30.4.18

Etiquetatge (1)

Quan servidors van vindre a viure a Tetuan, molts dels productes bàsics que es venien a les botigues eren espanyols. La majoria, passaven per la frontera de Ceuta (d'una manera o d'una altra) i així els anunciaven, com acabats d'arribar de la diuana. Més al sud, trobar Cola-cao, per exemple, era impossible.


Ara tot això ha canviat, o està canviant. Pels problemes eterns a la frontera, d'una banda, i perquè ara hi ha més empreses que ho fabriquen (per la política econòmica, perquè ha pujat el nivell econòmic i la formació... probablement per un cúmul de factors).

Una característica dels productes que van apareixent és que, en general, hi predomina l'anglès. Si més no en el nom de les marques.




Però ja se sap quina és la llengua del Marroc: el multilingüisme sense complexos! Així, a casa tenim Hand (anglès), fantastik (turc?), que és de coco (espanyol, anglès, francès...?). Es tracta de Jabón de Manos en Crema (espanyol) o Savon Crème Mains (francès). La forma d'utilitzar-lo (calia?) ve en espanyol i francès, i els ingredients, en anglès, com el nom de l'empresa (que no l'adreça web). 


L'amanida de llengües deu ser inherent al sabó marroquí, com mostra la il·lustració i la llegenda d'aquesta botella:
-Allo, en pseudo-francés, és la marca. Hauria de ser allô, però ja no ve d'un accent, no?
-Sapone, en italià (!?)
-liquido, en espanyol, i allò que hem dit dels accents.
-a manos, en espanyol mal traduït del francès, s'intueix. 

I així anar fent.

26.4.18

Per què els mosaics (vells) són (igual de) fascinants? (4)








Les dues primeres fotos són mosaics medievals de Xal·la. La tercera, del terra del museu Islàmic de Tetuan. La darrera, de la sinagoga Ben Gualid de Tetuan.

---
Per què els mosaics són tan fascinants? (1) (2) (3)
Els mosaics tradicionals de Tetuan

17.4.18

Es ven... o què?

Avondrd = 'À vendre' (se suposa)

A qui no li ha passat, que escriu un cartell i no encerta ni l'accent, ni la separació de paraules, ni la meitat de les lletres?

I a qui no li ha passat, que fa un cartell, veu que hi ha alguna cosa que falla i en fa un altre que l'acaba d'arreglar?

Se vinde / sivende = 'Se vende' 
Tenim un amic que vivia a Nador i, en arribar, va començar a fer fotos als cartells mal escrits en qualsevol llengua. Al cap d'un any ja estava fent fotos als cartells ben escrits.

16.4.18

Els bojos

Finestra a Essaouira

Igual que la gent gran segueix dient-li a l'autobús la valensiana, per la primera companyia que s'hi va instal·lar, a Tetuan hi ha un manicomi que, per alguna raó, es diu Mallorca. Al principi sobta una mica quan et diuen "Tal se n'ha anat a Mallorca", amb aquella cara de pena.

Amb el manicomi passa una cosa rara. No, dues. Una, que de tant en tant els bojos s'escapen, perquè es veu que no hi ha prou de personal. L'altra, que a final de mes els amollen, perquè es veu que tampoc no hi ha prou de pressupost. Així, els dies 27, 28... es comencen a veure (i sentir) molts bojos pel carrer, que el dia 1 desapareixen. Quan hi ha algun visitant il·lustre, també desapareixen els bojos i els indigents. Diu que els carreguen en una furgoneta i els duen a Laraix. I quan algun visitant il·lustre es deixa caure per Laraix (menys sovint), els tornen a Tetuan. I així anar fent. Molta gent no es creu que aquestes coses passen al Marroc.

Murades de Safi

La qüestió de les malalties mentals està mal resolta. És totalment tabú, perquè no es veu com a malaltia, sinó com a desgràcia per a tota la família. Potser fins i tot com a maledicció. Per tant, la reacció és negar-ho, amb la qual cosa el malalt no rep tractament. Que, per una altra banda, seria difícil de trobar, comptant que pogués pagar-lo. 

Molts dels bojos que deambulen pel carrer no tenen família, i a altres la família els ha abandonat. És un drama social enorme i semiocult.

Un dia, a Tetuan, servidora va ser testimoni d'una escena tristíssima. Una dona d'uns quaranta anys, que tothom té catalogada com a boja, anava nua pel centre. Completament nua. En un lloc on, quan canvien un aparador, cobreixen la botiga amb lones negres perquè no es vegen els maniquins nus, això té molt més d'impacte que al nostre país. De fet, ningú no la mirava, ningú no reia (que és el que es fa públicament davant dels bojos). Hi havia una espècie de silenci dens per on passava. Tampoc ningú no la tapava, no l'ajudava. Al cap d'una estona una ambulància anava amb la sirena a tope pentinant els carrers, segurament buscant-la.

De vegades, els llocs poden ser massa hostils.

14.4.18

És primavera...




... però no es nota gens, en la temperatura!

12.4.18

Magician of Maghreb

Magician of Maghreb
WAONE, maig 2017

Un dels darrers llenços de carrer a Rabat. La paret dona a un aparcament. A la dreta, les murades de la medina.

Més fotos i explicacions de l'artista, ací.

9.4.18

Españoles por el mundo (26)


Durant una conversa amb una parella d'espanyols, que han viscut una dotzena d'anys al Marroc, ens diuen:
Nosotros es que somos muy aventureros.

Tres minuts més tard, la mateixa gent:
— Ah, pero... ¿vosotros bebéis agua del grifo?


Bonus
No és que, simplement, compren aigua embotellada. És que cada dissabte fan la cua de la frontera i van a comprar-la... a Ceuta.

2.4.18

La sinagoga vella


Molta gent de Tetuan no sap ni on es troba la sinagoga del rabí Isaac Bengualid (بيعة إسحاق بنوليد) es va construir al començament del segle XIX, en el moment que Tetuan era el centre del sefardisme marroquí.

Retrat d'Isaac Bengualíd (1777-1870)

A mitjan segle XIX hi havia 170 cases al barri jueu, on hi vivien 4200 persones. Llavors, el que ara es coneix com la sinagoga (vella), era només una de les set de la medina, que n'havia arribat a tindre setze. 


Té l'estructura típica de les cases de la medina, amb pati central i les habitacions disposades al voltant, en dos nivells.



Tot i que petita, complia moltes funcions: era la seu del tribunal jurídic, disposava de biblioteca, de forn, bany per a la purificació de les dones, i un espai par a la producció del vi.


Es va restaurar el 2005 (en part, amb fons de la Junta de Andalucía).


Durant el segle XX, en diverses onades, els jueus van anar abandonant Tetuan. Algunes de les famílies encara viuen a Ceuta. A Tetuan, només n'hi ha una; unes sis persones que tothom coneix, de manera que la sinagoga té un ús molt limitat.

No té cap horari ni programa de visita, però sempre estan disposats a ensenyar-la a qui hi tinga interès.