van oferir una resposta: "La qualitat". Amb la qual cosa la basca, que ja duia un temps pel Marroc, se'n feia creus, i no va poder estar-se de dir: "Però si abans d'eixir del taller ja està rovellat perquè no dediqueu ni tres minuts a protegir-ho!".

Es va quedar curta. Ho vam poder comprovar de primera mà setmanes després, quan vam encarregar una reixa. 

El que s'obté*

*Ficció fotogràfica. La nostra reixa no és tan xunga. No tant.

8.3.18

Españoles por el mundo (25)

Un dimarts per la vesprada, d'Espanya cap al Marroc, la frontera està estranyament buida i silenciosa. El jove espanyol, mentre li segellen el passaport, pregunta:

¿Ha pasado algo?
Aquí siempre pasan cosas — respon el policia marroquí.